Per què els gossos de races considerades potencialment perilloses són els més abandonats

És diumenge al matí, i es comencen a formar cues de voluntaris per passejar un gos a la protectora de Badalona. És allà on viuen els gossos que s'han trobat als carrers, perduts o abandonats, a Badalona, Sant Adrià de Besòs o Santa Coloma de Gramenet.

Les cuidadores van informant els voluntaris que gairebé tots els animals ja són fora, i que si s'esperen potser algun d'aquests pot tornar a sortir. També els pregunten, un per un, si tenen llicència per passejar gossos de raça considerada potencialment perillosa, perquè aquests gairebé no surten, i això que són la majoria.

Dels 68 gossos que hi havia a mitjans d'abril, 48 eren de les races anomenades GPP. Acaben sortint poc a passejar perquè la majoria de voluntaris no tenen el permís necessari per fer-ho, que s'aconsegueix pagant a un centre mèdic especialitzat després de passar un psicotècnic. Perquè no estiguin tot el dia tancats a les gàbies, les cuidadores els van traient, per torns, a un espai on corren i s'esplaien.

L'Ester Sánchez, l'administrativa de la Fundació Daina, que gestiona aquest centre comarcal d'atenció d'animals de companyia del Barcelonès, admet que tenen un problema amb aquests gossos perquè pateixen més abandonament i les seves estades es poden eternitzar.

"Als gossos mestissos se'ls adopta ràpid. En canvi, els gossos de raça considerada potencialment perillosa s'hi poden estar mesos. Costa més, per l'etiqueta que tenen, perquè has de tramitar una llicència per tenir-lo, el psicotècnic, s'ha de pagar una assegurança a tercers, han de portar morrió sempre, anar amb corretja curta, i si no tens 18 anys no el pots treure a passejar. Això a la gent la frena molt."

Els GPP, els gossos més abandonats

Els gossos d'aquestes races es van començar a abandonar de forma massiva fa uns deu anys, i van omplir les protectores de les àrees urbanes de Catalunya, i cada cop més, també de les rurals.

La Pilar Pons és etòloga i ajuda a corregir els problemes de comportament que tenen els gossos de la protectora de Badalona i de Mataró, totes dues gestionades per la Fundació Daina. Assegura que els GPP estan de moda i que hi ha una cria il·legal descontrolada d'aquestes races que està propiciant l'abandonament.

A més, molts dels seus propietaris els tenen sense xip, sense llicència i sense assegurança, i si els perden, no els van a recuperar per no pagar totes les taxes de recollida que els fan abonar.  

"El que ens estem trobant és que tant els gossos GPP com els no GPP cada cop ens estan arribant menys socialitzats, amb més problemes de comportament. Gossos que no poden estar amb altres gossos, o amb la gent. I les races catalogades com a potencialment perilloses, si estan ben educades i socialitzades amb les altres persones i nens no hi ha d'haver problemes."

"Qui és perillós és la persona, no l'animal"

L'Eva Fornieles, que coordina l'àrea d'animals domèstics de la Fundació FAADA, assegura que el problema que ha propiciat aquests abandonaments són els cadells no volguts i els problemes de comportament, principalment. I davant de qualsevol conflicte, la gent, en comptes d'assessorar-se amb experts, quan la situació és molt greu, abandonen el gos.

"Al final qui és perillós és l'humà que tens al costat, i no l'animal. Sempre hem estat en contra que es cataloguessin les races, perquè al final el problema es dona de forma individual, gos a gos, i no raça a raça."

Fornieles explica que la clau per acabar amb aquest problema és perseguir i sancionar els particulars que crien il·legalment, que no identifiquen i que no censen, perquè estan generant impunitat, maltractament, sobrepoblació i centres d'acollida saturats. I apunta cap als municipis, que són els encarregats d'inspeccionar aquestes situacions, i en cas que sigui necessari, comissar els animals de companyia.

A més, tenir centres de cria il·legals comporta sancions greus que poden arribar als 9.000 euros. Unes multes que han de posar els municipis o el Departament d'Acció Climàtica en cas de poblacions inferiors als deu mil habitants.

"Els ajuntaments no estan fent aquestes inspeccions, ni tan sols quan els veïns els truquen per avisar-los de situacions greus, amb maltractament animal", denuncia Fornieles. A més, afegeix que aquesta deixadesa repercuteix a la saturació de les protectores.

"Hi ha una inacció per part de les administracions competents que no estan inspeccionant per perseguir la cria il·legal. I tota aquesta desídia deixa una sensació d'impunitat que fa que la gent criï i tinguem una sobrepoblació d'aquestes races."

A Catalunya no hi ha estudis oficials d'abandonament de gossos i, per tant, no es pot tenir una fotografia real i actualitzada de la situació. La Fundació FAADA ha publicat un informe encarregat per l'Ajuntament de Barcelona amb dades d'abandonament a la ciutat l'any 2021, que evidencia la problemàtica.

Un de cada tres gossos abandonats són de races potencialment perilloses, amb l'agreujant que els gossos censats com a GPP a la ciutat no arriben ni al 7 per cent. I això vol dir que se'ls abandona molt més que la resta de races.

​Una llei vigent des del 1999

La catalogació d'aquestes races com a perilloses es va fer arran de la llei de tinença de gossos potencialment perillosos del 1999, una llei que es va elaborar en un moment en què ja s'estava regulant en altres països, com França, i enmig d'una preocupació social per gossos d'aquestes races. El més mediàtic, el que va patir el fill d'Ana Obregón quan visitaven una finca en venda a la Moraleja en què un rottweiler el va atacar.

El 2002 es va fer un llistat d'aquestes races, una catalogació molt discutida per associacions de veterinaris i experts que asseguraven que la perillositat depèn de cada gos i del propietari, i no de la raça. Però les queixes i les argumentacions no van prosperar i aquesta classificació, més de vint anys després, continua vigent.

Segons un informe de l'Ajuntament de Barcelona de gossos potencialment perillosos de l'any 2020, en altres països on també s'han instaurat llistats de races perilloses, com França, la Gran Bretanya, Holanda o Dinamarca, no s'ha demostrat l'eficàcia en la reducció d'accidents de mossegades greus. Segons l'informe, no hi ha una evidència científica que la raça vagi correlacionada amb un tipus concret de comportament, ni amb els accidents per mossegada ni amb la seva severitat.

A Espanya, però, la nova llei que s'està tramitant de protecció dels drets i el benestar dels animals no deroga l'actual llei de gossos de raça considerada potencialment perillosa, tal com estava previst en la primera redacció. Per tant, aquesta catalogació continuarà vigent.

Quins gossos es consideren potencialment perillosos?

Els gossos que es consideren potencialment perillosos a Catalunya són els de les següents races o encreuaments: akita inu, american bully, bullmastiff, dòberman, dog argentí, dog de Bordeus, fila brasiler, mastí napolità, pit bull terrier, gos de presa canari, rottweiler, staffordshire bullterrier, terrier staffordshire americà, tosa japonès.

A més, també entren en aquesta categoria altres races que així ho determinen les ordenances municipals dels ajuntaments, gossos que han tingut episodis d'agressions a persones o a altres gossos i aquells que han estat ensinistrats per a l'atac i la defensa.