Per què hi ha poc coure? L'escassetat mundial dispararà el preu dels productes electrònics
Els analistes preveuen una crisi de subministrament de coure en els mesos vinents, que pot durar anys i que afectarà molts sectors
Mireia Sala
Periodista de la secció d'Economia de Catalunya Ràdio
El coure és un mineral estratègic, imprescindible per fabricar plaques solars, trens, vehicles elèctrics, productes electrònics i armes, perquè és el millor conductor elèctric que hi ha.
El seu preu al mercat de futurs ha augmentat un 30% des de principis d'any i ja veníem d'increments importants, unes alces que s'expliquen per l'escassetat física però també per un component d'especulació financera, més als Estats Units que a Europa. L'any 2020 la tona de coure valia 4.000 dòlars i ja ha arribat als 11.000, un sostre gairebé impensable fins ara.
Aquesta escalada augura futurs problemes de subministrament. Els experts vaticinen dèficits de coure que es poden allargar en el temps i que situaran el preu del metall en màxims històrics.
El professor de logística de la UOC Cristian Castillo creu que és un mal senyal: "És un símptoma del que ens podem trobar amb aquest desequilibri entre oferta i demanda els pròxims mesos. I que fa preveure que hi hagi alguna ruptura d'estoc puntual". I afegeix:
"Es pagarà molt més per aquest mineral i això repercutirà en la producció de molts productes que el fan servir com a matèria prima, especialment en l'àmbit de l'electrònica."
Com s'ha arribat fins aquí?
La transició cap a una economia baixa en carboni ha impulsat la demanda de coure, perquè és el material conductor més rendible. Però la indústria del coure no s'ha desenvolupat en consonància amb l'augment de la demanda mundial i l'escassetat del mineral en el mercat comença a ser un problema.
Els experts calculen que la demanda de coure es duplicarà en poc més de 10 anys, i cap al 2035 serà de 50 milions de tones.
L'economista Josep Lladós apunta que és un metall fonamental per a la transició energètica i les energies renovables: "És essencial, s'utilitza en els panells solars però també en les turbines d'energia eòlica. Per tant, com que estem en ple procés de transició energètica, cal esperar que anirà a l'alça."
El professor Castillo ho considera gairebé inevitable: "Pel context en què estem de descarbonització i d'augment de la tecnologia, al final tot és electrònic i porta coure."
"La irrupció de la intel·ligència artificial i tot el que comporta, com ara creació de servidors i de tota aquesta maquinària, també explica per què s'ha disparat la demanda."
L'aposta de la Xina pel vehicle elèctric també ha fet augmentar la demanda d'aquest material. Si un vehicle tradicional porta entre 8 i 33 quilos de coure, l'elèctric en requereix 94. Tothom necessita coure, tothom en vol, però l'oferta ha caigut.
Per què n'hi ha poc?
En gran part, perquè els grans productors de coure no s'han actualitzat al ritme de creixement de la demanda i tampoc han fet inversions per explotar mines noves, segons explica Lladós: "Les principals empreses del sector no estan invertint gaire en noves mines, en noves explotacions de coure. Bàsicament, perquè cada vegada és més costós i les empreses estan optant per reforçar múscul."
Aquesta dinàmica allunya les empreses de la inversió: "Veiem més operacions corporatives de fusió i adquisicions més que empreses que s'arrisquin a la ventura d'unes inversions que són molt costoses."
El 40% del coure que es comercialitza surt de Xile, el principal productor del món, que en té les reserves més importants: un 27% de tot el planeta. L'any passat, la productora de coure estatal, Codelco, en va produir un 10?% menys.
A això s'hi afegeix el cessament de les operacions comercials d'una de les mines de coure més grans de l'Amèrica Llatina, al Panamà. Si tanca definitivament, es perdran les 300.000 tones de coure que produeix a l'any.
El Perú, que ha baixat un 30% la producció, la República Democràtica del Congo i la Xina son els altres principals productors.
Però invertir-hi té uns riscos que les empreses no volen assumir, com remarca Lladós: "Les empreses han d'afrontar riscos de regulacions, incerteses polítiques, qüestions de responsabilitat social o ambiental, que fa que siguin reticents a l'hora d'invertir." L'economista remarca que el motiu és que "en aquesta indústria els rendiments no s'obtenen a curt termini."
Hi ha alguna alternativa al coure?
Fa una dècada, Endesa va solucionar els robatoris de coure canviant els cables de terra que tenen les torres elèctriques per cables d'alumini. És més mal conductor que el coure, però més barat de produir.
Però aquesta solució no és sempre factible, precisament per la conductivitat elèctrica, segons explica Cristian Castillo: "Realment, per l'ús que es fa del coure, no hi ha altres elements que el puguin substituir. L'alumini, només en alguns casos. Per això seria necessària una alternativa."
L'alumini té alguns avantatges: és més lleuger que el coure i és el metall més abundant del planeta, més barat i més fàcil d'obtenir. S'investiga amb diferents aliatges amb grafè o amb carboni per augmentar-ne la conductivitat i fer-lo més competitiu, però encara no s'ha trobat la solució ideal que reduiria l'actual dependència del coure.
El grafè, un material que s'obté del grafit, és un altre dels principals candidats per convertir-se en el substitut del coure. Condueix l'electricitat encara millor que el coure i és un material més ecològic, però és una alternativa molt a llarg termini perquè els costos de producció encara són molt alts i potser caldrien dècades per fer-lo competitiu pel que fa al preu.
