Per què eliminar les preses i rescloses dels rius redueix l'efecte hivernacle

A Catalunya, hi ha 1.100 preses, rescloses o estructures en els rius de les conques internes. D'aquestes, només 28 són grans preses. L'ACA n'haurà retirat 115, l'any 2027. Són barreres que tenen un gran impacte en la biodiversitat aquàtica, però a més provoquen emissions de gasos d'efecte hivernacle. Un equip de científics de l'ICRA i del CSIC ho està estudiant.

Les rescloses acumulen molts sediments en aquestes parets, al riu, i segons explica Rafa Marcé, investigador científic del Centre d'Estudis Avançats de Blanes del CSIC, això té més conseqüències:

"Aquest és un hàbitat molt propici per a la generació de metà. De fet, si ens hi fixem és fàcil veure bombolles de metà a la superfície de l'aigua, allà on està estancada."

El metà és un dels principals gasos d'efecte hivernacle que atrapa 28 vegades més la calor que el diòxid de carboni. Té una vida més curta a l'atmosfera i no ha parat d'augmentar en els darrers anys. Per això, reduir-ne les emissions és vital per limitar l'escalfament planetari.  

Un equip de científiques de l'ICRA i del CSIC, liderades per l'investigador Rafa Marcè, està estudiant si quan s'eliminen aquestes rescloses disminueixen les emissions de diòxid de carboni i de metà. Mesuren les concentracions d'aquests gasos, amb una cambra d'aire, en trams on hi ha preses o obstacles al riu, abans i després de treure-les. Els resultats preliminars confirmen que quan s'eliminen aquestes rescloses, es redueixen els nivells de gasos d'efecte hivernacle.

Si l'aigua corre, el metà desapareix

Quan es posa un obstacle d'aquest tipus al riu, s'hi acumulen sediments; un hàbitat perfecte per a microorganismes que els descomponen i alliberen metà. Es tracta de metanògens i viuen en ambients sense oxigen. L'aigua fa de barrera amb l'atmosfera i, a més, hi ha molts organismes, àvids de consumir oxigen. Per això, la matèria orgànica acumulada queda anòxica.  

En canvi, quan l'aigua corre lliurement riu avall, arrossega els sediments i el metà desapareix. L'altra matèria orgànica que queda dipositada a les vores no genera emissions de metà perquè els microorganismes metanògens queden enterrats i ja no produeixen aquest gas.  

Elsa Bisbal, tècnica de recerca de l'ICRA:

"Ara que estem en sequera, no està ben vist enderrocar preses. Però si aquesta aigua ja no s'utilitza, és una manera de mitigar el canvi climàtic."

En Rafa Marcè afegeix:

"És una forma de descarbonitzar el paisatge d'emissions d'origen humà."

Subratlla que són emissions d'origen antropogènic perquè són barreres artificials que hem posat nosaltres.  

"Fins ara, aquestes emissions de metà no es tenien en compte. I per tant, hem de començar a posar en dubte aquest discurs que l'energia hidroelèctrica i també la minihidràulica és una energia sense petjada de carboni."

Una barrera també per a la biodiversitat

L'Agència Catalana de l'Aigua, el desembre del 2023, va eliminar una resclosa de 6 metres d'alçada de l'antiga Colònia Río per restaurar el curs del riu Calders. Un dels objectius és millorar la mobilitat d'espècies. Aquestes barreres als rius són una de les principals raons de la disminució de moltes espècies de peixos d'aigua dolça, sobretot les migradores.

Elsa Bisbal, que és tècnica investigadora de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua, posa com a exemple el cas de l'anguila, com una de les espècies migradores afectades:

"Abans, l'anguila arribava a trams de capçalera i ara només se'n troba al final de tot del riu Ebre."

I és que perdem més biodiversitat a Catalunya en els espais fluvials que no pas en els agrícoles, i en els forestals.  

Les administracions europees estan retirant aquestes estructures obsoletes per millorar-ne la connectivitat ecològica. L'impacte és acumulatiu perquè són molt nombroses. L'any passat, el 2023, es van eliminar 487 barreres en 15 països europeus. Aquestes iniciatives han permès reconnectar més de 4.300 quilòmetres de rius, cosa que ha contribuït a restaurar ecosistemes i millorar la resiliència climàtica.