Per què Girona, Lleida i Tarragona encapçalen el rànquing de l'IBI més alt de tot l'estat?

Girona, Lleida i Tarragona tenen, per aquest ordre, el tipus de l'Impost de Béns Immobles més alt de tot l'estat. El Col·legi General d'Economistes d'Espanya i els Assessors Fiscals (REAF) han tret un informe sobre fiscalitat local el 2023 i crida l'atenció que a les tres capitals catalanes és on es cobra un gravamen més alt.

A Girona és de l'1,005%; a Lleida, del 0,967% i a Tarragona, del 0,953%. Barcelona és a la 17a posició del rànquing, amb un tipus del 0,66% i Madrid, on es cobra un 0,456%, a la posició 38.

Les ciutats amb el tipus més baix són Santander i Saragossa, amb un IBI del 4%.

Traduït en quotes, voldria dir que a les ciutats més cares, per un immoble amb un valor cadastral de 100.000 euros toca pagar uns 1.000 euros. En canvi, les de la cua del rànquing en pagarien uns 400. 
 

Les explicacions dels ajuntaments

Una cosa és que tinguin el tipus més alt, però des de l'Ajuntament de Girona defensen que, a la pràctica, les quotes acaben sent menors perquè recorden que apliquen bonificacions. "El ciutadà a Girona acaba pagant, de mitjana, 524 euros del rebut de l'IBI. Això implica que l'Ajuntament fa la seva feina amb les bonificacions i reduccions", argumenta la regidora d'Hisenda de Girona, Sílvia Aliu.

A Lleida, també hi donen la seva explicació: ja han començat a abaixar l'IBI en aquest exercici i creuen que es podria compensar la recaptació si tinguessin més indústries, que pagarien l'Impost d'Activitats Econòmiques.

La quarta tinent d'alcalde de Lleida, Carme Valls, assegura que es plantegen rebaixar-lo:

"Si som capaços d'avançar en recaptació de noves indústries, podrem anar abaixant l'IBI, perquè és cert que a través de l'IBI cobrim aquestes mancances."

La revisió del cadastre, de fa més de 30 anys

Al marge de la casuística de cada ciutat, hi ha una explicació que apunta directament al cadastre. El catedràtic Joaquim Solé i Vilanova fa més de 40 anys que es dedica a les finances municipals i no l'ha sorprès que Girona, Lleida i Tarragona tinguin l'IBI més alt de tot l'Estat.

Per ell, hi entren en joc diversos factors, però el més evident és que hi ha municipis, com Girona, on el cadastre fa més de 30 anys que no es revisa. Això fa que els immobles tinguin un valor cadastral baix i que els ajuntaments tinguin una taxa molt alta d'IBI per compensar-ho, tal com explica Solé i Vilanova:

"Apugen el tipus de gravamen de l'IBI perquè no s'han atrevit a tocar la base. És una multiplicació simple. Si les bases estan congelades des de l'any 1990, has d'apujar quotes. Vol dir que està gravant el doble? No, vol dir que no té actualitzats els valors."

Així ho corroboren des de l'Ajuntament de Tarragona. Confirmen a TV3 que el tipus és alt per compensar que el valor cadastral està "desfasat". Però com que la revisió del cadastre depèn de l'estat, diuen que ha de ser el Ministeri d'Hisenda el que "motivi aquesta actualització". I afegeixen que els nous edificis "ja surten amb el valor cadastral que toca" i llavors "el tipus és més contingut".

L'IBI suposa més de la meitat de la recaptació

Els ajuntaments necessiten una bona recaptació de l'IBI perquè és l'impost que més els aporta, al voltant del 60% del que recapten amb impostos. A Barcelona, es recapten per l'IBI 745 milions d'euros; a Lleida, 55 milions; a Tarragona, 52 milions i a Girona, 39 milions d'euros.

Bona part d'aquests diners es destinen a pagar els serveis, com ara escoles bressol, neteja, enllumenat o seguretat. Tot un ventall de serveis que ofereixen els ajuntaments als seus ciutadans. Aquí és on es poden evidenciar algunes diferències entre unes ciutats i altres, en funció de què volen o poden oferir als seus ciutadans sense acabar endeutant-se massa.

Solé i Vilanova explica que "el municipalisme a Catalunya és molt actiu, es paga el que s'ofereix, i ho demostra el nivell baix d'endeutament, i penso que els serveis que s'ofereixen aquí són de qualitat". I afegeix que "a Catalunya tenim molt clar que els diners han de sortir d'algun lloc. I tots ens posem la mà a la butxaca perquè tenim clar que en el 90% dels casos sortirà de la nostra butxaca, en forma de taxes i preus o impostos". 

Associacions de veïns de Girona i Lleida entenen que es paguin impostos, però, a canvi, reclamen que els serveis estiguin a l'altura. 

Roger Casero Gumbau, president de la Federació CAV Girona, es lamenta que "és una evidència d'un fet que és que Girona es percep com una ciutat cara" i assegura que "preocupa en l'àmbit veïnal perquè també hi ha hagut un increment dels impostos, de l'IBI i d'altres com taxa d'escombraries".

Des de Lleida, Toni Baró, president en funcions de la Federació d'Associacions de Veïns de Lleida, insisteix que "pagues impostos per tenir uns serveis. I ara tenim reptes molt importants com el tema de la neteja o el del transport públic".