Per què la consulta dels Jocs d'hivern es fa el 24 de juliol i no pot ser telemàtica

Hi ha crítiques perquè s'ha convocat a votar en plenes vacances i, a més, l'única possibilitat de fer-ho és de manera presencial

Montse Bassa AlemanyActualitzat

L'anunci de la data i el format de la consulta sobre els Jocs Olímpics d'hivern, el 24 de juliol, ha generat controvèrsia: per què es convoca a votar en ple període de vacances i per què l'única possibilitat de fer-ho és de forma presencial.

La consulta del 24 de juliol es farà emparada amb la llei de consultes populars no referendàries del 2014. Una llei que, vuit anys després d'aprovar-se al Parlament, té pendent el desplegament d'un reglament per poder votar telemàticament amb garanties. Per això la consulta sobre els Jocs Olímpics serà només presencial, sense vot per correu ni anticipat. Ho explica Victòria Alsina, consellera d'Acció Exterior i Transparència:

"Aquí hi ha deures pendents en els quals s'està treballant, però no s'arriba a temps per a la consulta dels Jocs. Aquests són els motius, logístics de terminis i tècnics, que ens han fet prendre aquesta decisió."

La votació telemàtica està lligada a una reforma de la llei electoral i pot tenir altres repercussions, segons explica Jaume López, politòleg de la Universitat Pompeu Fabra:

"Votar en una consulta telemàticament també podria afectar els ciutadans que estan a l'estranger en unes eleccions autonòmiques i que ara tenen tants problemes."

El sistema electrònic no té per què encarir un procés electoral. El que l'encareix és la duplicitat de sistemes. Fins i tot una consulta telemàtica podria abaratir costos: no hi hauria seus electorals ni paperetes, per exemple.

El president Aragonès ha signat aquest dilluns el decret de la consulta sobre els Jocs d'hivern
El president Aragonès signant el decret de la consulta sobre els Jocs d'hivern (TV3)


La votació en ple estiu

Pel que fa a la data, no és casual que sigui el 24 de juliol. Coincideix amb el dia abans dels 30 anys de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. Aquest fet té diferents lectures per als favorables i per als detractors d'aquesta cita.

Pel govern, cal un temps des que es fa l'anunci fins que es vota per poder organitzar la contractació, que es fa a través d'un concurs públic.

I per alguns experts, també cal un temps perquè els votants es puguin formar una opinió. López argumenta que qualsevol consulta "s'ha de veure com un iceberg, la punta és el dia més visible", però destaca que també existeix "tota la part submergida", que és tota la "informació neutral i transparent" que es trasllada als ciutadans. 


Una consulta amb dues preguntes diferents en funció de la comarca

Els destinataris d'aquesta informació seran les prop de 118.000 persones que podran votar si volen uns Jocs Olímpics d'hivern. El govern calcula que a l'Alt Pirineu i Aran hi haurà 121 meses i que hi votaran unes 55.000 persones. Al Solsonès, el Berguedà i el Ripollès tindran 137 meses, i hi votaran unes 63.000 persones.

En l'últim ple del març, el Parlament va designar sis juristes: advocats i politòlegs que formen part de la comissió de control de la consulta. Són el màxim òrgan encarregat de la coordinació i supervisió. Els membres de la comissió són: Agustí Bosch i Gardella, Jaume Martorell Cruz, Èlia Marzal Yetano, Esther Pano Puey, Alicia Ramos Jordán i Maria Sirvent Escrig.

ARXIVAT A:
Jocs Olímpics Hivern
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut