Per què Junts s'oposa als objectius de dèficit que proposa el govern espanyol
Als juntaires no els agrada la proposta de La Moncloa perquè creuen que les comunitats autònomes surten perjudicades respecte de l'Estat
Carles Castellnou
Periodista de la secció de Política de TV3
Abans de començar a aixecar una casa, els arquitectes dediquen un temps a fer els plànols, i només quan tenen ben dissenyats els fonaments, les parets mestres, la teulada, les canonades i els diferents subministraments tiren endavant amb el projecte.
Aquesta és la manera de fer també a l'hora d'elaborar els pressupostos generals de l'Estat. El Ministeri d'Hisenda és el bufet d'arquitectura que fa l'obra i en aquest cas els fonaments o les parets mestres són el sostre de despesa, allò que Espanya es pot gastar, o la senda d'estabilitat financera, una carpeta on es marquen els objectius de deute o de dèficit, unes variables que s'obtenen a partir de la diferència entre el que s'ingressa i es gasta.
Un cop vist el projecte, els plànols dels pressupostos, aquests necessiten el vistiplau de la majoria del Congrés i l'actual repartiment d'escons fa que tots els vots siguin fonamentals.
I els set diputats de Junts després de veure el projecte ja van votar al juliol en contra d'aixecar l'edifici pressupostari de l'arquitecte Pedro Sánchez.
Passat l'estiu, Sánchez estava disposat a perseverar i a tornar a presentar els mateixos plànols en una nova votació al Congrés. Els de Carles Puigdemont li van reiterar que continuarien dient que no si no hi havia una nova estructura pressupostària. Ho han dit de totes les maneres possibles el mateix expresident, el secretari general, Jordi Turull, i la portaveu a Madrid, Míriam Nogueras.
Davant d'això, el govern socialista ha reculat, ha ajornat sine die la presentació del nou edifici en el qual habiten els comptes de l'Estat i s'ha declarat disposat a refer els plànols.
El dubte sobre els fonaments
Però per què Junts ha rebutjat amb totes les seves forces aquestes partides? Per què s'ha arriscat a votar contràriament al projecte pressupostari de la mà del Partit Popular i Vox i desfent l'anomenat bloc d'investidura i plurinacional que va fer president el socialista Sánchez? Per què han mantingut el seu posicionament tot i que l'executiu de Sánchez ha reiterat que no aprovar aquestes partides suposarien 12.000 milions menys per a autonomies i ajuntaments?
Doncs bàsicament perquè quan han vist el projecte no els han agradat els fonaments, allò sobre què se sustenta l'edifici. Els juntaires asseguren que a l'hora de repartir el dèficit les comunitats autònomes surten perjudicades respecte de l'Estat. Se'ls demana un esforç superior a l'hora de quadrar ingressos i despeses, tot i que les comunitats han de cobrir necessitats tan importants com salut, ensenyament o dependència.
Aquesta insistència de Junts ha tingut com a conseqüència que finalment Pedro Sánchez ha cedit, cosa que no passa sovint, i ha obert un període per negociar i aconseguir el vot favorable de Junts. Això sí, sense oblidar que també ha de cuidar la resta de grups parlamentaris que el van fer president i que encara necessita per continuar governant.
Mentrestant, Junts es felicita per aquesta marxa enrere de Sánchez i fa valdre la seva capacitat de fer rectificar el president espanyol, marcant diferències amb Esquerra Republicana, amb qui continua competint per veure qui és capaç d'aconseguir més coses per a Catalunya i de pas aconseguir l'hegemonia de l'independentisme.