Per què Estat Islàmic ha atacat Moscou? La relació de l'islamisme radical amb Rússia

Les banderes ja no onegen a mig pal, però Rússia continua de dol. L'atemptat de divendres passat a la sala de concerts Crocus City Hall de Moscou ha deixat 139 morts i més de 180 ferits, però també moltes preguntes sense respondre. Què ha motivat un atac d'aquestes característiques? Quines conseqüències pot tenir per a Rússia? I per als països occidentals?

De moment, la matança ja ha estat reivindicada per Estat Islàmic del Khorasan, la branca a l'Àsia Central d'aquesta organització, que gairebé semblava haver desaparegut del mapa i que, amb aquesta acció, s'ha tornat a situar a l'epicentre de l'actualitat internacional, en un moment especialment tens de les relacions del règim de Vladímir Putin amb la resta del món.

Per què Rússia?

L'Estat Islàmic del Khorasan és una de les filials més potents de l'ISIS i sembla que està penetrant al territori rus a través de la gran quantitat de migrants que provenen de les antigues repúbliques soviètiques situades a l'Àsia Central. Així ho assenyala Adrián Tarín, doctor en Comunicació per la Universitat de Sevilla, que recorda que l'enemistat d'aquest sector de l'islamisme amb Moscou ve de lluny.

Es va iniciar ja al segle XIX, amb les invasions russes al Caucas musulmà; va continuar amb les deportacions soviètiques de txetxens i ingúixos el 1944; i va esclatar amb les guerres a Txetxènia dels anys 90 i 2000, a banda de la invasió russa de l'Afganistan als anys 70.

Una acumulació d'hostilitats que, segons Tarín, ha situat Rússia en el punt de mira de l'islamisme radical:

"En l'imaginari jihadista, Rússia pràcticament és l'enemic fundacional."

L'expert en jihadisme i radicalització violenta Jofre Montoto coincideix que la clau és la situació al Caucas. Tot i estar molt condicionats pel que qualifica d'"apagada informativa per part de Rússia", Montoto considera que en aquesta regió "hi ha una guerra oberta amb diferents grups jihadistes, i també amb mètodes per part del règim de Putin que van ser denunciats per periodistes com Anna Politkóvskaia, que va ser assassinada".

Un conflicte actiu des de fa dècades, però que, segons ell, es fa evident a ulls d'Occident quan es deixa veure amb atemptats com aquest.

"No és quelcom nou, fa temps que està passant. Però allò que normalment passa i no veiem, ara ha passat a un lloc on sí que ho hem pogut veure."

A més, com recorda Tarín, en els últims temps Rússia s'ha posicionat molt frontalment en contra dels interessos d'Estat Islàmic, amb la seva intervenció a Síria i mostrant-se molt propera a Teheran i als talibans, tots ells enemics de l'ISIS.

Ucraïna hi té alguna cosa a veure?

Tot i la reivindicació de l'Estat Islàmic, al govern de Vladímir Putin li ha costat reconèixer aquesta autoria i, tot i que ara admet que l'execució de l'atemptat ha estat islamista, encara sosté l'autoria intel·lectual pot situar-se a Kíiv.

Sobre aquesta hipotètica vinculació ucraïnesa amb l'autoria de l'atemptat, Montoto és contundent: "Jo no m'ho crec. Encara no havien acabat la matança al teatre quan ja deien que la responsable era Ucraïna. Coses més estranyes s'han vist, però és difícil de creure."

També Tarín apunta en aquesta direcció.

"No em sembla raonable. Seria negar l'evidència. Recordo poques vegades en què Estat Islàmic hagi hagut de reivindicar fins a tres cops diferents en tan poc temps un atemptat."

L'expert recorda: "No seria la primera vegada que l'Estat Islàmic fa crides a atemptar en el mes del ramadà, fins i tot en països pròxims a la causa palestina, com poden ser Rússia o l'Iran".

L'impacte en la política de Putin

Una de les grans incògnites és saber com pot influir aquest atemptat en l'acció política i militar del règim de Vladímir Putin. Abel Riu, politòleg especialitzat en l'àmbit postsoviètic i membre del Catalonia Global Institute recorda: "Estem entrant en una nova època a Rússia, sobretot després de les últimes eleccions".

Una fase en què el govern rus ja parla obertament de "guerra" a Ucraïna i en què, segons Riu, una massacre d'aquestes característiques pot ser un element important a l'hora de construir un nou relat.

"Aquest atemptat els pot afavorir. Servirà per esprémer el sentiment de por entre la població i justificar l'aplicació de mesures encara més excepcionals i repressives. I també per reforçar el discurs contra Ucraïna i Occident."

Riu creu que Putin pot aprofitar per retallar drets civils, alimentar la deriva autoritària i augmentar el control creixent, així com justificar mesures com la mobilització de centenars de milers de soldats addicionals que es durà a terme en les pròximes setmanes o per, fins i tot, annexionar-se nous territoris, com Khàrkiv. Mesures extraordinàries que, d'alguna manera, Putin podria argumentar com a resposta a aquest atemptat.

Un altre gran interrogant és quina informació tenien les autoritats russes sobre que un atemptat així pogués passar. "Algun dia sabrem com s'ha comès", diu Montoto. "Però tota la informació provinent de Rússia l'hem de posar entre cometes perquè no sabem si és veraç o ens estan enredant", recorda.

Riu apunta que les forces de seguretat russes havien fet operacions contra les branques de l'ISIS al Caucas i a l'Àsia Central, però subratlla que les ambaixades dels Estats Units i el Regne Unit a Moscou havien emès avisos en aquest sentit que van ser titllats per Putin de "xantatges absurds" o intents d'intimidar i desestabilitzar per part d'Occident".

Ressorgirà Estat Islàmic?

Tarín considera que l'evolució de l'ISIS és "imprevisible" i Montoto continua pensant que "Estat Islàmic està molt afeblit". Recorda que, després de viure una etapa de molta activitat fa uns 8 o 9 anys --especialment a l'Iraq i Síria--, en els últims temps, "cada cop que escollien un nou líder, era eliminat pels Estats Units".

Ara bé, l'expert admet que aquest atac dona oxigen a aquest grup islamista radical.

"Sembla que la seva branca al Caucas ha aconseguit un 'èxit operatiu' en una de les ciutats més grans del món i amb un índex de morts molt elevat. S'han tornat a situar al mapa."

Tarín recomana al govern de Putin "no desatendre aquestes amenaces encara que el marc de la guerra amb Ucraïna sigui més potent" i adverteix que la resposta de les autoritats russes a l'atemptat no és la més convenient.

"Hem vist imatges dels presumptes terroristes fortament torturats. No crec que suposin un acte desmoralitzador per l'ISIS, sinó tot el contrari."

Més risc a Occident?

L'atemptat de Moscou ha posat en alerta alguns països europeus. El president francès, Emmanuel Macron, ja ha anunciat que França eleva al màxim el seu nivell d'alerta terrorista i Itàlia també ha reforçat la seguretat d'alguns punts clau, especialment durant la Setmana Santa.

Montoto creu que, efectivament, el perill pot ser més gran, sobretot si hi ha hagut un canvi en els seus objectius, tot i que subratlla que aquest extrem encara està per confirmar.

"Semblava que, després de la seva caiguda als territoris que dominava a Síria o l'Iraq, Estat Islàmic havia fet un gir estratègic."

Aquest gir, segons l'expert, consistia a no confrontar directament contra Occident, "perquè estava condemnat a perdre", sinó a controlar petits territoris "on anar sobrevivint i estenent-se a poc a poc". Ara, pot haver tornat a canviar d'estratègia, explica.

Aquest especialista en jihadisme aposta per la prudència tenint en compte que, per ara, l'atac ha estat molt focalitzat sobre Moscou. Ara bé, no descarta cap possibilitat.

"Atemptar a Moscou no és atemptar a Occident. Tenen un conflicte particular amb el Caucas. Però sí que pot ser que, en qualsevol moment, decideixin tornar a atemptar contra ciutats occidentals."

Espanya, per ara, manté l'alerta terrorista en el nivell 4 reforçat, com fins ara.