Per què hem vist aurores a Catalunya, un fenomen insòlit

Al final, les aurores boreals que es van veure divendres a la nit a Catalunya no s'han pogut tornar a veure aquest dissabte, tot i que la previsió era que es podrien repetir amb una intensitat més baixa, com havia explicat a TV3 el director del Parc Astronòmic del Montsec, Salvador Ribas.

La menor intensitat de la tempesta, els núvols i la lluna s'han conjurat per negar l'espectacle a nombroses persones que comptaven a veure aquest fenomen tan excepcional a casa nostra.

L'origen de tot plegat és una explosió solar que es va produir a la massa coronal de l'astre fa un parell de dies, entre el 8 i el 9 de maig.

Per què les hem vist a Catalunya?

L'explosió solar en si i les ejeccions que provoca no són res extraordinari, però el que ha fet que els seus efectes ens arribin de forma tan clara és que, aquest cop, apuntaven directament a la Terra.

"El sol té un cicle d'11 anys i és en el moment del màxim solar quan poden passar aquests fenòmens", explica Salvador Ribas.

En aquest cas, s'han ajuntat uns fenòmens eruptius molt violents --la unió de diverses ejeccions solars alhora-- amb el fet que "apuntaven cap a nosaltres i no en altres direccions":

"El màxim solar del 8 i 9 de maig que ha arribat aquesta nit a nosaltres apuntava directament a la terra, l'hem agafat de ple"

Ribas ho explica gràficament: "Hi ha hagut diverses ejeccions alhora i en arribar han fet una mena d'onada conjunta i això ha provocat que el nivell d'activitat fos molt i molt alt."

Per què ho hem vist en forma d'aurores boreals?

"Les partícules carregades que viatgen del sol fins a la Terra han interactuat amb el nostre camp magnètic i s'han escolat cap a l'atmosfera terrestre produint aquesta luminescència, aquesta brillantor característica dels fenòmens d'aurora", explica Salvador Ribas, que hem pogut veure, de forma excepcional, en latituds molt baixes.

No és inèdit que això passi, insisteix el director del PAC, "el que no és normal és que això passi a llocs com el nostre".

"És habitual a regions polars àrtiques i antàrtiques, però no és freqüent, i de fet és molt rar, que ho puguem veure des de Catalunya i fins i tot des de les ciutats, com ha estat el cas."

A Catalunya s'ha vist més rogenca que blava

L'excepcionalitat del fenomen és doble: per una part, "la seva categoria severa i extrema" -- de nivell G5, que és el més alt dins d'aquesta categorització--, i també que s'hagi pogut veure a primer cop d'ull, de forma tan clara, i amb colors tan vius i canviants:

"Quan les partícules que venen del sol interactuen amb el camp magnètic i l'atmosfera terrestre, segons quins elements químics entrin en joc produeixen llum d'un color o d'un altre"

Quina diferència hi ha? Les que són verdes i blavoses es veuen més fàcilment a les regions polars i les que es veuen a llarga distància tenen colors més rosats o rogencs, que és el que hem vist aquí."

Al Pirineu català s'han arribat a veure tots els colors en una sola nit. "Els verds a baix i rogencs o rosats més a dalt", continua el director del Parc Astronòmic del Montsec, que conclou: "A latituds baixes predominen els tons rosats o vermellosos".

Les imatges captades al parc del Montsec, situat a Àger, a la Noguera, mostren la persistència en el cel de l'arc vermellós que caracteritza la variant d'aurora coneguda com a Arc Vermell d'Aurora Estable --Stable Aurora Red Arc (SAR) en anglès--. I és la més important que s'ha registrat en aquest centre en almenys els últims 150 anys.

"L'any 2003 hi va haver unes erupcions que també van provocar una activitat de tipus G5, la més alta, però no va tenir tan impacte en l'observació", recorda Salvador Ribas. "Sí que va afectar els satèl·lits, però no es va veure tan bé. Hem d'anar a mitjans del segle XIX, a l'anomenat esdeveniment de Carrington del 1859, que és el que fins ara es considera el més important, per trobar alguna cosa de característiques semblants", conclou.

El director del PAC reconeix que potser hi ha hagut altres fenòmens importants en els últims anys que no han quedat prou documentats, però que el fet que ara hi hagi més càmeres i sistemes d'anàlisi de la informació que mai, i que "tothom hagi pogut fer una foto espectacular amb el mòbil", ha magnificat encara més les aurores que s'han vist la nit de divendres.

Les aurores boreals com les que s'han vist a diversos punts de Catalunya també s'han observat al País Valencià, Alacant, Galícia o les Canàries i a bona part de països d'Europa com el Regne Unit, Alemanya, Suïssa o Rússia, i també als Estats Units i al Canadà.

Encara pot durar unes hores més

Els tècnics del PAM creuen que el fenomen es podria repetir la nit de dissabte a diumenge, però amb menor intensitat, perquè "el moment més crític ja ha passat".

"Encara estem dins d'aquest episodi, que pot durar 48 hores més", alerta Salvador Ribas, però "per la nit de dissabte, en principi, no s'espera tan alt".

Tot i així, des del PAM es mantenen en alerta i es preparen per a una segona nit de guàrdia a Àger, on tornaran a dormir molt poc per no perdre's cap imatge d'un fenomen "que passa pocs cops a la vida".

Aquesta nit es preveu que la intensitat sigui més baixa però no es dona per tancat l'esdeveniment. Per això, podríem tornar-la a veure. De fet, aquesta matinada la zona del Sol responsable ha generat una nova ejecció d'alta intensitat que podria fregar la terra en propers dies ? pic.twitter.com/d6MQqPbNY8

— Parc Astronòmic del Montsec (@parcastronomic) May 11, 2024

On es poden veure millor?

Aquest divulgador científic tampoc descarta que el fenomen es repeteixi aquesta nit, a partir de la mitjanit, encara que sigui de menys intensitat. I recomana, a qui el vulgui veure, que s'allunyi dels llums urbans, miri en direcció nord "i agafi paciència".

Els perills de les tempestes solars

Des del parc alerten que el fenomen del 1859 "va detenir els telègrafs a mig món i va generar problemes elèctrics". Uns problemes en algunes comunicacions que també es podrien produir ara, com explica el divulgador científic Joan Anton Català, màster en astronomia i astrofísica.

Joan Anton Català explica així els episodis de màxims solars com el que estem vivint ara: "El sol té canvis d'humor, moments de molta activitat, en els quals projecta esternuts a l'espai on envia quantitats enormes de partícules a grans velocitats".

Ara estem molt a prop d'un d'aquests punts màxims d'activitat on el sol "ens està mostrant aquesta cara més irritada que té de fenòmens".

Un d'aquests fenòmens és l'emissió de partícules, que s'anomenen ejeccions coronals de massa (CME). Si van dirigides a la terra, explica Anton Català, "són com projectils i que provoquen tempestes solars".

"Les tempestes solars tenen afectació a la nostra tecnologia, poden malmetre satèl·lits, centrals elèctriques i equips electrònics en general i afectar les comunicacions per ràdio"

També poden tenir un cert perill pels astronautes que hi ha a l'estació espacial internacional, afegeix l'astrofísic. "Afortunadament no per la nostra vida, no pel nostre cos, perquè estem protegits per la bombolla magnètica de la Terra, que atrapa aquestes partícules."