Per què Espanya és l'economia que més creix d'Europa? El turisme i la immigració, claus
El PIB espanyol accelera un 3,2% i destaca molt per sobre de la zona euro, que té un creixement modest i arrossega el llast d'una Alemanya en recessió
L'economia espanyola es referma com la que més creix d'Europa: el 2024 el producte interior brut va augmentar un 3,2%, cinc dècimes més que el 2023.
Això passa en un context molt dèbil de la zona euro, que creix per sota de l'1%, sobretot llastada per Alemanya, que va tancar l'any passat en recessió, i amb Itàlia i França que van registrar un creixement modest. Enmig d'aquest panorama, com pot ser que Espanya sobresurti tant?
La resposta la trobem, principalment, en el turisme i en la immigració.
Un turisme que bat rècords
D'una banda, després de la pandèmia el turisme ha anat recuperant la força que tenia el 2019 i ja torna a batre rècords: l'any passat Espanya va rebre 94 milions de visitants, la millor xifra des que hi ha registres.
Cal tenir en compte que l'activitat turística i els seus serveis vinculats (transports, comerç, hostaleria i altres) suposen al voltant del 40% del pes de l'economia, un percentatge molt més elevat que el d'altres economies europees com Alemanya o Itàlia.
I la bona salut del turisme també empeny l'ocupació. Perquè, de fet, "el turisme té un pes més gran en l'ocupació del que tocaria", destaca al 324.cat el catedràtic emèrit d'economia de la UAB Josep Oliver.

Una ocupació que creix per la població estrangera
I l'ocupació, en el seu conjunt, creix sobretot per l'arribada de població estrangera, ja que "la població nova que s'incorpora al mercat de treball té entre 25 i 50 anys en el seu gruix", tal com explica Oliver.
Mentrestant, l'impacte de la immigració en el mercat de treball contrasta amb una població autòctona cada cop més envellida: segons l'Enquesta de Població Activa, dels 468.000 llocs de treball creats l'any passat a Espanya, només 59.000 els van ocupar persones nascudes a l'Estat.
Aquesta població estrangera no només millora els registres del PIB amb la seva entrada al mercat de treball, sinó que també augmenta el consum i la demanda d'habitatge --que de retruc empeny els preus a l'alça-- i això té efectes positius en el PIB.
Per la seva banda, la resta de països de la zona euro no tenen un creixement de la població tan accentuat.

L'altra cara de la moneda: treballadors pobres
L'ocupació augmenta, però majoritàriament no ho fa amb llocs de treball de qualitat. Mentre la macroeconomia va com un tro, l'economia domèstica d'una part de la població treballadora és molt precària: "al voltant d'un 40% de les famílies tiren endavant amb un salari molt contingut", lamenta Oliver. I un 13,7% dels treballadors són pobres.
Ara bé, "si no millora macroeconòmicament el país, les famílies que pitjor ho passen tampoc milloraran", posa d'evidència l'economista.

El consum, la inversió i les exportacions
Mentrestant, el consum públic continua creixent, en part empès pels fons Next Generation. I el consum de les llars, ara que la inflació ja no és tan elevada, també agafa una mica més d'aire.
La inversió es recupera i en aquest capítol destaca la inversió en construcció (que creix un 3%) i en maquinària per a les empreses (que ho fa un destacable 6,1%). Amb tot, la patronal CEOE s'ha posat en alerta perquè considera que la inversió hauria de créixer encara amb més força pel bé de l'economia.
Des del 2012, Espanya ven a la resta del món més del que compra. I aquestes exportacions --tot i que s'han desaccelerat lleugerament en el darrer trimestre-- també influeixen positivament en el PIB.

Famílies menys endeutades
Josep Oliver també destaca que un altre dels motius de la vigorositat de l'economia és que la crisi econòmica del 2008 va derivar en un descens de l'endeutament de les famílies i les empreses.
I això ha fet que aguantin millor els sotracs econòmics derivats de la covid, la guerra i d'uns tipus d'interès que han estat pels núvols. Ara, en canvi, els tipus estan en baixada i s'espera que això doni un impuls en l'economia, especialment en el mercat hipotecari.
Quin efecte ha tingut la dana?
Les destrosses ocasionades pel temporal al País Valencià han tingut un efecte limitat en el PIB, "només d'alguna dècima", diu Oliver. Amb tot, un estudi de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques posava de manifest que això és perquè el còmput del PIB només té en compte l'activitat econòmica, però no la quantitat de comerços, habitatges, indústries i infraestructures que han quedat aniquilats.
De cara al 2025, tampoc es preveu un efecte negatiu destacat en el PIB perquè "si el procés de reconstrucció és ràpid pots compensar la pèrdua de producció que no es pot fer perquè es van destruir màquines i locals".
Què passarà a partir d'ara?
Cal tenir en compte que venim d'una caiguda estratosfèrica, mai vista, del PIB de l'11% el 2020, a causa de la pandèmia. La recuperació dels anys posteriors va ser forta i, ara que ja s'ha recuperat la demanda turística precovid, el creixement de cara a aquest 2025 "es preveu que sigui del voltant del 2%, en un context en què Europa creix poc", apunta l'economista.
És la mateixa previsió que fan altres organismes com la Cambra de Comerç d'Espanya.

- ARXIVAT A:
- MigracionsTurismeEconomia