Per què emociona 10 vegades més veure l'obra original "La jove de la perla" que una còpia

Observar al museu la pintura original "La jove de la perla", de Johannes Vermeer, provoca que entris en un bucle d'atenció, activa el precúneus --la part del cervell involucrada en la consciència, la reflexió i els records personals-- i fa que tinguis una reacció emocional deu vegades més forta que quan en veus una reproducció.

Així ho revelen els resultats d'una investigació neurocientífica que ha presentat aquest dimecres la galeria d'art Mauritshuis de la Haia, que evidencien que el cervell s'activa d'una manera diferent, més "poderosa i positiva", quan s'està davant d'una pintura real que davant d'una còpia.

L'estudi s'ha fet a través d'encefalogrames i ha inclòs les obres "Autorretrat" (Rembrandt, 1669), "Lliçó d'anatomia" (Rembrandt, 1632), "Vista de Delft" (Vermeer, 1660-61) i "La violinista" (Van Honthorst, 1626), però s'ha posat especial èmfasi en "La jove de la perla", per la seva gran atracció.

"Clarament, alguna cosa passa als nostres cervells amb aquesta obra que fa que gent de l'altra punta del món vingui a experimentar-la, així que hem volgut saber què la fa tan especial en comparació amb altres pintures", explica Martin de Munnik, cofundador de l'agència Neurensics, de recerca independent especialitzada en neurociència del consumidor.

Segons aquest expert, totes les pintures originals han revelat una "necessitat de ser apreciades" molt més gran que les còpies, però també s'ha detectat matisos per la influència d'altres factors com l'ambientació que l'envolta, el marc de la pintura o la il·luminació.

Bucle d'atenció sostinguda

En comparació amb les altres pintures, darrere de l'atenció que rep "La jove de la perla" "hi ha un fenomen neurològic particular", i és que l'espectador queda "atrapat" en un fenomen únic conegut com a "bucle d'atenció sostinguda", que fa que l'espectador es quedi més temps mirant aquesta pintura que qualsevol altra de les investigades en l'estudi.

Així, la trobada entre l'espectador i la jove va per passos: el visitant primer observa els ulls i la boca, com sol passar amb les cares, i després es dirigeix cap a la perla i porta l'atenció novament als trets facials, per després tornar a la perla, i així successivament. A més, observant aquest quadre de Vermeer, la part del cervell més estimulada, amb diferència, és el precúneus, relacionat amb la consciència, la reflexió i els records d'experiències personals.

Per la seva banda el professor de neuropsicologia a la Universitat Lliure d'Amsterdam Erik Scherder ha subratllat que "observar l'art estimula el cervell en diferents nivells, provoca emoció, fomenta la fantasia i et fa reflexionar sobre allò que veus" i, com demostra aquest estudi, "és una experiència enriquidora que activa el cervell de manera òptima".

La investigació

Cada vegada és més habitual trobar-se còpies i interpretacions d'obres d'art en tasses, quaderns, carpetes o objectes de decoració, i "es podria pensar que les obres autèntiques perden rellevància, però passa just al revés: el que és autèntic és cada cop més important", ha assenyalat Vera Carasso, directora de l'Associació de Museus dels Països Baixos.

Aquesta investigació peculiar s'ha dut a terme en dues fases. La primera va incloure deu persones que van fer servir un rastrejador ocular i un casc portàtil d'electroencefalograma per recórrer el museu observant les pintures de la col·lecció, i tot seguit van veure tres reproduccions de les pintures a la biblioteca del museu.

Després, deu persones més van fer la mateixa prova, però a la inversa: van observar primer les còpies i després van visitar el museu per observar els originals. Els participants tenien entre 21 i 65 anys, i alguns havien vist l'obra abans, mentre que per a d'altres era la primera vegada.

A la segona fase de la investigació es van fer escàners cerebrals de ressonància magnètica a la Universitat d'Amsterdam a 20 persones mentre observaven reproduccions de les cinc pintures de la galeria d'art.

"Veiem reproduccions de pintures famoses per tot arreu, especialment de 'La jove de la perla' de Vermeer, però aquest estudi demostra definitivament que una visita al Mauritshuis o altres museus té un gran valor emocional afegit", ha conclòs Martine Gosselink, directora general d'aquest famós museu dels Països Baixos.