Per què és tan car omplir el dipòsit i què hi tenen a veure les refineries

El petroli està car, però, en proporció, la gasolina i el gasoil encara ho estan molt més. I aquest decalatge no és habitual. D'entrada, s'explica per la devaluació de l'euro; les matèries primeres, com el petroli, es compren en dòlars, i la divisa europea ha perdut pistonada els últims mesos.

Importar petroli és més car. Però les raons de fons van més enllà que el canvi de moneda, perquè la gasolina també s'està disparant de preu als Estats Units, que tenen petroli propi i paguen en dòlars.

I per entendre-ho ens hem de fixar en una indústria que sovint passa desapercebuda i que normalment té un marge de negoci molt petit: les refineries. En teoria, és un negoci que s'anirà apagant, a mesura que deixem de consumir combustibles fòssils, de manera que en els últims anys les empreses tampoc han invertit diners per renovar les instal·lacions i posar-les al dia.

De fet, des de la pandèmia, la indústria ha perdut capacitat per primer cop a la història. És un sector que segueix de molt a prop Javier Blas, periodista de l'agència Bloomberg a la City de Londres i autor del llibre "El món està en venda", sobre l'especulació que envolta el negoci del petroli. Coia Ballester l'ha entrevistat:

"El sector de les refineries ha perdut molta capacitat en els últims dos anys, moltes han tancat durant la pandèmia; hi ha pressió sobre les companyies de petroli perquè volem anar cap a un món més net."

Refineries a tota màquina

Però la realitat és tossuda; malgrat tot, el consum mundial es manté, i ara les refineries d'arreu del món ja treballen a tota capacitat, gairebé com mai ho havien fet.

Als Estats Units, per exemple, funcionen al 94% del seu rendiment teòric màxim. En paral·lel, a Europa, sobretot Alemanya i els països de l'Est, moltes d'aquestes refineries depenien de la indústria russa, que fabrica derivats del petroli que després es converteixen en gasoil i gasolina.

Ara, moltes companyies occidentals han tallat relacions amb els seus proveïdors habituals de Rússia, i han d'anar a buscar aquests ingredients imprescindibles més lluny. Això significa que tothom s'està barallant pel mateix, i ha de pagar-ho més car.

Per tot plegat, les refineries poden demanar un preu molt més alt pel carburant que fabriquen, que va molt buscat, i el seu marge de negoci s'ha disparat com mai fins ara. És l'anomenat "crack spread", que mesura la diferència entre el preu de compra del petroli i el preu de venda dels productes acabats, en forma de gasoil i gasolina.

No tot és guany directe per a la refineria, perquè també els ha pujat el cost de l'energia, però, en qualsevol cas, aquest marge de benefici està en màxims històrics.

De fet, es diu que les refineries avui són "màquines d'imprimir diners", i estan aprofitant el moment després d'anys amb el negoci pràcticament estancat. I sort encara que països com l'Índia, fins ara desconnectats del mercat mundial, han començat a fer funcionar les seves refineries a tota màquina (amb petroli rus), i estan contribuint a posar carburant en circulació i contenir preus.

A Espanya hi ha nou refineries, la majoria de Repsol, que ja ha notat un important increment d'ingressos. En el primer trimestre d'aquest any, abans de notar-se plenament els efectes de la guerra a Ucraïna, l'empresa va informar que havia incrementat el resultat operatiu en 334 milions d'euros per la banda de les refineries.

I a partir d'ara, què?

En els últims dies, el preu dels carburants ha afluixat una mica, tot i que gasoil i gasolina de 95 encara es paguen per damunt dels dos euros. Però les raons d'aquesta frenada no són precisament encoratjadores. Els bancs centrals han començat a apujar els tipus d'interès per contenir la inflació, i els mercats interpreten que això acabarà frenant el consum, encara que sigui per la via més dura, i provocant una recessió.

Ja s'està notant en la cotització de matèries primeres com el coure o l'alumini, i fins i tot el blat està afluixant. I si les refineries noten menys demanda dels seus productes, també n'hauran d'acabar abaixant el preu. Els experts avisen, però, que això només es començarà a notar passat l'estiu, perquè ara estem en plena temporada turística, i el consum de carburants no afluixa.

"El món va cap un estiu complicat, amb inflació alta, preus de la gasolina també molt alts, i els bancs centrals apujaran els tipus d'interès", explica Javier Blas, periodista de Bloomberg, que hi afegeix: "I quan pugen els tipus d'interès l'economia es refreda, així que Europa va cap a una recessió."
 

Un negoci opac

A tot això, s'hi ha d'afegir un element que ha acompanyat el negoci del petroli des de ben bé els seus orígens, a la segona meitat del segle XIX, quan es van fer les primeres grans fortunes als Estats Units. És l'especulació pura i dura, que té el seu epicentre en la City de Londres. Javier Blas és un referent informatiu de la City que mira pel forat del pany d'aquests mercats:

"El sector de les matèries primeres és un dels racons més obscurs de l'economia mundial. Poden donar suport a règims corruptes, senyors de la guerra, saltar-se embargaments..."

A tall d'exemple, Blas explica quin truc es fa servir per camuflar l'origen del petroli rus: "Un petroler rus es posa al costat d'un altre, es connecten via mànega i es passen el petroli." "Aquesta és una de les raons que expliquen per què la producció russa ha baixat un 10% i no un 30%", assegura.