Per què celebrem Tots Sants? Tradicions, orígens i significat

La tardor sempre ha estat vista com un període de canvi del cicle vital. Per aquest motiu, la seva arribada és el moment ideal per recordar els éssers estimats que ja no hi són.

A Catalunya, la festivitat de Tots Sants (del llatí Omnia Sanctorumen) forma part d'un grup de festes, juntament amb el Dia dels Morts o Halloween, que tenen aquest origen comú: el culte als morts.

Tots Sants se celebra l'1 de novembre i és una data que barreja dos conceptes: d'una banda, és el dia en què es recorden els parents morts i, de l'altra, simbolitza el començament de l'hivern.

Pel que fa als difunts, i com passa a la majoria de llocs de tradició catòlica, aquest dia es reserva per visitar els cementiris, portar-hi flors i arreglar les tombes dels familiars que ja han traspassat.

Però la festa, que s'ha anat reactualitzant al llarg dels segles, ha arribat als nostres dies amb modalitats diverses.

Destaquen per sobre de totes l'angloamericana Halloween --nom que prové de la contracció de la traducció de vigília de Tots Sants, All Hallows Eve-- o la del Dia dels Morts de Mèxic, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat l'any 2008.

L'origen celta de Tots Sants

Si ens remuntem als inicis de les celebracions de Tots Sants, veurem que és una de les poques festes tradicionals que té orígens celtes.

Fixant-nos en les creences de l'antiga cultura celta, l'any estava dividit en dues parts, el temps clar i el temps fosc. En una societat ramadera com la celta i respecte a aquest canvi de cicles vitals, es considerava que el temps clar començava l'1 de maig amb el floriment de la natura i la sortida dels ramats a pasturar, i el fosc, l'1 de novembre, amb l'arribada del mal temps i el tancament del bestiar.

Aquests dies de tardor que separaven totes dues meitats coincidien amb la festa del Samhain, en què els celtes veneraven els morts i on s'obria l'etapa fosca de l'any, el període de letargia hivernal. De fet, popularment, es considerava com el primer dia d'hivern, quan es treien els abrics i es vestia de llarg la canalla.

Aquesta època d'obscuritat que arribava es considerava propícia perquè els difunts poguessin "contactar" amb els vius. Pels voltants de l'1 de novembre, doncs, i durant uns quants dies, es recordaven les persones mortes amb trobades i reunions familiars.

Com es va instaurar Tots Sants a l'Església catòlica?

Tots Sants és una de les festivitats més antigues en el món cristià, però és adoptada, a conseqüència de l'arribada dels cristians als territoris celtes.

No és fins al segle VII quan el cristianisme adopta aquesta festa com a pròpia i ho fa amb el papa Bonifaci IV, que va decidir que es faria un homenatge a la Mare de Déu i en record de tots els màrtirs i sants cristians que es veneraven al Panteó de Roma.

A partir d'aquí es va començar a propagar per tot Occident, en una lenta expansió que va durar segles i que va adoptar unes connotacions religioses que originàriament no tenia, tot i mantenir alguns detalls pagans.

Al segle IX, el papa Gregori IV va establir l'1 de novembre com el dia de Tots Sants, per recordar els difunts amb oracions i amb la visita als cementiris.

La Castanyada

A Catalunya, la festa de Tots Sants va estretament lligada a una altra tradició: la Castanyada, una festa popular que se celebra durant la nit de la vigília de Tots Sants i que ha anat arrelant al país durant els últims tres-cents anys.

Per aquestes dates, les castanyes --i també els moniatos o els panellets-- comencen a fer-se visibles als carrers, pastisseries, festes escolars, fires i àpats familiars. Tradicionalment, les Castanyades es feien al voltant de fogueres. A diversos municipis del país és una nit que es viu de manera festiva, amb celebracions gastronòmiques o representacions on s'interrelacionen el món dels vius i el dels morts.

L'origen de la Castanyada no és gaire clar, tot i que es relaciona amb l'antiga tradició de tocar les campanes la nit de Tots Sants per recordar als fidels la necessitat de pregar per les ànimes dels difunts.

Els campaners, després de repicar les campanes, feien un ressopó on les castanyes tenien un paper protagonista. Veïns i veïnes es van anar afegint a una tradició que es va estendre i consolidar al llarg del segle XVIII.

Pel que fa als panellets, també típics per aquestes dates, n'hem de situar l'origen en l'antiga tradició de fer un àpat familiar ben complet amb motiu de la mort d'algun ésser estimat.

Altres teories vinculen aquest producte, fet amb ametlla i sucre --i que es conserva en bon estat durant molt temps--, amb les ofrenes que els fidels feien a l'església o a la tomba del difunt perquè no li faltés de res en el seu viatge a l'altre món. 

Quina diferència hi ha entre Tots Sants i el Dia dels Difunts?

La festa de Tots Sants està relacionada amb la que se celebra l'endemà, la del Dia dels Difunts, Dia dels Morts o Dia de les Ànimes. El 2 de novembre és un dia històricament de pregària i record pels difunts de la família.

Segons la tradició, el dia 1 de novembre, els vius visiten els morts. L'endemà, dia 2, són els morts els que van a veure els vius.

Amb l'expansió del cristianisme per terres americanes, la festa de Tots Sants va entrar en contacte amb les creences indígenes de culte als morts. D'aquesta manera va néixer el Dia dels Morts, que prové d'un conjunt de festes autòctones procedents de diversos punts de l'Amèrica Llatina que s'han fet molt populars a casa nostra durant els últims anys.