Per què estic sempre cansat? Claus per entendre i afrontar l'esgotament

"Per molt que dormi, no tinc energia", "no em trec el cansament de sobre" o "no puc amb la meva vida" són expressions quotidianes. 

Les sentim (o expressem) habitualment en qualsevol entorn, però probablement no els fem prou cas.

La sensació d'esgotament continuat --no com a símptoma puntual després d'una mala nit o un esforç físic-- és un fenomen estès i present en el dia a dia de molts.

Darrere d'aquest cansament s'hi poden amagar factors que van des de l'estrès laboral fins a l'autoexigència personal.

Ens sentim empesos a viure de pressa i a córrer contínuament per anar d'un lloc a l'altre, però sense suar ni sortir despentinats a la foto d'Instagram.

L'esgotament mental pot ser el preludi d'altres situacions més greus, com l'ansietat o la depressió.

Detectar-lo, entendre'n les causes i abordar-lo a temps ens pot ajudar a recuperar l'energia i prevenir els aspectes que se'n poden derivar.
 

Detectar-lo: falta d'energia per al dia a dia

El cansament és "una percepció de qui no es troba bé perquè té les energies totalment per terra", segons Sílvia Gómez Roig, metgessa de família i comunitària del CAP Adrià de Barcelona.

Per Gómez, l'element que ajuda a detectar l'esgotament és "la falta d'energia per poder fer les activitats que abans podia fer sense problema". 

"El diagnòstic es basa purament en com se sent el pacient."

La vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Dolors Liria Zamora, explica que el senyal d'alerta més clar és "quan diem tota l'estona 'que cansat que estic' o cada dia et lleves i no pots amb la teva vida".

"Tantes causes com persones, moments i situacions"

L'esgotament pot ser provocat per multitud de factors. De fet, forma part dels símptomes de multitud de malalties físiques.

Tanmateix, quan parlem d'esgotament mental --sense un origen causal orgànic-- el ventall pot ser molt ampli.

En el mateix sentit, la metgessa Sílvia Gómez Roig afirma que cal entendre cada cas "d'una manera molt multidisciplinària".

Roig explica que existeixen raons fisiològiques (mal descans, mala nutrició, sobrepès, abús d'alcohol, embaràs...), psicosocials (estrès, esdeveniments adversos, trastorns d'ansietat, depressió lleu...) o farmacològiques per medicació, entre d'altres.

Dolors Liria Zamora diu que l'esgotament mental pot tenir "tantes causes com persones, moments i situacions".

"Algunes persones sostenen amb més facilitat certes coses i no es fatiguen tant, i a altres potser els genera més esgotament i sobrecàrrega."

Segons Liria, entre les causes més comunes de l'esgotament mental hi ha l'autoexigència i el ritme de vida actual: "Estem en un món molt accelerat, amb unes exigències molt elevades a tots els nivells i amb unes pretensions molt altes en l'àmbit professional, personal i familiar."

Assegura que "hem d'ajustar les expectatives" i escoltar el cos.

"Si estàs fent una crema amb la batedora i veus que estàs prement massa el botó, arriba un moment que sents el soroll i pares per no cremar la màquina."

Per Liria, el que tan bé sabem fer amb màquines com la batedora "ens costa" quan qui necessita descansar som nosaltres.

Trobar l'arrel del cansament

La historiadora cultural Anna K. Schaffner explica al 324.cat que el primer pas per posar solució al cansament és "mirar de descobrir què és el que t'està xuclant l'energia; quines són les principals fonts d'estrès a la teva vida".

Schaffner, autora dels llibres "Exhausted: An A-Z for the weary" i "Exhaustion: A history", veu l'esgotament com "un fenomen molt complex que té factors interns i externs".

"La càrrega de feina, un mal cap, un company de feina tòxic... També podem estar estressats perquè tenim un crític interior hiperactiu, podem patir de perfeccionistes, podem dir-nos moltes coses dolentes sobre nosaltres mateixos. Pot ser la pressió de totes aquestes coses juntes."

Especialitzada en coaching laboral i executiu, destaca el burnout --estar cremat a la feina-- com un dels factors habituals en l'estudi de l'esgotament.

En aquest sentit, apunta "tres símptomes claus": l'estrès laboral, la irritabilitat amb l'entorn i l'amargor o el cinisme, així com una davallada en la productivitat a la feina.

"Ens sentim emocionalment fràgils i som propensos a enfadar-nos, a reaccionar massa a les coses perquè no ens queden forces; saltem a la mínima."

Anna K. Schaffner explica que "també hi ha una dimensió cultural" segons la qual ens afecta el sentiment general.

"Ens pot impactar el 'Zeitgeist', l'esperit dels temps que vivim; en temps optimistes, en què sembla que les coses milloraran per a tothom, aquest optimisme pot ser contagiós", afirma.

A la vegada, també ens pot afectar un context de pessimisme, "quan s'esperen catàstrofes o hi ha molta incertesa política, econòmica o el sentiment general que les coses aniran a pitjor".

Més esgotats que mai

Aquesta tesi casa amb l'observació de la psicòloga Dolors Liria Zamora que "la pandèmia va generar fatiga per la por que vam patir al confinament, els models de treball diferents, el teletreball amb els seus necessaris reajustaments".

Segons la metgessa Sílvia Gómez Roig, la pandèmia ens va fer més conscients de la qüestió del cansament i l'esgotament mental.

"S'estan publicant molts més articles, la gent té més coneixement, més capacitat de detectar-la i parlar amb el seu metge", diu.

Anna K. Schaffner coincideix que, tot i que els humans sempre han patit per l'esgotament, aquest es fa més present en temps de canvis socials i culturals.

"Al segle XIX, amb la industrialització, les noves tecnologies i un ritme de vida més ràpid, els símptomes i les queixes per esgotament van ser molt més prevalents", explica.

Segons Schaffner, les noves tecnologies també juguen un paper en el cansament mental que sentim: "Les xarxes socials, el correu electrònic, erosionen les barreres entre la feina i la vida personal; fan que les barreres siguin poroses, la feina s'escola en la nostra vida contínuament."

I la relació que tenim amb la feina, en molts casos convertida en una part essencial de la nostra identitat, no hi ajuda.

"Volem que la feina ens doni significat, propòsit, realització personal i pertinença. Esperem que satisfaci moltes de les nostres necessitats vitals. Si posem tots els ous a la cistella laboral i no ens va bé a la feina, patim molt."

Una qüestió de gènere

Diversos estudis destaquen que el cansament i l'esgotament tenen una prevalença destacadament superior entre les dones.

Segons la metgessa Sílvia Gómez Roig, "per cada home amb astènia hi ha dues dones".

Per a la psicòloga Dolors Liria Zamora, a això hi fa que les dones ja han "assumit tasques que tradicionalment només eren dels homes", però no tots els homes han fet el mateix a l'inrevés.

"Les dones assumeixen més feina a casa, és com un segon torn de feina", afegeix la historiadora i escriptora Anna K. Schaffner.

Argumenta que sobre les dones recau "més treball emocional" amb "una càrrega mental pesant", com el de l'organització familiar i la criança.

"Tenim uns ideals de criança molt alts i ens avergoyim quan no hi arribem, creiem que som mals pares, sentim una culpa que ens pot drenar l'energia."

Segons Shaffner, estudis recents sobre l'ús del temps mostren que passem "més temps que mai criant els fills i treballant".

"Abans, la criança era més autoritària. Ara busquem un abordatge més sensible, molt emocional, que nodreix i que necessita que hi dediquem més temps i energia", afirma.
 

Escoltar el cos, revisar expectatives i posar límits

Dolors Liria Zamora explica que, quan algú sent "una fatiga continuada que li limita la vida quotidiana", s'ha de plantejar "demanar ajuda a un psicòleg que el pugui acompanyar".

Des de la medicina de família, Sílvia Gómez Roig explica que "cal conèixer bé el pacient i el seu entorn" per detectar l'origen de l'esgotament.

Liria i Gómez coincideixen en la necessitat de tenir un bon descans, una bona nutrició, fer exercici de forma regular i tenir espais per relacionar-se amb les persones que estimem.

"Si som capaços de detectar alguns signes d'alerta a temps, ens podem estalviar molt malestar."

Aturar-se, revisar les expectatives i donar-se moments de pausa per recuperar l'energia és una altra de les claus, segons Anna K. Schaffner.

"El cansament ens fa menys productius, això ens fa por i ens fa treballar més hores, no descansar, renunciar a tot allò que ens aporta energia, i això agreuja la situació i es converteix en un cercle viciós", argumenta.

Per això, posar límits --als altres i a un mateix-- pot ajudar a prevenir l'estrès i el cansament.

"Això no vol dir ser individualista o no fer cas de ningú, vol dir entendre on són els límits per estar protegits i no entrar en una situació de risc", conclou Liria.

Pots recuperar tot seguit l'entrevista a Dolors Liria, vicedegana del Col·egi de Psicologia de Catalunya, al canal 3/24: