Per què Irlanda ha votat mantenir que "el lloc de la dona és la llar"?
Els irlandesos han votat massivament pel no en els dos referèndums que s'han fet aquest divendres sobre la definició de família i sobre el paper de la dona
Entrevistem a la porta d'un col·legi electoral a una desena de dones, de totes les edats, per saber com veuen els referèndums que han d'eliminar les referències sexistes de la Constitució. I arriba la primera gran sorpresa, perquè cap d'elles, cap, ha votat sí. El resultat del referèndum va ser contundent amb una àmplia victòria del no.
Com pot ser que elles votin no si el que es vol canviar és el concepte de la dona a l'escrit base de la República d'Irlanda? Com pot ser que no siguin partidàries de modificar la frase de l'article 41 que diu: "El lloc de la dona és a la llar"?
La resposta és tan complexa com senzilla: la desafecció política. El cansament d'una societat que va a un ritme diferent del de la classe política i que es revolta farta que no ser escoltada. Són desencantaments tant econòmics com socials, i la desesperança pel futur.
Els partits defensaven el sí al referèndum
Tots els grans partits d'Irlanda van demanar el doble sí als referèndums, tots menys un. Tant els partits que governen com els de l'oposició. Excepte una petita formació, l'Aontú, que només té un dels 160 diputats de l'Oireachtas, el Parlament d'Irlanda. Aquest partit republicà irlandès, ultradretà conservador, ha estat l'únic que ha defensat el doble no a les votacions.
El seu líder, Peadan Tóibin, ens deia, al 324.cat, que ja es veia a venir: "Hi ha una bombolla política que té un únic pensament globalitzat molt dissociat de bona part de la societat irlandesa. Som l'únic partit polític que estava en contra de les esmenes. Fem una crida als polítics que manen perquè escoltin a la gent."
Oportunisme polític o no, la seva formació va ser l'única que va llegir el malestar general.
A Irlanda governen en coalició dos partits de centre. El Fine Gael, del primer ministre Leo Varakdar, i el Fianna Fáil. Les eleccions les va guanyar el Sinn Féin, però no van poder formar govern i són a l'oposició.
La líder del Sinn Féin, Mary Lou MacDonald, responsabilitzava als dos partits que formen l'executiu pels resultats dels referèndums, encara que el seu partit també va demanar un vot positiu per canviar els dos articles:
"Ells van escollir el text, el moment. Deliberadament van excloure a l'oposició. Van anar pel seu compte. No van col·laborar i no van convèncer."
El malestar no s'ha quedat a les urnes. Mentre entrevistàvem McDonald a la plaça del castell de Dublín, on hi havia l'oficina central del recompte, diversos ciutadans l'escridassaven sense parar al crit de traïdora, ella que és ara mateix la política més influent i més ben valorada d'Irlanda, tot i no governar.
Un fracàs comparable al del Brexit
El fracàs del govern Irlandès és immens, comparable al del Brexit de David Cameron, que va convocar un referèndum pensant que guanyaria còmodament i no es va preocupar de res més.
A Irlanda, en la convocatòria, hi havia oportunisme polític, per fer-ho coincidir amb el 8M; ganes de posar-se una medalla "fàcil" a costa de la reivindicació de les dones; interès a no responsabilitzar-se econòmicament dels vulnerables; mala traça en el redactat dels dos articles nous; i gens d'interès a explicar els canvis.
Després de molts anys de peticions de la societat civil, finalment el govern va decidir convocar els dos referèndums per modernitzar el "llenguatge antiquat i sexista de la Constitució".
El primer article proposava deixar de vincular les famílies només al matrimoni, i considerar una família a tots aquells que tinguessin una "relació estable". Pels partidaris del no era un redactat poc concret, que podia fomentar les batalles legals i la "disbauxa social".
L'altre article, conegut com "el de la dona a la llar", és el més polèmic i difícil d'entendre.
L'esmena de les cures a la llar
No es votava només el concepte de la dona, sinó la seva relació amb les persones dependents a la llar. El redactat del nou article substituïa "la dona" com a responsable de tenir cura de la llar pels "membres de la família".
Pels partidaris del no l'únic que s'aconseguia amb el canvi és que el govern es rentés les mans en les seves responsabilitats econòmiques sobre els vulnerables o persones amb discapacitat. Els votants del no van deixar de pensar en les dones, per molt que el 8M fos el dia de la votació.
La campanya també va aconseguir capgirar la truita, argumentant que esborrar el nom de la dona de la Constitució, de les mares, equivalia a esborrar tot l'esforç que havien fet durant la història de la República d'Irlanda.
Pels del sí, els derrotats, el lloc de la dona és allà on ella vulgui, a la llar o on sigui.
Una Constitució que s'allunyava de la Gran Bretanya
La Constitució és del 1937, de quan Irlanda es va convertir en república i de quan intentava esborrar totes les connexions amb la Gran Bretanya protestant. Era la Irlanda d'una Església catòlica molt estricta. Ja l'any 37 les dones, que havien format part de la revolució, van intentar eliminar aquest article, el de la dona a la llar, però no se'n van sortir. I ara, per estrany que sembli, no ho han volgut fer.
Una prova que es tracta d'un altre tipus de revolució, és que l'illa verda ha votat els últims 10 anys referèndums progressistes sense problemes.
El 2015 van ser la primera nació del món a legalitzar, via votacions, el matrimoni gai. I el 2018 van legalitzar l'avortament. Però aquell any també es va despenalitzar la blasfèmia, que increïblement encara formava part de la Constitució.
La blasfèmia ha desaparegut de la Constitució, però "el lloc de les dones és a la llar" continua inalterable a l'escrit. Potser són formes diferents de revolució, si més no s'ha utilitzat per cridar l'atenció i per castigar la classe política.
L'última entrevista del dia li vam fer el Frank, un home de 56 anys, just davant del cartell groc amb lletres negres on hi diu Polling Station, col·legi electoral. Amb to seriós, de qui li costa treure les paraules ens diu:
"He votat no perquè són la merda més gran de la història. Aquest país necessita un gran canvi."
Mentrestant, al pati del castell de Dublín, un espai per als grans moments de celebració del país, un grup d'operaris desmuntaven discretament l'entramat que s'havia preparat per a la festa del sí. El govern ja no tenia res a celebrar, però els milers de persones que van votar pel no continuen reclamant la seva festa.
