Per què els pagesos demanen retirar 40 milions de quilos de fruita de pinyol
La bona collita a tot Europa i el veto de Rússia provoca més oferta que demanda al mercat
La crisi de la fruita de pinyol -que ha tingut una expansió molt important a Catalunya els últims anys- s'ha vist agreujada pel veto de Rússia als productes frescos d'Europa i pel fet que aquest tipus de fruita no es pugui guardar gaire temps a les cambres frigorífiques.
En zones com el Baix Segre, aquestes varietats s'han convertit pràcticament en un monocultiu en detriment de les peres i les pomes. A Catalunya, fins fa quatre anys, es plantaven 2.500 hectàrees anuals de fruita de pinyol. Era una aposta que semblava segura.
Però, el 2014, totes aquestes expectatives es van truncar. Rússia va vetar les exportacions europees de fruita i el sector fructícola espanyol va deixar d'exportar 50.000 tones anuals de préssecs i nectarines.
A més, aquest any, la Unió Duanera Euroasiàtica ha prohibit l'entrada de fruita europea, per motius fitosanitaris. Això ha provocat la pèrdua de més mercats, com el de Bielorússia.
A diferència de les pomes i les peres, la fruita de pinyol no es pot emmagatzemar gaire temps. És un producte perible que s'ha de vendre al moment.
La competència d'Europa
Aquest any hi ha collita plena a tot Europa. No hi ha hagut gelades ni pedregades importants i la demanda no pot absorbir tota l'oferta. Per això, representants del sector i la Conselleria d'Agricultura demanaran a la Comissió Europea que es puguin retirar del mercat 40 milions de quilos de fruita de pinyol i que els pagesos no es vegin obligats a arrencar els seus arbres.
El mercat europeu de la fruita dolça, el lidera Itàlia, amb gairebé un milió tres-centes mil tones. Molt a prop, se situa Espanya, amb més d'un milió dues-centes mil. D'aquestes, més de tres-centes 90 mil tones es produeixen a Catalunya. Són més que les que produeix Grècia, i molt per sobre de la veïna França, que treu al mercat poc més de dues-centes mil tones de fruita.
