La repetició en els infants: per què és positiu que ens demanin cada nit el mateix conte
La repetició forma part del procés biològic d'aprenentatge dels mamífers, i ajuda els més petits a relacionar-se amb el seu entorn
"-Un altre cop en Patufet?
-Síiii, un altre cop!"
D'aquesta manera pot acabar qualsevol conversa amb un infant que vol que li tornem a explicar el conte que sent cada nit abans d'anar a dormir. Els infants no ho saben, però el seu cervell és plàstic, i aquesta plasticitat fa que "cada vegada que practiquen una mateixa cosa les connexions neuronals que s'estan creant puguin ser més eficients, perquè les activen i es van enfortint."
Són paraules de Marta Portero Tresserra, doctora en neurociències, que remarca que aquest procés "és fonamental per a habilitats com el llenguatge, el moviment o el desenvolupament cognitiu."
"El nostre cervell està preparat perquè la repetició sigui una conducta plaent, biològicament necessària i molt útil, perquè la repetició ens permet aprendre i consolidar el que aprenem."
És per això que els nens tornen una vegada i una altra a una mateixa cosa que els agrada, ja sigui un conte, un llibre, una pel·lícula o un joc, per exemple. Aquesta repetició, de vegades, atabala els pares o els avis de les criatures, que no l'entenen, la veuen com un estancament i pensen que seria millor passar a un contingut nou.
La realitat, però, és que "no és res alarmant, i fins i tot és positiu" que els nens vulguin repetir, remarca Portero.
A més, afegeix, "des de la perspectiva adulta, ens sembla que els infants estan fent el mateix, però fan certes variacions o es fixen en coses diferents i, en realitat, estan adquirint nous estímuls o nous patrons; no deixa de ser una cosa nova, per a ells, cada vegada, amb certs matisos."
Els infants simplement "necessiten molta repetició perquè són immadurs, estan creixent i han de fer moltíssimes connexions neuronals", remarca Míriam Tirado, consultora de criança i escriptora. Tirado vol deixar clar que "els nens no són ximples ni fan les coses perquè sí."
"Un entorn conegut, un joc a què sempre jugo, una pel·lícula que sempre miro, el conte que vull que m'expliquin cada nit... Tot això em dona una certa rutina en un entorn que em transmet seguretat. I un nen necessita aquest entorn per créixer."
Recomana, això sí, tenir paciència, "perquè, si has d'explicar el mateix conte 40.000 vegades, millor que t'agradi", i també "anar acompanyant aquest procés, que no dura tota la vida."
La repetició ajuda a construir la memòria
A més de ser molt útil, "la repetició transmet molta seguretat i molta familiaritat als infants", remarca Portero, perquè "quan un infant reconeix un patró o una situació, el cervell no ha de processar tanta informació nova i això els redueix l'estrès, perquè anticipen què passarà."
Admet que la repetició "té mala fama, tot i que la paraula és molt bonica", però explica que "una de les funcions de la repetició és el que, en neurobiologia, anomenem la consolidació de la memòria a llarg termini."
És a dir, passar d'aprenentatges més superficials, com poden ser identificar o recordar, a aprenentatges més profunds que ens permeten entendre millor un concepte o aplicar una habilitat, i que perduren molt més en el temps.
"Aprendre vol dir que hi hagi canvis a la nostra memòria a llarg termini, que hi hagi informació nova i informació que canvia", afegeix Portero.
I és precisament aquesta memòria a llarg termini "el que ens permet recordar el que estem adquirint i assegurar que ho hem après."
"La memòria és fonamental: no hi ha aprenentatge sense memòria."
Portero assegura que de plasticitat cerebral, en tenim tota la vida, però admet que amb l'edat es va atenuant. "Això explica que durant l'envelliment pugui haver-hi deteriorament cognitiu, oblits o dificultats per fer les coses de manera diferent", afegeix, a tall d'exemple.
El plaer de l'aprenentatge
Pel que fa als infants, Tirado recorda que estan envoltats d'estímuls i d'una pila de coses sobre les quals no tenen control. És en aquest context que "necessiten la repetició per sentir-se segurs i experimentar benestar". Un benestar que els permet aprendre mentre van adonant-se de coses noves.
També cal tenir en compte que "els nens aprenen des de l'emoció", remarca Tirado, i "és per això que no volen repetir el que no els agrada."
El que els agrada, en canvi, ho volen "absorbir en totes les capes", sense deixar-ho anar fins que ho hagin integrat, hagin fet les connexions neuronals que necessitaven per aprendre-ho i decideixin: "Puc passar a una altra cosa."
"Són mecanismes molt biològics", explica Portero: "El cervell ens predisposa a voler repetir i després a sentir plaer davant d'aquestes repeticions", perquè ens donen seguretat i familiaritat.
Un cop hem après, sentim plaer i se'ns activen el que s'anomena circuits neurals del reforç en el cervell, perquè ens sentim reforçats davant d'estímuls de l'entorn que són incentius, com l'aprenentatge.
Un procés biològic
"És important el matís que això és un cop aprenem, perquè aprendre no és plaent tota l'estona: requereix esforç, paciència... i això no és necessàriament plaent; al contrari, ens pot generar cansament o frustració", afirma.
En canvi, "un cop hem après, sí que ens sentim molt reforçats, i això fa que continuem tenint ganes d'aprendre".
El procés d'aprenentatge, doncs, forma part de la nostra predisposició biològica, que Portero aclareix que no és exclusiva dels humans, sinó que també s'observa en altres mamífers, com els gats i els gossos, que molta gent pot tenir casa.
Aquest procés comença amb la primera infantesa i es manté, en general i pel que fa al desig de repetició, fins als primers anys d'educació primària.
"A l'edat adulta també ens agrada repetir", diu Portero. Saber què passarà i poder-ho anticipar també ens transmet seguretat, de vegades, com als infants. És per això que ens agrada tornar a llegir un llibre, tornar a veure una pel·lícula o una sèrie, o tornar a sentir una cançó.
Amb la música passa molt, perquè ens connecta amb les emocions. Per això "hi ha pares desesperats perquè al cotxe només sona una cançó, una vegada i una altra", explica Tirado.
Amb els jocs també ho veiem, i els infants passen pel que Tirado anomena fases: la fase princeses, la fase dinosaures, la fase cotxes...
Acompanyar sense forçar
Hem de deixar que els nens tornin a llegir el mateix llibre una vegada i una altra? Els hem de tornar a explicar el mateix conte? I posar-los la mateixa cançó?
Essencialment, sí, coincideixen Portero i Tirado.
Portero convida a "animar-los a repetir i a fer les activitats que ells volen, perquè això els permet consolidar aquell aprenentatge, tenint en compte que hi haurà aquestes variacions, i els transmet seguretat". Això, tanmateix, no és incompatible amb "animar-los a explorar coses noves" de tant en tant.
Cal trobar un "equilibri entre respectar la repetició i animar una estimulació nova", subratlla Portero.
"Hem de confiar en el seu procés i no pensar que si nosaltres no hi intervenim el nen es quedarà estancat", diu Tirado, que remarca que "el motor propi de la infantesa és anar endavant, aprendre i avançar."
"De vegades ens pensem que som molt importants, però no cal patir: quan hagi après el que ha d'aprendre, s'aficionarà a una altra cosa."
- ARXIVAT A:
- Infància Estils de vida
