Per què han fallat les previsions d'una catàstrofe humanitària per la Covid-19 a l'Àfrica?
El vaticini dels experts sanitaris mundials a principis de març era el següent: d'aquí dos mesos, l'Àfrica estarà al límit de la catàstrofe humanitària; el nombre de contagis arribarà al milió i el nombre de morts superarà les 30.000 persones.
La realitat, a mitjans de maig, és que cal treure un zero a totes aquelles xifres: el nombre de contagis no arriba a 100.000, i el nombre de defuncions no arriba a 3.000.
El país més castigat de l'àrea subsahariana és la República Sud-africana, amb 250 morts, gairebé els mateixos que hi ha hagut a Manresa.
Les visions apocalíptiques que sempre acompanyen l'Àfrica no s'han complert. I és ben cert que era el pitjor candidat.
Si un país amb una bona política de salut com França ha sucumbit a la Covid-19, què pot fer un continent pobre, superpoblat i amb sistemes sanitaris tan precaris?
Doncs aleshores, què ha fallat?
Al principi de la crisi -recordem-ho- van aparèixer teories filoracistes segons les quals la població negra disposa d'una resistència natural. Insostenible: als Estats Units, la població més afectada és l'afroamericana.
Aleshores, repetim, què ha fallat?
La mitjana d'edat a l'Àfrica és de 20 anys; per tant, s'hi observa una resistència immunològica superior. La majoria de víctimes mortals a Espanya, per exemple, superaven els 70 anys.
El continent sembla que també s'ha beneficiat de la seva menor connexió amb la resta del món.
Tot això és important. Però també hi ha altres factors i no són conjunturals.
Resulta que al març, mentre Europa badava, la meitat dels països africans ja havien tancat les fronteres i aplicaven mesures de restricció als viatgers. Molts governs ja havien aixecat centres de confinament per aïllar-hi els contagiats.
Acostumats a les epidèmies catastròfiques, els països africans van aplicar mesures agressives des del primer instant. Van actuar ràpid, sense gaires mitjans, però amb un personal sanitari molt format.
L'experiència, en efecte, és un grau.
Moltes coses van fallar en els vaticinis sobre l'Àfrica, i hi havia un motiu subjacent en l'imaginari de l'anomenat "primer món": la visió catastròfica d'un continent que se suposa que no té res per ensenyar-nos.
- ARXIVAT A:
- Coronavirus