Per què el Congrés va quedar en taules el 28A? Negociacions d'infart i bloqueig absolut
El 28 d'abril passat, Pedro Sánchez impulsava el PSOE a la primera victòria electoral en unes generals des del 2008: guanyava 38 diputats respecte als que va obtenir el 2016. En segon lloc se situava un PP que baixava dels 137 escons als 66, el pitjor resultat dels últims 30 anys.
Les tres dretes juntes sumaven 146 diputats, molt lluny de la majoria absoluta. Al darrere de PSOE i PP s'hi situaven Ciutadans i Unides Podem. Ni uns ni altres van ser capaços d'evitar una investidura fallida.
Pedro Sánchez disposava dels seus 123 escons. Havia de negociar. I les complicadíssimes converses amb Pablo Iglesias no van prosperar --tot i que Iglesias va renunciar a ser al Consell de Ministres--. De manera que la candidatura de Sánchez només va aconseguir els suports del seu partit i del partit regionalista de Cantàbria. 124 en total, lluny dels 176 necessaris per a la majoria absoluta.
Els "nos"
En contra hi van votar els 170 diputats del PP, Ciutadans, Vox, ERC, Junts per Catalunya, Navarra Suma i Coalició Canària. Podem es va abstenir, juntament amb PNB, Bildu i Compromís. Van sumar 52 abstencions. Calia una segona votació..., i, en aquest cas, el candidat només necessita majoria simple; és a dir, més "sís" que "nos".
48 hores d'infart
Van ser 48 hores de negociacions d'infart amb Podem, però igualment infructuoses, i Pablo Iglesias, que fins i tot va llançar una última oferta des de la tribuna, va tombar de nou les aspiracions de Sánchez. Sánchez va mantenir els 124 "sís" de la primera votació, però van topar amb els 155 "nos" de PP, Cs, Vox, Junts per Catalunya, Coalició Canària i Navarra Suma. A les abstencions d'Unides Podem, PNB, EH Bildu i Compromís, s'hi va sumar en aquesta ocasió Esquerra Republicana.
23 de setembre, última parada
A partir d'aquí, som a finals de juliol. Pedro Sánchez va reprendre els contactes amb Podem, amb un compte enrere en marxa que s'aturava el 23 de setembre. Si en aquesta data no hi havia candidat a la investidura, automàticament es convocaven noves eleccions. És el que va passar. Un nou fracàs en les negociacions, que ens porta a les quartes eleccions en quatre anys.
- ARXIVAT A:
- Eleccions generals 2019-10N