Per què el Sinn Féin podria guanyar per primer cop a Irlanda del Nord?

Per primera vegada, a Irlanda del Nord se sol·liciten més passaports de la República d'Irlanda que de britànics. El Brexit ha estat determinant per a aquest canvi, i també l'arribada d'una nova generació que ja no ha viscut directament els anys de la violència entre unionistes i nacionalistes.

A Irlanda del Nord, després de l'acord de Pau de Divendres Sant del 1998, i per evitar conflictes, es va pactar que els ciutadans poguessin triar si volien tenir passaport britànic o de la República d'Irlanda. Tots aquests anys hi ha hagut més peticions per obtenir un passaport britànic que un de irlandès.

Però just ara, aquesta setmana, la tendència s'ha invertit. És obvi que el Brexit hi influeix perquè un nord-irlandès amb passaport de la República pot viatjar per tota la Unió Europea lliurement. En canvi, com a ciutadà britànic no ho pot fer.

A Irlanda del Nord qualsevol gran, o petit gest, té un rerefons, tot té la petjada de 30 anys de conflicte armat i de les més de 3.500 víctimes mortals.

La Nadine, una noia que és nacionalista, ens explica que ella sempre ha tingut el passaport irlandès, i que mai ha volgut el britànic: "per res del món", diu. El passaport s'escollia segons el teu pensament polític, però ara també hi ha el Brexit i una nova generació.

Què diuen les enquestes?

Una nova onada de joves que no han viscut directament el conflicte armat, una generació que se sent més lliure i que vol avançar. Fruit d'això és, per exemple, el partit Aliança, que, tot i que és proper al DUP, el principal partit unionista, es presenta com no-alineat.

L'Aliança podria ser, segons les enquestes, la segona força a l'Assemblea de Stormont. Ara ja no es tracta només d'un debat entre nacionalistes i unionistes, com els últims 24 anys.

També ha virat el Sinn Féin, l'antic braç polític de l'IRA i partidari de la reunificació d'Irlanda. És el partit que surt guanyador a totes les enquestes per les eleccions d'aquest dijous. El Sinn Féin ha centrat la campanya i, els últims anys, en parlar d'economia, de sanitat i de problemes socials.

La seva candidata, Michelle O'Neill, sense vincles amb l'IRA, ja representa una nova generació de dirigents del seu partit. 

Fins i tot l'enfrontament entre nacionalistes i unionistes ja ha deixat de ser exclusivament un enfrontament entre catòlics i protestants. La societat continua dividida per religions, però amb alguns matisos que abans ningú es permetia.

La frontera torna a ser conflictiva

En canvi, aquesta mateixa societat ha fet passes enrere en la convivència per culpa del Brexit.

El Protocol per la frontera ha tornat a tensar el conflicte i ha tornat la violència al carrer, encara que, per ara, només amb incidents esporàdics.

Londres queda molt lluny i Boris Johnson, en el moment de tancar l'acord amb la Unió Europea, va pensar més en els seus britànics que en els de la llunyana Irlanda del Nord.

Per si de cas, els murs de la Pau de Belfast encara separen les comunitats. Uns murs que arriben als vuit metres i que evidencien com el conflicte segueix obert.

Uns murs que els unionistes voldrien a la frontera amb la República d'Irlanda, perquè ara el problema és a la "nova" frontera dibuixada pel Protocol.

El Regne Unit i la Unió Europea van pactar una frontera "tova", per no tornar als conflictes. Però no complau a ningú: els unionistes se senten traïts i els nacionalistes tenen por que tornin les duanes o que es tornin a tancar els camins i les carreteres petites que connecten les dues Irlandes.

Com passava durant els "troubles", els problemes, com es van anomenar els incidents durant 30 anys.

Què pot passar amb una victòria del Sinn Féin?

Si el Sinn Féin guanya les eleccions, com avancen totes les enquestes, el canvi serà més palpable. Un partit nacionalista guanyarà per primera vegada en 100 anys.

La victòria del Sinn Féin també obre la porta a celebrar un referèndum de reunificació, si el mateix partit també guanya el 2025 a les eleccions de la República d'Irlanda.

Abans, però hauran de formar govern i, a Irlanda del Nord, això no és senzill, és tan difícil que tenen el record d'haver estat sense executiu durant tres anys.

A Belfast, el govern ha de ser compartit entre els partits més grans de les dues comunitats, i en aquesta ocasió serà més difícil que mai arribar a un acord.

Ja ho avançava una pancarta a la Marató de Belfast penjada poc abans de la meta per animar els corredors i que deia: "Com a mínim esteu corrent més que Stormont". Cert, des de la seva constitució, ha estat un terç del temps aturat per disputes entre partits.