Per què Israel ataca Síria encara que Al-Assad ja no sigui al poder?

Israel fa més d'una dècada que bombardeja Síria, però des de la caiguda del dictador Bashar al-Assad, a principis de desembre, els atacs han augmentat notablement. 

Síria viu, des d'aleshores, un moment delicat amb un nou govern interí presidit pel líder del grup islamista Hayat Tahrir al-Sham (HTS), Ahmed al-Sharaa i amb una nova Constitució temporal que intenta permetre al país girar full després de 14 anys de conflicte armat. 

Des del primer moment, però, Israel ha entès el canvi de règim a Síria com una finestra d'oportunitat per robar territori i destruir-li la flota i l'aviació. Uns atacs que, a dia d'avui, no han cessat. 

Israel té diversos motius i interessos per atacar Síria. En parlem amb Samuele Carlo Abrami, investigador principal del CIDOB i expert en la zona del Mediterrani, geopolítica global i seguretat, i també amb Gabriel Garroum Pla, investigador de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) especialitzat en Relacions Internacionals i Orient Mitjà.

Quin interès té Israel d'atacar Síria?

Les lògiques i els motius han anat canviant al llarg del temps, però Israel ha vist ara --després de la caiguda d'Al-Assad-- un "poder oportunista a la regió", explica Garroum. 

"Durant gran part de la guerra civil a Síria (2011-2024) Israel ha bombardejat el país, sobretot, contra posicions militars o logístiques que entenia que subministraven armament a Hezbollah o llocs que l'Iran podia utilitzar com a bases militars o dipòsit d'armes", concreta Garroum. 

Quan va caure el règim d'Al-Assad, el 8 de desembre, Israel va tornar a bombardejar diverses posicions al sud i oest del país amb la intenció de "desmilitaritzar". 

L'objectiu, detalla Garroum, era "que el nou règim no tingués capacitat d'accedir a determinats dipòsits d'armes o capacitats militars". Per això van trigar molt pocs dies a atacar bases navals i militars, "tret de les russes, que són una línia vermella". 

Aquella setmana l'exèrcit israelià va assegurar que s'havien dut a terme més de 350 atacs i que s'havien eliminat entre el 70 i el 80% dels actius militars estratègics sirians des de Damasc fins a Latàkia, al nord-oest del país. 

Israel diu que els seus atacs a Síria ara són "preventius i defensius per protegir-se d'amenaces que sorgeixen a prop de la frontera nord". Aquestes amenaces ja no són només l'Iran o Hezbollah, "sinó també grups sirians aliats al nou govern de transició, liderat per Ahmed al-Sharaa, i la creixent presència militar de Turquia a la zona", afegeix Samuele Carlo Abrami.

"Des de la caiguda d'Assad, Israel considera que Síria és més inestable i possiblement hostil. Els seus atacs no només busquen evitar nous conflictes, sinó també influir en com es reconstrueix Síria, debilitar l'estat sirià i frenar qualsevol reorganització militar que no sigui favorable als seus interessos", concreta l'investigador del CIDOB.

Després de la caiguda del règim sirià, Israel va desplegar tropes a la zona desmilitaritzada de la seva frontera amb Síria i des de llavors ha avançat fins a àrees del territori sirià més al nord. A més, l'exèrcit israelià ha bombardejat diverses ciutats sirianes com Damasc, entre d'altres. 

Des del començament del 2025, l'Observatori Sirià de Drets Humans, que documenta crims de guerra i violacions als drets humans des de l'esclat del conflicte a Síria el 2011, ha registrat 44 atacs israelians contra territori sirià, en què han mort 29 persones.

Per què augmenten els atacs després de la caiguda d'al-Assad?

El que abans eren atacs puntuals, ara són "operacions regulars contra infraestructura militar i estatal", segons Abrami. Uns atacs que han augmentat de forma notable des de finals del 2024. 

"Israel veu una oportunitat en el buit de poder que ha deixat la caiguda d'Al-Assad i per això aprofita la debilitat del nou exercit sirià per establir una 'zona de seguretat' al sud del país i evitar que es formi un nou govern fort que pugui desafiar la seva influència", considera Abrami: "És una forma silenciosa i cauta de 'divideix et impera'."

Per la seva banda, Garroum afegeix que té la sensació que "tota la motivació d'Israel per atacar Síria va en la línia de dissuadir o de marcar molt clarament el terreny o simplement de donar el primer pas per establir les condicions d'una negociació".

Per això, recorda, que quan Netanyahu parla de "forces hostils que puguin utilitzar Síria", sempre es refereix a "qualsevol que no sigui jo". És a dir, qualsevol país o qualsevol altre poder regional que pugui utilitzar Síria com a un espai on projectar el seu poder en l'àmbit regional. Això, considera Garroum, Israel ho interpreta com una amenaça de seguretat i, per tant, fan el primer moviment. 

Quin rol juga Turquia?

Turquia ja tenia connexions prèvies amb HTS i els grups opositors. Això fa que ara s'hagi erigit en un actor clau a la Síria post Al-Assad. "Dona suport al nou govern de transició i ha signat (o intentat) acords militars per utilitzar bases aèries sirianes i col·laborar en seguretat", explica l'investigador del CIDOB. 

Això, diu Abrami, preocupa molt Israel, que "veu l'aliança Turquia-Síria com un perill". Per això considera que Israel ha bombardejat bases on podrien operar forces turques. "La transformació del règim a Síria ha donat a Turquia una porta molt substancial per projectar el seu poder en l'àmbit regional", afegeix Garroum.

De fet, fa pocs dies, el president turc, Recep Tayyip Erdoğan, va acusar Israel de "dinamitar" la revolució siriana i intentar desestabilitzar el nou govern. I va afegir que "no deixarien passar l'oportunitat que brinda la revolució per aconseguir estabilitat al país". 

"L'únic marge de negociació que té Síria és assegurar no antagonitzar amb ningú, ja sigui amb l'Arabia Saudita, amb Turquia o amb Israel", remarca Garroum, "perquè el govern està en un moment extremadament dèbil". 

Mentrestant, els Estats Units intenten mantenir aquest fràgil equilibri. Per això, recorda Abrami, Donald Trump --tot i que és aliat de Benjamin Netanyahu--, ha demanat "moderació" i s'ha ofert com a mediador, si cal, per mantenir l'estabilitat a la regió. 

A més, remarca Abrami, cal tenir en compte el paper que juguen els kurds. "Han sorgit indicis que Israel està intensificant els seus contactes amb grups kurds al nord-est de Síria, especialment faccions que anteriorment formaven part de les Forces Democràtiques Sirianes (FSD) i Unitats de Protecció Popular (YPG), i que avui es relacionen de manera diferent amb les propostes d'integració del nou govern de Damasc". 

Per Turquia, explica, "qualsevol enfortiment de grups kurds a Síria és una amenaça directa, ja que els vincula amb el PKK, considerat organització terrorista per Ankara". 

Israel, per la seva banda, veu els kurds com un possible contrapès davant de Turquia i com una força aliada potencial en una Síria fragmentada.

Quina és la importància dels Alts del Golan?

Els Alts del Golan són clau per a Israel. És una zona ocupada des del 1967 --amb la coneguda com la guerra dels Sis Dies-- i annexionada el 1981. Des d'allà, Israel controla el sud de Síria i parts del Líban. 

Després del 7 d'octubre, Israel ha ampliat la presència militar més enllà del Golan, entrant fins a 50 o 60 quilòmetres en territori sirià. "Controlar aquesta franja li dona avantatges militars, accés a fonts d'aigua com el riu Yarmouk, i una mena de 'buffer zone' -una zona coixí, una àrea creada per separar forces o grups oposats en un conflicte, la qual no pertany a cap d'ells- per frenar qualsevol amenaça", considera Abrami, que es mostra preocupat perquè "ja hi ha senyals que aquesta ocupació es pot tornar permanent per part de la mentalitat estratègica israeliana". 

Garroum afegeix: "Israel ha intentat treure profit del moment de desestabilització siriana, va ocupar la zona desmilitaritzada més enllà del Golan ocupat cap a Síria, ha bombardejat totes les posicions militars possibles per desmilitaritzar i deixar totalment inútil qualsevol sistema militar de Damasc a tota la franja oest tocant el Golan i tocant  Israel". 

A més, "a la mínima que ha vist o hi ha hagut la sensació que la possible creació de bases militars o pactes de defensa entre Síria i Turquia poden ser una possibilitat, també ha atacat".

Com ho viu la població siriana?

Els atacs israelians dificulten molt la recuperació de Síria. "El país intenta reconstruir-se, però cada atac danya la infraestructura, genera por i debilita els esforços del nou govern", opina Abrami. 

"S'han destruït carreteres, bases militars i fins i tot aeroports civils. Això afecta tota la societat, no només els grups armats. El missatge que reben els sirians és que no se'ls permetrà reconstruir el país si no és sota condicions imposades des de fora", afegeix. Per això considera que Síria corre el risc de quedar atrapada en un "estat d'inestabilitat permanent". 

Si bé hi ha part de la població que havia posat esperances en un "nou començament" després d'Al-Assad, ara senten, explica Abrami, "que el país pateix atacs, però el món guarda silenci": "Cada atac posa a prova aquesta paciència". 

Però després de 14 anys de conflicte armat, poca gent vol tornar a una guerra oberta. 

"És preocupant pel que fa al mateix futur de Síria", remarca Garroum. "És evident que hi ha reptes interns, com la creació d'un comandament militar unificat, la integració a l'exèrcit d'altres milícies, la qüestió territorial amb els kurds, òbviament, i després hi ha aquesta dinàmica internacional", afegeix. 

Per això opina que "no és desbaratat" poder pensar en una Síria que es converteix en un "camp de batalla" de nou, "no per un tema de fragmentació interna o de rebel·lió interna contra Damasc, sinó justament per un tema de tensió internacional o en aquest cas regional". 

"El perill hi és i Síria viu un moment fràgil. Hi ha un element intern de molta voluntat, de sumar esforços i que les coses vagin bé, i alhora hi ha moltes suspicàcies internes i regionals", conclou Garroum.