Per què el bitcoin bat nous rècords? Més credibilitat financera, una de les claus

El bitcoin té una història plena d'alts i baixos pel que fa a la seva cotització. Després d'uns anys de creixement constant des del 2009, el 2020 va començar a escalar de forma agressiva. I el novembre del 2021 es va enfilar fins més enllà dels 67.000 dòlars, un màxim històric que va atreure molta atenció. En un any s'havia multiplicat per sis el seu valor.

L'eufòria, com ara, era màxima, però aviat va arribar el desencant. A principis del 2022 els tipus d'interès van començar a pujar i l'especulació es va frenar. Hi van ajudar també escàndols relacionats amb les criptomonedes als Estats Units. La caiguda d'aquesta cripto, que es va allargar fins a principis del 2023, va ser brutal, del 75%.

Els ETF, una empenta decisiva

Però l'estiu passat es va començar a gestar una remuntada que al gener s'ha convertit en ascens vertical, amb una pujada de més del 70%.

La clau és la llum verda donada per les autoritats nord-americanes als ETF de bitcoins el 10 de gener. Són fons cotitzats que compren i venen la criptomoneda i n'ofereixen participacions al client, que no ha d'adquirir-la directament. Els ETF de bitcoins representen ara mateix el 12% de tots els ETF que cotitzen als Estats Units. En diners, uns 8.000 milions de dòlars captats des del 10 de gener.  

Al marge de l'atractiu per a més inversors, els entesos també creuen que la comunitat financera amb aquest pas atorga una credibilitat a la tecnologia blockchain en què es basa el bitcoin, que permet validar operacions en tot moment sense intermediaris de cap tipus.    

Pablo Agnese, professor d'economia de la Universitat Internacional de Catalunya i estudiós del bitcoin, explica que "fins i tot la banca tradicional que rebutjava tota aquesta innovació tecnològica ara mateix està dient que per què no obrir el ventall de les carteres tradicionals d'inversió".

En una línia similar s'expressa Albert Malagarriga, inversor a Elixir Capital, un fons especialitzat en projectes digitals: "Això respon més a una corba d'adopció d'una tecnologia més que una corba de compravenda d'algun actiu o d'una bombolla".

El halving també ajuda

Un altre factor que ha contribuït en les últimes alces explosives del bitcoin és la proximitat del halving, un fenomen cíclic que viu aquesta criptomoneda i que va preveure el seu creador.

Passa cada quatre anys aproximadament i toca al mes d'abril. Significa que la retribució per als miners es redueix a la meitat perquè es produeixen menys bitcoins. Recordem que el protocol de la criptomoneda limita el nombre d'unitats a 21 milions. Ara mateix es calcula que hi ha uns 19,5 milions. Si se'n retalla la producció i la demanda es manté, els preus en el mercat pugen. I això implica més interès tant d'inversors com d'especuladors.

Però per alguns experts, aquest factor també és un senyal d'identitat del bitcoin, al qual veuen com un actiu resistent a la inflació. Pablo Agnese diu que "quan els bancs centrals els últims anys han fet polítiques laxes s'ha generat inflació. I el bitcoin desemmascara aquestes polítiques".

Albert Malagarriga pensa que "vivim en una era d'inflació perquè el sistema la necessita i, per tant, els actius d'unitats limitades guanyen valor, com el bitcoin. La demanda en el mercat ara mateix és molt gran i ha superat les previsions més ambicioses."

I els miners, què?

Els miners de bitcoin han baixat en nombre respecte a fa dos anys, després que el bitcoin va entrar en crisi. Ara s'hi dediquen sobretot professionals i inversors amb una bona capacitat econòmica.

Alguns compren equips informàtics que en la seva versió bàsica poden costar uns 4.500 euros. Si l'energia surt barata i el preu del bitcoin continua en nivells alts com els actuals, la retribució mensual per al miner pot representar un sobresou llaminer.

Alberto Adrover, director de BTC Mining Spain, rep trucades de clients interessant-se en els models que ven. Deixa clar que per obtenir una rendibilitat mensual interessant cal controlar molt l'energia perquè els equips de minatge en consumeixen molta: "La retribució mensual pot ser d'uns 230 euros nets si el client disposa de plaques solars, generadors d'imants o nitrogen que li puguin oferir llum fins i tot a zero euros."   

Els equips petits són més barats, poden sortir per uns 450 euros i ofereixen un rendiment de 30 euros al mes. Però només minen criptomonedes que no són el bitcoin, molt més volàtils, i això n'augmenta el risc.