Per què el topall del gas surt a la factura de la llum? Què paguem i quant ens estalviem

Durant mesos vam sentir a parlar molt del topall del gas, una fórmula finalment acceptada per Brussel·les que havia de permetre a Espanya i Portugal rebaixar el preu final de la factura de la llum. Però, a mesura que han passat els mesos, els clients han vist que aquest topall apareix a les seves factures amb conceptes com "Topall preu del gas" o "Mecanisme d'ajustament" i amb imports que varien per a cada consumidor.

I és que, com explica Anzhelica Ivanova, enginyera de projectes i investigadora a l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya, IREC, el topall del gas és variable perquè depèn de diversos factors.

"Depèn del preu de gas al mercat del gas, però també depèn de quant consumim nosaltres i de la quantitat d'energia que es produeix al mercat elèctric que es fa amb gas."  

Incertesa a final de mes 

S'afegeix així un punt d'incertesa que els clients del mercat lliure no tenien. Fins ara, pagaven un preu fix el kWh, i si més o menys el seu consum mensual era estable, sabien que acabarien pagant el mateix. Ara compten amb aquesta partida, impossible de preveure, perquè no només depèn del seu consum --com més consum més gran serà la compensació que pagaran--, sinó que també dependrà de la cotització del gas --si el preu al mercat internacional es dispara, també s'incrementarà la compensació--.

I encara cal tenir un tercer factor en compte: quantes centrals de cicle combinat han entrat en funcionament per cobrir la demanda. Si la falta de vent o sol ha obligat a encendre més centrals de cicle combinat, la compensació també pujarà. 
 

Què és exactament aquesta compensació? 

Aquesta compensació és la diferència entre el preu limitat del gas --que es pren com a referència per fer la cassació diària del preu de l'electricitat-- i el preu real que té el gas al mercat.

Per acabar-ho d'entendre, és important saber com funciona el mercat elèctric. Es tracta d'un mercat marginalista, una paraula amb la qual també ens hem familiaritzat molt darrerament.

Això vol dir que quan l'operador del mercat preveu la demanda que hi haurà a una determinada hora --en funció de si és un dia festiu o laborable, o de si fa molt fred o calor-- les diferents plantes generadores d'energia comencen a fer les seves ofertes. L'última a entrar, que generalment acostuma a ser la més cara, marcarà el preu de totes.

És a dir que si l'última oferta acceptada és d'una central de cicle combinat -de les més cares perquè utilitza gas i a més a més ha de pagar uns drets d'emissió de CO₂ per la contaminació que emet--, la resta d'energies, més barates i que havien ofertat la seva energia a preus molt més ajustats, cobraran igualment per cada kWh que produeixin el mateix que cobrarà la central de gas. 

Aquest sistema és defensat per molts experts com el millor per assegurar una formació eficient de preus i alhora garantir la implantació de més renovables, ja que assegura que els que hi inverteixen poden obtenir un bon retorn de la seva inversió. Ara bé, l'actual escenari ha canviat radicalment, i els preus del gas s'han disparat tant que són moltes veus --fins i tot també la Comissió Europea-- les que s'han alçat per demanar un canvi en les regles de joc d'aquest mercat.

L'objectiu és evitar que nuclears i renovables obtinguin un marge de beneficis que creix a mesura que puja el gas. I és que aquesta diferència entre el que seria una retribució raonable per aquestes tecnologies que no utilitzen gas i el que estan rebent realment a conseqüència de l'encariment del gas és el que es coneix com a beneficis caiguts del cel.

El mecanisme del topall de gas busca precisament limitar aquests beneficis. La idea és fixar un preu màxim al gas que s'utilitza per produir electricitat. Ara mateix està fixat en 40 euros el MWh​.

Prenent aquest topall fictici, les centrals de cicle combinat oferten la seva energia a un preu més baix. Si un dels principals costos que les fa cares és el gas i posem un topall que el limita, automàticament ofertaran energia a preus inferiors. Per això, quan són elles les darreres a entrar, el preu que marquen és inferior al que oferirien si tinguessin en compte el preu real del gas.

Què s'aconsegueix amb això? Que baixi el preu marginal del mercat, és a dir, la resta de tecnologies rebran un preu per la seva energia també inferior, menys sensible a les pujades del gas. Rebran, dit d'una altra manera, menys beneficis caiguts del cel. El resultat és un preu per kWh menor.

Ara bé, aquest topall és fictici, les centrals de cicle combinat, per produir la seva energia han hagut de pagar el gas no a 40 euros kWh sinó a 200, o al que marqui el mercat del gas en aquell moment. Aquesta diferència és el que es coneix com a ajust o compensació del gas. Variarà cada hora en funció de quantes centrals de cicle combinat s'hagin hagut de fer servir en cada moment per cobrir la demanda i de l'evolució del preu del gas als mercats internacionals.

Així, per exemple, a la pàgina de l'Omie, l'operador del mercat elèctric, es pot veure que aquest ajust és superior al vespre, quan les plantes de panells solars deixen de produir electricitat i llavors cal recórrer al gas per cobrir la demanda.

Qui ha de pagar aquesta compensació?

La idea és que tothom acabi pagant-la. D'entrada, però els que la paguen ja des del primer dia en què va entrar el vigor són els clients de mercat regulat. Això sí, ells no ho veuen a la factura perquè aquest ajust ja s'incorpora en el preu que paguen pel kWh.

Ho paguen des del primer dia perquè, també des del primer dia, es beneficien dels efectes d'aquest topall, ja que el seu preu està vinculat directament al que passi al mercat majorista.

I per què els clients del mercat lliure, que no depenen dels preus del mercat diaris ho han de pagar? La idea és que els clients del mercat lliure també comencin a pagar progressivament aquest mecanisme.

De fet, molts ja ho estan fent. Tots aquells que han hagut de renovar els seus contractes després del 26 d'abril, data que es va saber que Espanya i Portugal aplicarien la mesura.  

La idea --així ho va explicar el govern espanyol-- és que, com que les comercialitzadores fan les seves ofertes en funció dels preus del mercat diari i dels mercats de futurs, els contractes que es firmaven a partir de llavors ja podrien beneficiar-se també de preus més baixos, o, si més no, d'unes pujades inferiors a les que es donarien sense aquest mecanisme.

Els clients del mercat lliure han de saber que aquesta mesura estarà vigent fins al maig del 2023 i, per tant, si el seu contracte venç abans d'aquesta data tard o d'hora hauran d'acabar pagant aquesta compensació. Així doncs, els únics consumidors que aconseguiran esquivar-la són aquells que hagin signat un contracte amb anterioritat al 26 d'abril d'aquest any amb una vigència de més d'un any. 
 

Manca de transparència

El problema, segons l'organització de consumidors OCU, és que molts clients del mercat lliure no han estat ben informats d'aquests canvis. De fet, un mes abans del venciment del contracte, tots els clients haurien de rebre una carta on se'ls informés dels nous preus de l'energia que se'ls aplicaria en el nou contracte, preus que segurament serien més cars com a reflex del que està passant al mercat majorista, però on se'ls expliqués també que a més hauran de fer front a aquesta nova partida.

Esther Lorente, delegada de l'OCU a Catalunya, explica que estan "trobant una pujada molt alta de gent que ve a consultar, gent que s'ha trobat a la tornada de vacances, al mes de setembre, amb una factura de la llum que no acaben d'entendre com ha pujat tant, en molts casos no se'ls ha informat degudament del sobrecost, aquesta és la denúncia, si t'han informat perfecte, però si no, tu tens pactat un preu fix quan en realitat t'estan aplicant un preu variable, llavors el que intentem és mediar amb la companyia".

Es tracta de processos que estan en fase embrionària i no saben encara quin serà el recorregut que acabaran tenint aquestes reclamacions.

"Que ha pujat, evidentment. Si no hi hagués aquest topall, hagués pujat moltíssim més i hauríem de pagar més, això està clar, però el que reivindiquem en defensa dels consumidors és la manca d'informació."

També denuncien que a les ofertes que publiquen a la web la informació és deficitària. I és que si es fa una recerca ràpida per veure quines ofertes hi ha ara al mercat lliure, en gran i de forma clara es veuen els preus, i ja en lletra petita, aquella que de vegades no llegim, expliquen que a aquests preus s'hi afegirà el cost regulat del finançament del topall del gas.

El topall ha servit per abaixar els preus?

És el que es pregunten ara molts dels clients que ja paguen aquest topall: ha servit per a alguna cosa? Segons Anzhelica Ivanova "aquest preu és molt més baix del que hauríem vist a les nostres factures si el mecanisme no existís, és a dir, que en comptes de veure dos pagaments diferents --preu kWh i preu de la compensació-- en veiem només un, però més alt".

La ministra Teresa Ribera posava números i aquest dimecres mateix assegurava que els consumidors estan pagant entre un 20 i un 30% menys pel rebut de la llum del que haurien de pagar si el govern espanyol no hagués pres aquestes mesures.

Per tant, el mecanisme d'excepcionalitat ibèrica, més que per abaixar la factura, hauria servit per limitar les pujades. De fet, el preu mitjà al mercat majorista a l'agost va ser a Espanya entre un 50% i un 70% menor que el de països com França, Alemanya o Itàlia.