Per què el 15% del sòl urbà a Catalunya està en risc d'inundacions com les d'Alcanar

A Catalunya, un 15% del sòl urbà o urbanitzable està en zones amb risc d'inundació ja sigui perquè són a prop de rius o rieres que es poden desbordar o perquè no drenen bé l'aigua de les pluges, que, com han comprovat els veïns del Montsià i han corroborat els científics, cada cop són més intenses.

Els 250 litres per metre quadrat que van caure aquest dimecres a Alcanar seran cada cop menys "excepcionals", asseguren els experts.

Carme Llasat-Botija, la directora del Grup d'Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses de la Universitat de Barcelona, ja té proves que, a Catalunya, el canvi climàtic està fent augmentar la intensitat de les pluges i, en conseqüència, el risc que facin mal.

"Si abans plovia 80, ara poden ploure 200", constata. "Perquè el canvi climàtic està fent que augmenti la temperatura de l'atmosfera. La quantitat de vapor que hi pot haver acumulat a l'atmosfera és més gran. El mar està molt més calent. I la quantitat d'energia que poden desenvolupar aquests núvols que provoquen aquestes tempestes és superior".

Però els danys que causen les pluges no només es deuen a factors climàtics. L'acció humana és clau per entendre què està passant. Les construccions en zones inundables, ja siguin cases o indústries, multipliquen el risc, com explica el catedràtic d'Ecologia de la UB Narcís Prat.

"Si riu avall s'hi ha posat una urbanització, un poble que abans era petit s'ha fet més gran, aquell barranc que abans era ample l'hem posat enmig de dos murs... tot això que hem fet provoca que l'impacte sigui molt més gran". Imaginem que aquests 200 litres cauen a sobre, per exemple, del Maresme, què hauria passat a Arenys? Hauria estat una desgràcia encara molt més gran".

Alguns experts s'expliquen en aquest vídeo del telenotícies de TV3:

"És una conseqüència d'una emergència climàtica que a casa nostra s'ha convertit en aiguats torrencials", afirma l'alcalde d'Alcanar, Joan Roig Castell. "El 2020 va ser el Gloria i ara, una altra vegada. Per tant, aquí està passant alguna cosa". Però no només climàtica, assegura:

"És conseqüència d'una mala ordenació del territori fruit de plans urbanístics antics que es basaven a projectar edificis i carrers a zones del terme municipal i deixaven de banda el curs natural d'elements. I això és perillós."

El municipis de l'Ebre són un territori on s'ha urbanitzat d'esquena als riscos naturals, amb carrers en rieres i edificis escanyant-los. I Alcanar n'és un exemple més: aigua baixant pel carrer, l'encara anomenat barranc de Sant Jaume, escanyat entre edificacions i des de la serra de Godall.

"Si haguéssim considerat les zones inundables i la seva perillositat en èpoques anteriors quan anaven desenvolupant aquest territori, els efectes catastròfics no serien els mateixos", lamenta Joan Manuel Vilaplana, del Grup de Recerca Georisk.

De fet, la zona més afectada està marcada com a zona potencialment inundable. Per això, els experts demanen plans de prevenció i protecció de zones urbanitzades en àrees com aquesta que incloguin, si cal, la deconstrucció o enretirada dels elements perillosos i recuperar els espais naturals d'inundació.

I, fins i tot, que a partir d'ara es planifiqui tenint en compte la nova situació en què estem, la de crisi climàtica. Cosa que denuncien que no s'ha fet.

"Hem de reconsiderar determinades construccions. Cal ser valent i cal veure si, realment, poden seguir existint en aquest lloc", assegura Vilaplana.

Del mateix parer és el geòleg i coordinador del grup Ebre Recerca, Àlvaro Arasa, que adverteix que moltes construccions a la zona, ja siguin cases o indústries, s'han fet en espais de drenatge, cosa que incrementa molt el risc d'inundacions com la que s'han viscut al Montsià.

"És el problema de sempre. Construccions d'infraestructures, d'habitatges, de xalets, d'indústries, han ocupat espais de drenatge. Això n'augmenta el risc". I recomana: "Hem de començar a entendre que a la vora del riu no t'hi facis el niu". Arasa creu que aquesta situació no es resoldrà fins que es replantegi la reordenació del territori.

De zones inundables que estan urbanitzades o encara s'hi pot construir n'hi ha per tot el país. A l'Ebre, per exemple, es considera zona inundable tot el litoral del Delta, però si ens mirem el mapa de l'Agència Catalana de l'Aigua, també hi ha punts perillosos als nuclis urbans de Llinars del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Roses o Vic, per posar-ne només alguns exemples. En total, es calcula que són 35.000 hectàrees a tot Catalunya.

Mira els efectes de les pluges torrencials en el mateix carrer de les Cases d'Alcanar abans i després de la tempesta:

L'impacte de l'excepcional episodi de pluges torrencials d'aquest dimecres al Montsià va arrossegar cap al mar cotxes, mobiliari urbà, va entrar dins les cases, va inundar baixos, va tallar carreteres i vies de tren i va destrossar un càmping.

Hi ha danys molt evidents, però encara caldran dies per treure tot el fang i poder saber quant costarà reparar les destrosses del fort aiguat que va descarregar, en poc més de tres hores, 250 litres al municipi d'Alcanar.