Per què els nois joves cada cop estan més a la dreta: "Veuen el feminisme com un atac"

Preguntem al carrer si els joves d'entre 18 i 25 anys se senten més identificats políticament amb l'esquerra o la dreta. Ho fem a la Zona Universitària de Barcelona i en diverses localitzacions de l'Hospitalet de Llobregat. 

Les respostes de la majoria de nois escollits a l'atzar són que senten més simpatia per la dreta. "És més intel·ligent ser de dretes", diu Nicolás Pérez, de 22 anys, que afegeix que no li agrada el comunisme i qualifica de fracassos els casos de Cuba o Veneçuela. 

Diversos nois responen convençuts que s'identifiquen amb la dreta, però no concreten els motius pels quals en són partidaris. "No segueixo gaire els temes polítics", diu Luis Pérez, de 23 anys.

I altres joves mencionen que no se senten ni de dretes, ni d'esquerres. "Potser amb les polítiques socials m'identifico més amb l'esquerra, i en polítiques més econòmiques, amb la dreta", explica Arnau Guimerà, de 19 anys. 

Les dades de la darrera enquesta de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) constata aquesta tendència i recull que els nois d'entre 18 i 24 anys se situen més a la dreta que les noies de la seva edat a l'hora de definir-se ideològicament.

Gairebé 1 de cada 3 joves de menys de 25 anys s'identifica amb els postulats dels partits de dreta o d'extrema dreta. És el triple que les dones de la mateixa edat. I, a la vegada, els joves són els més conservadors d'entre tots els homes. 

Rebuig al concepte de "feminisme"

Sobre si es consideren feministes, n'hi ha que contesten sense embuts que no. Biel Portolés, de 21 anys, respon que "la idea de feminisme s'ha transformat, ara és fins i tot tòxic i fa més mal que bé". 

"Avui en dia hi ha molts discursos extremistes i se'ns en va una mica de les mans", diu Arnau Ruiz, de 23 anys. "Estic a favor de tot el que sigui igualtat, òbviament, però amb el tema de cobrir certes posicions amb quotes de gènere crec que a vegades ens n'anem més enllà de la lògica". 

L'enquesta de l'ICPS detalla que, de tots els homes, els més joves són els que més rebutgen el concepte "feminisme". 6 de cada 10 hi estan en contra, un 20% més que ara fa un any.

"Ara el feminisme s'ha polititzat, especialment en la legislatura passada", descriu Eva Anduiza, catedràtica de Ciència Política de la UAB. "Hi ha molt més conflicte en aquesta qüestió i, per tant, és relativament raonable que ara sigui més comú trobar posicionaments de rebuig, sense que necessàriament això vulgui dir que s'està en contra de la igualtat." 

Anduiza explica que en molts casos aquests joves encara no han tingut experiències personals directes de desigualtat, ni en l'àmbit laboral, ni tampoc amb la maternitat. I que per això creuen que ja no hi ha tants motius per reivindicar el feminisme. 

"Crec que probablement s'enfronten als discursos feministes amb una sensació que els estem responsabilitzant de coses que ells encara no han fet."

Les noies amb qui parlem recullen aquest diagnòstic. "Creuen que el moviment feminista és un atac contra els homes", diu Judit Valverde, de 19 anys. Hi està d'acord Maia Borne: "Tenen una imatge del feminisme que no correspon amb el feminisme mateix i estan en contra d'això." 

Contrareacció al moviment feminista

Després de tot avenç social, diuen els experts, és habitual que aparegui una reacció en contra, i ara el feminisme tampoc no se n'escapa. En un moment, a més, en què les perspectives per a tots els joves són incertes.

"Hem vist una caiguda i un deteriorament econòmic dels homes joves, de classe treballadora i sense estudis", explica Javier Carbonell, analista polític a l'European Policy Center. 

"Si tu tens un rol de proveïdor però no pots pagar-te una casa o una habitació, no pots tenir bons ingressos o no tens una feina estable, la teva identitat queda molt afectada." 

Carbonell descriu que els discursos que prometen recuperar el model tradicional d'home exitós i que diuen que les culpables de no tenir-lo són les polítiques feministes "són molt atractius i atrauen molts homes".

"Són malestars que hem d'escoltar. Quan els nois i els homes estan malament les dones ho pateixen", assenyala Arduiza. "No se li pot demanar al feminisme que es faci responsable d'aquesta situació, però la situació s'ha d'abordar."