Per què està encallat el pla de recuperació europeu per la crisi del coronavirus?

Mai fins ara la Unió Europea havia discutit un pla de recuperació amb una dotació pressupostària tan gran com la que es debat aquests dies per finançar el pla de recuperació per sortir de la crisi econòmica provocada per la pandèmia.

Ni mai fins ara tampoc s'havia pensat a concedir als països més afectats subvencions a fons perdut en les quantitats que es fa en aquesta cimera. Aquests dos fets compliquen un acord ràpid dels 27 països, tot i l'emergència del moment. Però hi ha més esculls.

Quins són els països que s'oposen a l'acord?

S'autoanomenen "frugals" i són els Països Baixos, Àustria, Suècia i Dinamarca. En realitat, són el club dels països rics del nord, que no estan d'acord que el sud faci servir la Unió Europea com un caixer automàtic cada cop que tenen un problema.

S'oposen a la proposta inicial d'un fons de recuperació de 750.000 milions, mig bilió dels quals en subvencions i la resta en crèdits.

Volen que es vinculi la concessió dels diners a fons perdut amb reformes de les economies amb problemes, per tal que les subvencions s'utilitzin correctament.

Què demanen els "frugals" per signar-lo?

Els països del nord no en tenen prou amb les concessions aconseguides aquest cap de setmana.

Inicialment, se'ls va oferir retallar 50.000 milions del paquet de subsidis. Aquest diumenge exigien retallar-ne 150.000 i ho consideraven una gran cessió.

També els preocupa, i molt, com es controlarà que els diners de les subvencions es gastin amb seny. Per això, ara demanen un mecanisme d'emergència que permeti que un país pugui bloquejar la concessió dels diners a un altre, si no està d'acord amb el seu pla de reformes.

Aquesta exigència és, sobretot, dels Països Baixos, que s'han convertit en els abanderats de l'anomenat "fre d'emergència", per evitar els excessos malgastadors dels països del sud.

Què defensen els països més forts, França i Alemanya?

Tant França com Alemanya donen suport a les mesures que beneficien els països del sud, la qual cosa suposa que la gran majoria de països i els que tenen més pes a la UE donen suport al plantejament inicial.

El seu límit són els 400.000 milions. Consideren que reduir-­los suposaria fortes retallades en el Pacte Verd i la digitalització, dues partides de les reformes dissenyades per la UE que són per on sempre s'acaba retallant. Ara es consideren, però, irrenunciables.

A més a més, creuen que els Països Baixos, Dinamarca, Àustria i Suècia ja obtenen quantitats importants de retorn de les seves contribucions en forma de xecs compensatoris,  ja que són dels països que més aporten al pressupost d'aquest pla.

De tota manera, aquesta cimera ha evidenciat que el poder dels dos grans cada dia és menor. I, mentre hi hagi un sol país, per petit que sigui, que veti l'acord, no es podrà signar.

Quants diners rebria Espanya?

Si finalment s'arriba a un acord, Espanya i Itàlia seran els països més beneficiats pel pla de recuperació. Espanya rebria 140.000 milions d'euros.

La por era que tornin els anomenats "homes de negre", és dir, que es fiscalitzi cada cèntim aportat de la UE i es miri amb lupa cada projecte de reforma, sense deixar marge de maniobra, que es vulgui controlar el dèficit i el deute al màxim.

En principi, aquest no seria l'escenari, ja que, ara com ara, complir amb aquestes variables macroeconòmiques queda en suspens fins a nova ordre, atès que les administracions dels estats membres hauran de gastar força per poder reactivar l'economia.