Per què ha entrat en erupció el volcà de La Palma, quins efectes pot tenir i fins quan

Les imatges dels rius de lava corrent per l'illa de La Palma i els incendis que han provocat han causat una forta impressió. Es tracta d'un fenomen poc usual en la història recent de la zona, tot i que les Canàries precisament es van formar a causa d'aquesta activitat volcànica de la Terra.

Què ha passat exactament a La Palma?

El Cumbre Vieja, un volcà a l'illa de La Palma, va entrar en erupció aquest diumenge a la zona coneguda com Cabeza de Vaca. Com la resta de les illes Canàries, La Palma és d'origen volcànic i la raó que ara s'hagi produït aquesta erupció és l'acumulació de roca fosa, el magma, a uns pocs quilòmetres de profunditat --entre sis i vuit, aproximadament.

A mesura que el magma s'acumula, augmenta la pressió que produeix i s'acosta a la superfície. La pressió deforma i trenca roques i finalment obre fractures, per les quals passen a l'atmosfera gasos, essencialment òxids de sofre.

El resultat final és el que s'anomena erupció fissural, en què es produeixen diverses fissures i boques eruptives per on sorgeix la lava, que és el nom que rep el magma un cop emergeix. En aquest cas, hi ha dues fissures i vuit boques eruptives, que abasten aproximadament un quilòmetre de longitud.

A part d'això, és del tipus estrombolià, que pren el nom del volcà Stromboli, situat en una de les illes Eòlies, prop de Sicília. Es caracteritza per explosions que van seguides de períodes de calma.

Hi havia senyals previs que es produiria?

Quan el magma es va acumulant provoca petits sismes i genera fissures per on s'emeten gasos. Aquests són signes que s'està preparant una erupció. Aquests senyals es detectaven des del dia 11 i per això es van poder preparar els equips i les mesures per fer front a l'erupció. El que no es podia saber era el moment en què es passaria ni quin abast tindria. Sí que hi havia força concreció en el lloc, degut a les diverses mesures que seguien tot el procés i les deformacions que experimentava el terreny.

Des de dilluns passat s'havien registrat fins a 25.000 petits terratrèmols a l'illa, especialment a Cumbre Vieja, al municipi d'El Paso. El terreny també s'havia elevat en alguns punts 25 centímetres. A mesura que avançava el temps, els sistemes es detectaven a menys profunditat, senyal que l'erupció s'acostava.

Els sismes i els gasos han estat senyals previs de moltes altres erupcions volcàniques a La Palma. I precisament són els sismes i la intoxicació per inhalació de gasos els que provoquen el nombre més gran de víctimes en aquestes erupcions.

En el marc de les erupcions volcàniques, ha estat especialment violenta?

Els geòlegs classifiquen les erupcions en una escala que va d'1 a 10, sent aquest últim valor el que revela més violència. L'erupció de La Palma ha estat més aviat molt modesta i té un nivell 2 a l'escala, si bé els efectes són espectaculars, i més si ha afectat zones habitades.

Es calcula que haurà alliberat uns 20 milions de metres cúbics de lava. Pel que fa a les emissions de diòxid de sofre, els tècnics han calculat que el primer dia van ser d'entre 6.000 i 9.000 tones.

Els rius de lava tenen una temperatura lleugerament superior als mil graus, que no és gaire elevada en comparació amb altres erupcions. L'orografia de l'illa, amb gran desnivell, fa que la lava llisqui fàcilment i agafi velocitat, però com que és un material molt viscós, tot i així es mou amb lentitud. En aquest cas, el diumenge la velocitat era d'uns 0,7 km/h.

Es creu que la columna eruptiva no superarà els tres o quatre quilòmetres. Res a veure amb les erupcions anomenades Plinianes, que poden enviar fum i cendres més enllà de l'estratosfera, per damunt dels 50 quilòmetres d'altura. L'exemple típic és l'erupció del mont Vesuvi, l'any 79 de la nostra era, i deu el seu nom al fet que va provocar la mort de Plini el Vell i va destruir les ciutats de Pompeia i Herculà.

Altres exemples serien l'erupció del Krakatoa, a Indonèsia, el 1883, i la del 1980 al mont Saint-Helens, al nord-oest dels Estats Units.

Quins efectes s'esperen i quant pot durar l'activitat?

El seguiment dels petits moviments sísmics i de les emissions de gas permeten preveure força bé el camí que recorrerà la lava. Per això, no hi hauria d'haver víctimes, però sí que hi ha danys en habitatges i altres edificis i infraestructures. De moment, ja s'han hagut d'evacuar més de 5.000 persones.

A mesura que s'alliberin magma i gasos es tancaran fissures i boques i en quedarà una. Aquí és on es formarà un nou con, que en aquest cas no seria gaire alt. Tindria entre 100 i 200 metres.

Sobre la durada de les erupcions, poden ser pocs dies o fins a dos o tres mesos, però es calcula que no duraran més.

Tot això depèn del magma que s'hagi acumulat. En declaracions a la Cadena SER, recollides per l'agència Europa Press, Nemedio Pérez, director de l'Institut Vulcanològic de les Canàries, ha explicat que la bossa de magma pot estar connectada amb una altra de més profunda, situada a 20 o 30 quilòmetres. Aquesta l'aniria alimentant i l'erupció s'allargaria més temps.

Pot créixer la superfície de l'illa?

En altres erupcions ha passat. Quan la lava arriba al mar es va refredant i pot arribar a prolongar el terreny. Però com que la costa de La Palma és molt abrupta, també és possible que caigui al mar amb força i s'enfonsi, sense formar una superfície nova.

Quines altres erupcions importants hi ha hagut en aquesta illa?

Des que n'hi ha registres, al segle XV, a La Palma hi ha hagut set erupcions. La més antiga es devia produir entre 1470 i 1492, però no n'hi ha informacions prou concretes. La primera de la qual podem estar totalment segurs va passar el 1585, quan el volcà de Tajuya va estar actiu durant 84 dies.

La següent és la del volcà de Martín (o Tigalate) el 1646, que va durar entre 77 i 82 dies. Des del novembre del 1677 al gener del 1678, el volcà de Fuencaliente va estar en erupció durant 66 dies. I el 1712 ho va estar, durant 56 dies, el volcà d'El Charco.

Les dues següents pot ser que les recordi gent que encara viu. El 1949 va estar actiu durant 37 dies el volcà de Sant Joan o de Nambroque. I l'última havia havia passat del 26 d'octubre al 18 de novembre del 1971 en el Teneguía.

A la web Volcanes de Canarias, Edilia Luis descriu aquesta erupció. El 21 d'octubre s'havien notat els primers sismes, algunes cases es van esquerdar i algunes carreteres es van tallar per despreniments.

L'erupció del nou volcà va començar el dimarts 26 d'octubre a les 3 de la tarda, amb foc, pedres i fums que sortien per dues boques. Posteriorment se'n van obrir més.

Se li va donar el nom de Teneguía, per un roquer proper, que va quedar intacte. El volcà va fer créixer La Palma en uns dos milions de metres quadrats, amb la part que es coneix com illa baixa. Aquest espai va ser declarat monument natural per la Llei d'Espais Naturals de les Canàries.

Ha estat essencial, el vulcanisme, en la formació de les illes Canàries?

Va ser l'activitat volcànica la que va formar aquest arxipèlag, que és molt més jove que els continents europeu i africà. Té entre 12 i 20 milions d'anys.

Hi ha diverses teories sobre com va sorgir, però la que ara com ara sembla més acceptada és la dels blocs aixecats. Es produeix perquè amb els moviments de l'escorça hi ha variacions brusques de velocitat en el desplaçament de grans masses sòlides. El magma no surt de cop per una àrea molt extensa, sinó que genera, a salts, el que seran diverses illes.

Aquest origen fa que l'activitat volcànica sempre hi sigui present, si bé les erupcions molt violentes no han estat habituals. I des que hi ha registres, en temps històrics no se n'han produït a totes les illes. Només n'hi ha hagut a El Hierro, Lanzarote, Tenerife i La Palma. La més activa, no en nombre però sí amb intensitat, és a Lanzarote, on al segle XVIII es va produir la violenta erupció del Timanfaya, que va durar sis anys.

Abans de l'actual a La Palma, l'última havia estat una erupció submarina a El Hierro, ara fa deu anys. Va sorgir el volcà de Tagoro, sota el Mar de Las Calmas.

Els sismes que acompanyen les erupcions i els rius de lava i incendis que provoquen han causat nombrosos danys, però de forma sorprenent, en aquests cinc segles s'han registrat 24 víctimes mortals, sovint a causa dels sismes o per inhalació de gasos. És un nombre sempre més elevat del desitjable, que seria zero, però baix en comparació amb el que podria haver estat.

Fins i tot la violenta i prolongada erupció del Timanfaya, que va destruir nombroses poblacions, només va provocar una víctima mortal. Es calcula que l'erupció va alliberar 1.000 milions de metres cúbics de lava i que va transformar completament el relleu de l'illa.