Per què es va fer viral la versió d'un tema de Michael Jackson a l'inici de la pandèmia?

Pot la música mitigar el dolor col·lectiu? Sembla que sí, com ho demostra la versió d'un tema de Michael Jackson que diversos cantants van gravar a la Xina quan es començaven a notar els estralls del SARS-CoV-2 a Wuhan.

Ara, Lydia Giménez-Llort, catedràtica del Departament de Psiquiatria Legal i investigadora a l'Institut de Neurociències de la UAB, ha analitzat per què la cançó i el vídeo van ser tan efectius. El seu estudi s'ha publicat a la revista Behavioral Sciences.

Era el febrer del 2020 i un grup de músics que treballaven per a l'empresa Shenzhen Meifeiya Culture Communication Co. Ltd., van decidir intentar aixecar els ànims de la població. En aquells moments, Wuhan, una ciutat d'11 milions d'habitants, estava en quarantena, amb els carrers deserts, d'on no es podia ni entrar ni sortir. Els casos augmentaven de manera accelerada i la malaltia s'estenia a la resta del país i a l'estranger.

Va ser aleshores quan els artistes van fer servir la xarxa social WeChat, que té uns 1.200 milions d'usuaris actius al mes, i van cantar "China, you are not alone" en anglès i en xinès. El vídeo, que es pot veure i escoltar en aquest enllaç, es va fer viral.

Tots els participants van fer servir els seus mòbils per gravar el so i la imatge. Amb això es va compondre el vídeo final d'uns quatre minuts.

L'empresa va ser fundada per la xinesa Annie Xu, que canta a l'inici del vídeo. També va ser responsable de desenvolupar la idea. Explica que la primera intenció havia estat donar diners:

"Però no sabíem com fer-ho i realment tampoc no eren gaires. Per això vam decidir contribuir amb el que sabem fer bé: música. Tothom hi va estar d'acord."

Molts dels participants són cubans que viuen des de fa anys a la Xina. Un d'ells, Citara, va adaptar la lletra de l'original de Jackson:

"Volíem fer la cançó més adient a la situació. No som metges o científics. Només podem ajudar a curar cors amb un missatge bonic."

La mateixa doctora Giménez-Llort va notar els efectes positius de la cançó:

"Quan vaig veure el vídeo em vaig sentir profundament tocada. Vaig empatitzar amb el patiment del poble xinès i dels cantants, per les seves expressions i per les imatges tan impactants dels hospitals, ambulàncies i carrers buits."

Aleshores va decidir analitzar com la música, la lletra i les imatges d'aquest vídeo es combinaven per tenir aquest efecte. L'objectiu de l'estudi va ser identificar les característiques de la composició que permetien empatitzar tan bé amb les experiències de dol personal i col·lectiu, sentir la comprensió dels altres i posar en valor eines de resiliència individual i social.

En definitiva, entendre com els elements posats en joc en reversionar un vídeo musical havien servit per mitigar una experiència traumàtica compartida.

Estratègies no farmacològiques

La doctora Giménez-Llort explica que la psicologia positiva, la música i escriure cançons són estratègies no farmacològiques que poden tenir un gran valor per regular emocions i pensaments, sobretot en moments de tristor i dificultats. I sobre la tria de la cançó en aquest cas, explica això:

"Es va versionar una balada, un tipus de cançó romàntica que fa preguntes en un vers i dona respostes en el següent. I de totes, es va escollir la de ‘You are not alone', que descriu la incomprensió d'una persona que ha perdut la seva estimada i, a mesura que van passant els dies, va sentint el pes insuportable de la soledat, tot i estar en mig de la multitud."

Segons l'autora, "hi ha un gran paral·lelisme amb la situació de Wuhan, que va afrontar tota sola l'embat de l'esclat de l'epidèmia".

Però el seu principal valor, afegeix, és que la versió redimensiona aquest dolor emocional a un nivell social i l'acompanya de respostes que assenyalen diversos elements de força i resiliència social.

Així, els cantants són estrangers, però se senten fill adoptius de la Xina. Per això, la persona que l'escolta sent la comprensió dels altres i s'adona que té suport extern. També hi participen infants xinesos "com a element de puresa i futur".

Sobre aquesta participació, Annie Xu, la cantant que inicia el vídeo, va explicar que els infants varen plorar després de veure el producte final:

"Deien que volien ser metges i científics quan fossin grans i salvar vides."

L'estudi també analitza com el vídeo juga canviant la cinemètrica, és a dir, els tipus de plans, la seva durada i altres elements, i utilitza la comunicació no verbal per donar-li força.

Pel que fa al discurs, la investigadora ha pogut identificar elements d'alguns dels processos típics del dol amb models exposats per diversos autors: el molt conegut de les cinc etapes (negació, ràbia, negociació, tristesa i acceptació), el dual, que transita entre els pensaments centrats en la pèrdua i en la recuperació, o el model bioecològic que redimensiona l'experiència individual cap a la social.

El treball analitza, finalment, el paper d'altres esdeveniments musicals d'arreu del món o de cançons memorables que s'han reversionat durant la pandèmia. Molts han jugat un paper important per establir cohesió social en moments d'aïllament i dolor.

Per tot això, l'autora considera que el treball posa en valor el paper de la música i les altres arts per ajudar a fer front de forma individual i col·lectiva a situacions sobtades i dramàtiques i alleujar el patiment humà, per sobre de les barreres culturals.