Per què hi ha més meduses: un còctel d'altes temperatures i un curiós cicle vital

Cada cop hi ha més meduses, diuen molts banyistes i també els socorristes. És una afirmació que podria respondre només a una sensació subjectiva d'aquests usuaris de la primera línia de mar. La sensació, però, ja fa temps que la corroboren els científics amb estudis i observacions.

Gràcies als programes de seguiment de les meduses engegats en el passat per organismes com l'Institut de Ciències del Mar, molts pescadors continuen informant els científics de quan veuen meduses i de quines espècies són.

Gràcies a això, s'està demostrant que espècies costaneres com el borm blau (Rhizostoma pulmo) actualment apareixen a la primavera i no marxen fins al novembre.

És una dada que podria semblar contradictòria amb el fet que una medusa, en la seva fase adulta, que és quan ens la podem trobar nedant pel mar, té una vida curta. No sobreviuen més de dos mesos.

Què els passa ara a les meduses? Viuen més temps? La resposta s'ha de buscar en el curiós cicle vital d'aquest animal.

El cicle vital de les meduses

Les meduses quan neden lliurement pel mar, empeses pels corrents i les onades, es troben en el que es coneix com la fase sexual de la seva vida. Són animals adults amb sexes separats, que alliberaran ous i esperma al mar, que generaran una larva, que en caure al fons del mar es transformarà en un pòlip fixat al fons, on acaba formant colònies.

És aquest pòlip el que va creixent i quan té prou força inicia un procés de divisió on comença a generar les meduses individuals. Quan les condicions són òptimes, les meduses s'alliberen de la colònia i inicien la fase lliure per tornar a començar el procés pel principi.

Però quines són aquestes "condicions òptimes"? Què desencadena l'alliberament de les futures meduses de la colònia? En bona part és la temperatura de l'aigua, que indica que hi haurà aliment per a les petites meduses i permetrà que creixin i arribin a adultes.

"Cada pòlip pot donar 10, 20 o 30 meduses", explica el professor d'investigació de l'Institut de Ciències del Mar, Josep Maria Gili, "però aquests pòlips no es moren malgrat que alliberin les meduses".

"Si la temperatura persisteix, aquest pòlip que s'ha enquistat pot tornar a donar meduses una altra vegada i llavors tenim una nova generació"

Les altes temperatures de l'aigua del mar que fa anys que es mesuren, i on es veu que cada cop s'escalfa més i més aviat, són determinants en el cicle de les meduses, que ara es pot repetir més de pressa i més sovint.

"Aquestes espècies que apareixien regularment a les nostres costes durant un mes o mes i mig en ple estiu, ara apareixen abans, persisteixen més temps i duren més temps i això sembla que està bastant relacionat, no només amb l'increment de temperatura del mar, sinó amb la persistència de les altes temperatures a les zones costaneres.", confirma Gili.

Les meduses, una part fonamental de l'ecosistema

Davant d'aquest panorama, molts podrien pensar si no es podria fer alguna cosa per erradicar els pòlips o retirar les meduses del mar. Una idea amb què els biòlegs no estan d'acord.

Segons Josep Maria Gili les meduses són essencials per a les cadenes tròfiques marines: "Encara que el 90% sigui aigua, tota la seva banda muscular és col·lagen. Per animals com els peixos o els crancs és molt més fàcil i molt més nutritiu menjar-se una medusa que no passar-se tot el temps buscant petites preses".

"Hi ha espècies de tortugues, com la tortuga babaua, que poden arribar a menjar més d'un tona de meduses a la setmana"

Fins i tot un cop mortes continuen servint d'aliment, recorda Gili: "A grans fondàries també són una font d'aliment fonamental, quan moren i cauen al fons".