Per què els neerlandesos són els més alts del món i quina relació té l'alçada amb la salut
Un estudi intenta explicar per què en algunes regions del planeta l'estatura dels humans ha augmentat de manera espectacular en els últims 200 anys
Com és que els neerlandesos són els més alts del món? Un estudi que s'acaba de publicar i que es basa en la relació entre la salut d'una societat i l'alçada dels seus individus mira de donar-hi resposta.
Els investigadors neerlandesos Kristina Thompson i Björn Quanjer partien de la base que estudiar la història de la salut física d'un país o regió és tot un repte, ja que --diuen-- és difícil trobar indicadors recopilats de manera sistemàtica. Així i tot, s'han centrat en una dada senzilla i àmpliament registrada: l'estatura corporal.
I amb les dades registrades han vist que, durant la major part de la història de la humanitat, l'estatura s'ha mantingut relativament estable. Fins al 1800, l'estatura mitjana a Europa oscil·lava entre 165 i 170 centímetres.
Però en els últims 200 anys ha passat un fet que qualifiquen d'"extraordinari": l'estatura ha augmentat de manera espectacular a tot el món, però sobretot a Europa. En molts països europeus --expliquen-- s'ha incrementat més de 15 centímetres, i això ha estat especialment evident als Països Baixos.
"L'home neerlandès mitjà ha passat de 166 centímetres el 1810 a 184 actualment, fet que suposa un augment de 18 centímetres en només dos segles. De fet, els homes neerlandesos són actualment els més alts del món."
Encara que la genètica té indubtablement un paper destacat en la determinació de l'estatura dels individus, pels investigadors, aquest gran canvi en tota una població no es pot explicar únicament per l'evolució. Si fos així, el canvi d'estatura s'hauria produït "en una escala temporal molt més llarga".
Tot i això, en els últims 200 anys els Països Baixos, igual que gran part de la resta del món, han experimentat una enorme millora en el seu nivell de vida, des de la reducció de les taxes de mortalitat i malalties infeccioses, fins a tenir més accés a aliments d'alta qualitat.
"El ràpid augment de l'estatura mostra, per tant, una relació clara entre l'entorn i les poblacions més sanes i altes."
Alçada, salut i desenvolupament
L'estatura i la salut depenen de factors semblants durant el desenvolupament, el més important dels quals és la nutrició. Per créixer i gaudir de bona salut, les persones necessiten alimentar-se bé.
No obstant això, aquesta energia es pot veure minvada per altres exigències que la desviïn del creixement: factors com la malaltia, l'estrès i el treball manual pesant poden donar lloc a poblacions més baixes.
Investigacions recents revelen que al segle XIX, als Països Baixos, els períodes amb malalties duradores o recurrents s'associaven a una menor estatura adulta, mentre que els períodes de malaltia més breus i puntuals podien afavorir el creixement. Això es deu, segons els investigadors, al fet que "les malalties menys greus augmentaven la immunitat contra futures infeccions".
També apunten que la mort dels pares --sobretot de les mares-- provocava estatures més baixes. En el cas dels nens molt petits, això es devia al fet que depenien de les seves mares per alimentar-se, però també passava en el cas dels nens grans, cosa que indicaria "el profund estrès que suposa perdre un cuidador principal".
Curiosament, encara que la pèrdua de la mare estava relacionada amb una menor estatura dels nens --als Països Baixos i en altres llocs--, la pèrdua del pare no ho estava, cosa que podria ser deguda a la naturalesa de gènere de la cura parental en aquest període.
En conjunt, segons Thompson i Quanjer, l'estatura es pot considerar "un reflex de la qualitat i la quantitat d'aliments consumits per un individu durant el seu desenvolupament, i de l'absència de factors estressants que en desviïn l'energia derivada, des del naixement fins al final de la pubertat".
Alçada i salut a l'edat adulta
Pel que fa a la relació de la salut a l'edat adulta amb l'estatura, és una qüestió més complexa. Avui dia, les persones d'estatura superior a la mitjana, sobretot els homes, tendeixen a tenir un risc general de mort menor.
Tot i això, les persones extremadament altes (190 centímetres i més) són lleugerament més propenses a morir abans que la resta, principalment perquè tenen més risc de mortalitat relacionada amb el càncer. Es creu que això és una qüestió de massa corporal: els cossos més alts tenen més cèl·lules i més divisions cel·lulars, cosa que significa més probabilitat de desenvolupar càncer. A més, les persones més altes tendeixen a ingerir més calories, cosa que també hi podria influir.
Quan s'analitzen les poblacions històriques (és a dir, anteriors a la Segona Guerra Mundial), els resultats encara són més complexos: les persones més altes, tant homes com dones --fins i tot les que avui es considerarien relativament baixes, com les dones de 155 cm--, tendien a morir a edats més primerenques.
Aquestes majors taxes de mortalitat es devien probablement al fet que les persones més altes necessiten més calories que les més baixes. En períodes d'escassetat d'aliments, que eren més comuns al passat, aquestes darreres corrien menys risc de desnutrició.
A les poblacions històriques, les morts per malalties infeccioses també eren més comunes que actualment, i la combinació d'aquests dos factors suposava un risc de mort més gran per a les persones més altes.
Històries de l'estatura avui i en el futur
Tot i que la recerca s'ha centrat en la rellevància de l'estatura per a l'estudi del passat, també té implicacions importants per a l'assistència sanitària avui dia, especialment en zones de difícil accés o seguiment.
Actualment, l'Organització Mundial de la Salut recopila dades sobre el retard del creixement infantil, és a dir, si un nen s'ha quedat endarrerit respecte del que es considera una corba de creixement saludable. Aquestes dades es fan servir per estimar els nivells de malnutrició dins d'un país o regió.
Als Països Baixos, els nens són ara més baixos que els seus pares, però no és clar quina ha estat la causa que els gegants del món modern s'hagin encongit. Això planteja una sèrie de preguntes encara sense resposta clara, com per exemple si està disminuint la qualitat de la dieta, o si l'obesitat infantil impedeix el creixement. Caldrà, doncs, seguir investigant.
- ARXIVAT A:
- Països Baixos CiènciaRecerca científicaSalut