En aquest complex residencial de pisos socials de Viena hi ha un gran jardí amb zones per al joc infantil
En aquest complex residencial de pisos socials de Viena hi ha un gran jardí amb zones per al joc infantil (Wohnservice / Schedl)

Per què el 60% dels vienesos viuen en pisos socials, alguns amb piscina, gimnàs i sauna

Amb 440.000 apartaments a preus assequibles, des de l'Ajuntament de Viena defensen un model nascut fa més de 100 anys: "L'habitatge és un dret, no una mercaderia"

Actualitzat

Viena té 1,9 milions d'habitants i més del 60% viuen en habitatges socials: o bé en un dels 220.000 pisos de titularitat municipal o bé en un dels 200.000 pisos cooperatius construïts amb ajuts públics.

I un 75% de la població compleix els requisits per accedir-hi, ja que estan pensats també per a la classe mitjana.

És el cas de la Lissi, de 26 anys. Fa poc que va acabar medicina i ara ja treballa de metgessa. Des de fa dos anys i mig, viu en un habitatge social que és titularitat d'una cooperativa.

Paga 1.000 euros de lloguer, amb totes les despeses incloses, per un pis de 100 metres quadrats amb balcó i piscina comunitària a la terrassa superior.

En conversa amb el 324.cat, ens explica que el seu lloguer és la meitat del que pagaria al mercat privat:

"Em va molt bé, perquè no pago gaires diners i visc a la ciutat de Viena."


Pisos protegits amb piscina, gimnàs, sauna... i molts serveis més

Els pisos de protecció oficial estan distribuïts arreu de la ciutat i s'agrupen en complexos d'habitatges amb terrasses, grans zones comunitàries i molts serveis.

Alguns, com el parc residencial Alt-Erlaa, tenen piscina, gimnàs i sauna. Amb 11.000 residents, aquest complex construït als 80 per una cooperativa és com una petita vila dins de la ciutat. De la vida allà se n'ha fet fins i tot una pel·lícula:


Un dels complexos més emblemàtics és el Karl Marx-Hof, construït a finals dels anys 20 del segle passat i de titularitat municipal. Està considerat l'edifici residencial més llarg del món: té una longitud de més d'un quilòmetre a peu de carrer.

Té dos grans patis on hi ha àrees de jocs infantils i jardins, a més de bugaderies i dues piscines cobertes. També serveis com llars d'infants, biblioteca, consultori mèdic, farmàcia i altres comerços.

Al Karl Marx-Hof els pisos són d'entre 30 i 60 metres quadrats, però en altres complexos n'hi ha també de 70 i de 100 metres quadrats, com el de la Lissi.

El complex residencial on viu ella no és tan gran, però també té llar d'infants i piscina, a més d'enormes jardins amb jocs infantils i ping-pong. I una sala polivalent que es pot reservar quan es necessiti, per exemple, per celebrar-hi un aniversari.

Construït a finals dels anys 20, el Karl Marx-Hof és l'edifici residencial més llarg del món (Wiener Wohnen / Reinhard Mandl)

Llars assequibles per a la classe mitjana

Per optar a un pis social a Viena, cal tenir més de 18 anys i uns ingressos màxims mensuals que van des dels 3.500 euros nets per a una persona sola fins als 6.600 si hi han de viure quatre persones.

També cal tenir passaport de la Unió Europea i portar, com a mínim, dos anys vivint a la capital austríaca, així com tenir una feina estable. I és en aquest punt que el sistema ha rebut crítiques per deixar fora persones molt desafavorides, sigui per motius laborals o pel seu origen.

Preguntada sobre aquest aspecte en una entrevista per escrit al 324.cat, la tinent d'alcalde d'Habitatge de Viena, Kathrin Gaál, es limita a dir que l'habitatge públic està obert a la classe mitjana per evitar "els guetos i els barris exclusius" i perquè hi hagi "barreja social". I sentencia:

"A Viena, no pots imaginar quant guanya algú només veient la seva adreça."

Per la seva banda, la Lissi explica que la relació amb els seus veïns és molt bona. Com que a l'estiu coincideixen molt a la piscina comunitària, tenen una relació estreta. "Més que veïns, alguns són amics", relata.

Al complex d'habitatges socials d'Alt-Erlaa hi ha piscines a les terrasses superiors
Al complex d'habitatges socials d'Alt-Erlaa hi ha piscines a les terrasses superiors (Gesiba)

Grans complexos de pisos socials al centre de la ciutat

Una de les claus del model vienès és la ubicació dels 1.800 complexos d'habitatges públics. Estan distribuïts pels districtes de la ciutat.

És, doncs, l'antítesi del model d'altres ciutats com París, on els barris perifèrics, les banlieues, solen ser els més desafavorits.

La sala polivalent que tenen al complex residencial de la Lissi
La sala polivalent que tenen al complex residencial de la Lissi

Lloguers socials de pares a fills

Una altra de les característiques dels pisos socials de Viena és que, si la persona prospera i acaba cobrant més diners que en el moment de rebre el pis, pot mantenir-lo igualment tota la vida. I fins i tot pot passar-lo als seus fills.

De fet, el lloguer de la Lissi era de la seva mare, però després la família va marxar a viure als afores de Viena i durant uns anys el pis el va tenir el seu germà. Quan ell va marxar, hi va entrar ella.

I, en aquell moment, va haver d'abonar 10.000 euros com a dipòsit que li retornaran en part, excloent les despeses de les reparacions que s'hagin hagut de fer mentre ella visqui al pis.

Un dels edificis d'habitatges públics de Viena (Stadt Wien / Kromus)

El preu del lloguer no protegit, també més baix

Des del Consell Municipal de Viena, treuen pit que la proliferació de l'habitatge públic empeny els preus del lloguer no protegit a la baixa. Així ho argumenta la tinent d'alcalde d'Habitatge, Kathrin Gaál, en declaracions al 324.cat:

"Estic convençuda que construir encara més habitatge públic és la millor manera de mantenir els lloguers a preus assequibles. És el nostre repte més gran."

Als apartaments de l'Ajuntament, el preu de lloguer del metre quadrat ronda els 8 euros de mitjana, despeses a part.

Mentrestant, al mercat privat de Viena el preu és d'11 euros, segons les estadístiques municipals. A Barcelona, segons dades del portal Idealista, ronda els 20 euros.

Una de les zones comunitàries d'un dels complexos residencials de pisos socials de Viena, Steestadt
Una de les zones comunitàries d'un dels complexos residencials de pisos socials de Viena, Seestadt (Stadt Wien / Fuerthner)

Un model centenari nascut en la Viena Roja

El perquè del model vienès cal buscar-lo a principis del segle XX. Aleshores Viena tenia encara més habitants que ara, més de 2 milions, i n'hi havia uns 300.000 --bàsicament, de classe obrera-- que malvivien en barraques i infrahabitatges. No només passaven fred i gana, sinó que la tuberculosi va provocar moltes morts.

Eren temps de l'anomenada Viena Roja: després de la Primera Guerra Mundial, la ciutat va passar a ser governada pels socialdemòcrates, que van començar a construir milers d'habitatges assequibles al centre de la ciutat per als obrers, un model que ha perviscut fins ara.

Avui en dia, tot i que l'extrema dreta és ja la primera força del Parlament d'Àustria, el Consell Municipal de Viena continua estant governat pels socialdemòcrates. Ara bé, els altres partits tampoc qüestionen el model d'habitatge vienès, molt arrelat en la societat.
 

Molta gent en llista d'espera

Actualment, des del Consell Municipal asseguren que cada any inverteixen 400 milions d'euros en habitatges públics, amb els quals es construeixen 7.000 pisos públics nous i se'n rehabiliten 5.000.

Però malgrat que el parc públic es va eixamplant, a les llistes d'espera hi ha "molta gent", explica la Lissi: "Pots estar dos o tres anys esperant que et donin un pis."

Edificis d'habitatges públics de Viena (Stadt Wien / Votava)

Reparacions tardanes

I, quan ja vius al pis, un dels problemes que relata aquesta vienesa de 26 anys és que "quan s'espatlla alguna cosa, triguen molt" a anar-la a arreglar.

La Lissi, per exemple, durant un temps tenia goteres per la piscina, ja que ella és al vuitè pis, el que està just a sota de la terrassa. I va costar molt que la cooperativa que gestiona el complex residencial li acabés reparant.

I encara una altra pega, explica: a l'escala comunitària hi fa molta calor, perquè hi passen els tubs de la calefacció i "no estan ben aïllats".

Amb tot, la Lissi afirma que està contenta de viure on viu i és conscient de la sort que té, tenint en compte quin és el panorama de l'habitatge a la resta de grans ciutats europees.

Mantenir el parc d'habitatge públic

A Catalunya, nou de cada deu habitatges de protecció oficial s'han esfumat del sistema protegit perquè al cap de 25 anys es podien vendre a preu de mercat.

En canvi, a Viena, no només han mantingut els habitatges socials, sinó que van ampliant el parc. Així ho defensa la tinent d'alcalde d'Habitatge, Kathrin Gaál.

"Pensem que l'habitatge és un dret bàsic, no una mercaderia. Per això, a diferència d'altres ciutats europees, nosaltres no vam vendre els nostres habitatges públics als anys 90."

La tinent d'alcalde d'Habitatge de Viena, Kathrin Gaál (Martin Votava)

Sòl per a habitatge públic "contra l'especulació"

Gaál també ens explica que, amb l'objectiu d'evitar l'especulació, l'Ajuntament ha creat una nova classificació del sòl específica per a l'habitatge assequible.

Així, els grans projectes privats d'habitatge han d'incloure almenys dues terceres parts d'habitatges socials.

És a dir, el doble del 30% que està en vigor a Barcelona des del 2018 i que ara l'Ajuntament vol flexibilitzar.

ARXIVAT A:
HabitatgeExplicatius
Anar al contingut