Per què l'1 de Maig és el Dia del Treball?

L'origen d'aquesta jornada reivindicativa del moviment obrer es remunta al 1886, amb una vaga sindicalista a diferents ciutats dels Estats Units, que a Chicago -on les condicions dels treballadors eren encara més dures- va acabar en revolta. En aquella època, els moviments sindicals començaven a agafar força als EUA. Demanaven posar punt final a les jornades de més de 12 hores de feina que havien de fer els obrers de les fàbriques.

La llei nord-americana (Llei Ingersoll) ja reconeixia de feia uns anys la jornada laboral de 8 hores, però ni la patronal, ni els governs de molts estats no acostumaven a respectar-la, ni fer-la respectar. El sindicat més potent del país, la Federació Americana del Treball, va decidir llavors pressionar mitjançant la vaga per posar fi a aquesta situació.

La Revolta de Haymarket

La vaga va començar l'1 de maig. Al cap de 3 dies, va esdevenir revolta, la coneguda com a Revolta de Haymarket. La pressió de les patronals es feia sentir i la repressió als obrers no va trigar a aparèixer. Milers de treballadors van ser acomiadats i els aldarulls es van anar estenent per la ciutat de Chicago. Els enfrontaments entre obrers i policia van pujar de to i van acabar amb mitja dotzena de manifestants morts.

Posteriorment, un atemptat va matar diversos agents. La policia va respondre-hi disparant contra els manifestants i va matar desenes de persones.

Els Màrtirs de Chicago

Els líders sindicals, d'ideologia anarquista, i desenes d'afiliats van ser detinguts a conseqüència d'aquests fets. Després d'un polèmic judici -que anys després es va demostrar carregat de falsedats- i sota una extrema pressió de les forces reaccionàries de la dreta nord-americana, cinc dels sindicalistes van ser condemnats a mort i posteriorment executats. Són els recordats com a Màrtirs de Chicago o Màrtirs de Haymarket.

Una jornada reivindicativa a gairebé tot el món

Dos anys després de les execucions, el 1889, el Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional celebrat a París, va declarar el Primer de Maig jornada reivindicativa en memòria, precisament, dels Màrtirs de Chicago.

Al cap d'un any, el 1890, ja es va celebrar a diversos països. L'objectiu inicial de reivindicar la jornada de 8 hores es va anar estenent i consolidant per tot el món al llarg del segle XX.

Noves reivindicacions laborals i socials han anat sorgint cada Primer de Maig. La festa reivindicativa va arribar al seu punt més àlgid en acabar la Segona Guerra Mundial, amb l'augment dels moviments d'esquerres a tot Europa i amb la consolidació dels règims comunistes a molts països.