A l'espera dels resultats definitius, els estudis d'opinió ja permeten començar-se a fer una idea d'on ha fallat i on ha triomfat cada candidat en unes eleccions atípiques, que els demòcrates intentaven afrontar esperançats malgrat ser conscients de la possibilitat que Trump els acabés superant, una amenaça que era tan real que s'ha acabat complint.
Els Estats Units són els reis de les enquestes i quan més ho demostren, és clar, és coincidint amb les eleccions. De fet, el resultat que tothom dona per bo durant la nit electoral no deixa de ser una estimació dels enquestadors, que s'avancen als carregosos recomptes oficials, encara en marxa.
Segons les primeres anàlisis, l'històric retorn de Trump a la presidència podria tenir molt a veure amb el fet que les prioritats que ha fixat durant la campanya --combatre la inflació elevada i la immigració-- hagin estat clau en la decisió dels votants, mentre que amb prou feines hi han tingut pes assumptes com ara l'avortament, que era l'eix de campanya de la vicepresidenta Kamala Harris.
Per altra banda, el president electe ha aconseguit consolidar la seva base de votants rurals, blancs i no universitaris, i també hauria aconseguit pujar --i molt-- entre la població llatinoamericana i entre el vot negre, confirmant que cada cop més població d'origen estranger és partidària de blindar les fronteres i --en la mesura que aconsegueixen prosperar econòmicament-- que s'abaixin els impostos a la classe treballadora.
A més, sembla que han donat resultat els missatges de Trump per captar el vot dels joves --sobretot homes-- que se senten amenaçats davant les polítiques demòcrates. Entre els 18 i els 29, Harris continua guanyant amb el 55%, però les enquestes apunten que Trump ha pujat sis punts respecte del 2020,i se situa ara en el 42%.
En qualsevol cas, i més enllà de matisos sobre la simpatia que pugui despertar un candidat o l'altre, si una cosa mostren les enquestes és que l'economia ha tingut un paper central, segurament definitiu, en aquesta cita a les urnes.
Després que els demòcrates han aconseguit remuntar una etapa marcada per la inflació i la pandèmia, encara eren molts els votants que recordaven amb nostàlgia el període de bonança econòmica que va liderar l'expresident.
L'economia, principal problema
Les dades de les més de 110.000 entrevistes que ha fet l'agència Associated Press revelen que quatre de cada deu ciutadans consideren que l'economia és el principal problema del país, una qüestió que, inevitablement, ha acabat perjudicant qui ha estat la vicepresidenta de Joe Biden durant els anys de la inflació disparada.
Segons dades d'Edison Research, el 45% dels votants afirma que la situació econòmica de la seva família és pitjor que la d'ara fa quatre anys, mentre que el 2020 només ho afirmava el 20% dels enquestats.
I és que, encara que sobre el paper la pujada del cost de la vida ja s'ha frenat, la riquesa de les llars està en nivells rècord i l'atur gairebé en mínims històrics, el cert és que els preus de molts productes del dia a dia continuen pels núvols des que va esclatar la pandèmia.
Segons dades d'Edison Research, la victòria republicana ha estat aclaparadora --del 73%-- entre els enquestats que asseguren que la inflació els ha provocat seriosos problemes durant l'últim any. La mateixa tendència es veu entre els que afirmen que tenen l'economia com a principal preocupació: el 79% han votat Trump, davant del 20% per a Harris.
Seguidors de Trump celebrant la victòria (Reuters)
La bretxa de gènere, relativa
A diferència de la campanya de Hillary Clinton, els demòcrates havien apostat en aquesta campanya per restar importància al fet que Harris pogués ser la primera dona presidenta dels Estats Units, malgrat que confiaven que el factor del vot femení pogués impulsar-la fins a la victòria.
Tot i això, i malgrat que les enquestes prèvies apuntaven que aquestes podien ser les eleccions amb més diferència entre el vot de les dones i el dels homes, els primers resultats indiquen que la tendència de les dones a votar Harris i dels homes a votar Trump ha estat menys pronunciada del que es pensava.
Les enquestes a peu d'urna de la cadena ABC mostren que Harris hauria quedat 10 punts per sobre de Trump entre les dones, 54% a 44%, una diferència que queda lluny dels 15 punts d'avantatge que va aconseguir Trump, i els 13 de Clinton.
Trump puja entre hispans i afroamericans
Una de les victòries de Trump en aquesta contesa ha estat l'increment de vot entre els sectors hispans o afroamericans, i Associated Press ho situa com a clau.
Tot i que la base principal del president electe continua sent la població blanca (55%), ha aconseguit un 15% de suport afroamericà i un 41% entre llatins, un augment significatiu respecte al 8% i el 32% que va aconseguir en aquests grups el 2020.
Des del 2016, els votants llatins, especialment els homes, han mostrat un acostament a Trump. Segons una enquesta de la CNN, aquesta seria la primera vegada que la majoria dels homes llatins han donat suport a Trump, amb un 54%, davant del 45% que han votat Harris. L'escenari va ser molt diferent el 2020, quan Biden va guanyar a Trump per un 59 a 36%.
Per nivell d'estudis
Un factor clau a la victòria de Trump ha estat la victòria entre els votants sense títol universitari, que hauria donat majoritàriament el vot a Trump, mentre que Harris s'imposa entre els que sí que en tenen.
Tot i això, l'enquesta de la CNN suggereix que hi hauria hagut un canvi important entre els votants blancs amb títol. Mentre que el 2016 van donar suport al candidat republicà, encara que per un marge estret, ara s'haurien decantat per Harris en un 54%, amb Trump 10 punts per sota.
Aquest avantatge pot explicar-se pel suport de Harris entre les dones blanques amb títol universitari (59% davant del 39% de Trump), unes dades que milloren les que van aconseguir tant Biden com Clinton en aquest segment de població.
Tot i això, Harris ha perdut suport del vot negre, independentment del seu nivell educatiu.
Llauna de cervesa amb la cara de Trump que pronostica la "venjança" a les urnes (Reuters)
Les zones rurals tornen a Trump
Aquesta vegada, a més, Trump ha aconseguit recuperar part del suport que el 2020 va perdre a les zones rurals, que mai han deixat de ser favorables als republicans.
La CNN apunta que aquesta vegada el 63% de la població rural ha votat Trump i només el 36% ha votat Harris. A les zones urbanes, la tendència és just la contrària: 60% per Harris, 37% per Trump. Pel que fa a les àrees residencials dels afores de les ciutats, la lluita hauria anat molt més ajustada.