Per què ha guanyat i qui és Javier Milei, l'anarcocapitalista que presidirà l'Argentina
Li diuen el Trump argentí, però Javier Milei, economista ultraliberal, supera el magnat nord-americà en agressivitat retòrica i un programa revolucionari que a partir d'ara haurà d'aplicar
Si un símbol encarna Javier Milei és el de la serra mecànica, l'aparell necessari per retallar de soca-arrel i sense contemplacions el mastodòntic Estat argentí i la casta política corrupta que ha ficat el país, diu, "a l'infern". Amb ell i la serra, conclou, "s'acabarà la decadència i l'Argentina tornarà a ser potència".
Emulant l'eslògan de Ronald Reagan, Milei assegura que "l'Estat no és la solució sinó el problema" i per això és partidari de reduir-ne substancialment la mida i carregar-se la meitat de ministeris. El que proposa és una teràpia de xoc inèdita.
"Soc un economista ortodox fins a la medul·la i, quan sigui president, a qui vingui a gastar li tallo la mà", va dir en campanya. A l'agost, va fer furor amb un vídeo on explicava de forma molt gràfica com eliminaria la meitat de ministeris, com ara els d'Educació, Salut, Treball, Transport, Dones, Ciència o Cultura i es quedaria només amb vuit carteres: Defensa, Interior, Economia, Justícia, Capital Humà, Afers Estrangers i Seguretat.
@javiermileii PLAN DE GOBIERNO #mileipresidente #milei2023 #javiermilei #javiermilei2023 #fyp #parati ? original sound - Javier Milei
Un ultraliberal per refundar la tercera economia de Llatinoamèrica
Milei, economista de professió, vol desmantellar les polítiques socials i les subvencions generalitzades a l'Argentina (vitals per a milions de ciutadans, especialment els més humils) i està convençut que amb la desregulació i la iniciativa privada n'hi haurà prou per tornar a la prosperitat el depauperat país. La seva filosofia econòmica s'ha titllat d'ultraliberal, llibertària o anarcocapitalista.
La promesa estrella de la campanya per acabar amb una inflació del 142% és dolaritzar l'economia i tancar, literalment, el banc central. Dues mesures radicals que generen molts dubtes entre els experts i que no queda clar com pensa executar a curt termini sense provocar un terrabastall; especialment tenint en compte que els números públics estan des de fa anys en vermell, les reserves de divises sota mínims i l'Estat està endeutadíssim amb l'FMI.
Les raons de la victòria
Com Trump o Bolsonaro, Milei atreu molts electors perquè diu sense embuts el que molts pensen i callen, es presenta com l'antisistema que escombrarà les elits que "han enfonsat el país" i juga la imatge de l'home fort. L'han votat tant els electors d'extrema dreta que ho van fer a la primera volta com pràcticament tots els que es van decantar per la dreta tradicional de Junts pel Canvi, de Patricia Bullrich. Però també, i aquí ve el més destacat, una part important dels argentins que no combreguen amb l'extrema dreta però se senten desesperats i indignats davant la crisi endèmica que sembla que no tingui fons i amb l'estat lamentable del país, on el 40% de la població ja viu en la pobresa. Molts joves, que creuen que no tenen futur a l'Argentina, s'han decantat per ell amb l'esperança que les coses canviïn i no hagin d'emigrar.
Per mirar de captar indecisos en la segona volta, i a canvi de rebre el suport de la dreta moderada de Bullrich, el futur president va temperar una mica el seu discurs i es va distanciar de propostes polèmiques com ara l'accés majoritari a les armes o la possibilitat de legalitzar la venda d'òrgans humans.
El fracàs del peronisme i de "la casta"
La majoria d'argentins també estan farts de la corrupció i la incompetència del peronisme, que ha governat 15 dels últims 20 anys, amb una inflació astronòmica, una inseguretat creixent i el convenciment que amb Sergio Massa, el candidat oficialista i ministre d'Economia, acabarien allà mateix.
L'Argentina ha tingut governs de dretes i d'esquerres que han estat incapaços de millorar mínimament la vida dels seus habitants; per tant, creuen molts, és l'hora de provar alguna cosa nova radicalment diferent. "Que se'n vagin tots" és un dels lemes anticasta de Milei i de les multituds que l'aclamen allà on va com una estrella de rock. Com Trump, que s'ha afanyat a felicitar-lo, fa referència sovint a un passat argentí gloriós, el de principis del segle XX, que ara es pot recuperar.
El president més excèntric
La personalitat de Milei genera fascinació entre els seus seguidors i por entre els detractors, que el veuen mentalment inestable. De 53 anys, és excèntric, hiperactiu, energètic, carismàtic, solter, sense fills però amb quatre gossos a qui adora com si tinguessin la seva sang, i uns pares que el van maltractar de petit i amb qui només s'ha reconciliat una mica ara fa poc.
Milei es va fer famós com a tertulià histriònic de televisió i només té dos anys d'experiència com a diputat al Congrés. Una carrera meteòrica, juntament amb la del partit llibertari que va crear el 2021, La Llibertat Avança.
En temes socials és ultraconservador, repudia el papa Francesc, a qui ha titllat de "comunista" i de "ser el representant del maligne a la terra", és antifeminista, antiavortista i negacionista del canvi climàtic. També és apologètic amb les juntes militars que ha tingut l'Argentina, fins al punt que qüestiona els consensos sobre drets humans que es van forjar al país després de la dictadura.
- ARXIVAT A:
- ArgentinaJavier Milei