Un cotxe encallat a la via del tren a Picanya (EFE/Biel Aliño)

Per què la dana ha fet tant de mal: noves infraestructures i construcció en zones inundables

Les precipitacions han estat menys abundants que en riuades com les del 1957 o el 1982, però un territori molt més ocupat ha fet augmentar els riscos
Redacció Actualitzat
TEMA:
País Valencià

Les conseqüències de les pitjors riuades i inundacions en les últimes dècades que hi ha hagut aquest dimarts al País Valencià les han agreujat les noves infraestructures i també el fet que s'hagi continuat construint en zones inundables.

Perquè les pluges d'aquest dimarts són excepcionals, però no són les més importants que hi han caigut històricament: tant el 1957 com el 1982 hi va ploure encara més que ara.

De tota manera, han estat pluges molt considerables, i els registres de les lleres fluvials ho mostren amb eloqüència: al riu Magre, normalment amb molt poca aigua, va passar de menys d'1 metre cúbic per segon a més de 100 en poques hores.

I després, els sensors van deixar de registrar la quantitat d'aigua que passava, segurament perquè la riuada se'ls va endur, i per això no sabem quanta aigua hi va arribar a passar.


El triple d'aigua que l'Ebre

Però sí que ho sabem en el cas del barranc o rambla de Poio, també anomenat de Xiva o de Torrent: dimarts al matí estava pràcticament sec i a la tarda fregava els 2.000 metres cúbics per segon.

Per fer-nos-en una idea, aquella mateixa tarda pel riu Ebre a Amposta hi baixaven uns 600 metres cúbics per segon, menys de la tercera part de l'aigua que va arribar a passar per aquell barranc o rambla relativament petita.


Noves autovies i altres infraestructures

Tota aquesta enorme quantitat d'aigua, en baixar, es va trobar amb el traçat de l'autopista AP-7, que ja va fer de barrera en les dècades del 1980 i el 1990, però amb unes quantes autovies i altres infraestructures que llavors no existien.

En concret, l'A-7, l'A-38 o l'A-3, a més de la línia de l'AVE, entre d'altres, tot plegat en una àrea metropolitana, la de València, on viuen 1.700.000 persones i en les últimes dècades s'ha construït molt.

Construir en zona inundable

S'ha construït molt en zones inundables i que, efectivament, s'inunden de tant en tant, com es pot veure en aquest mapa sobre el risc d'inundació, elaborat pel Ministeri de Transició Ecològica.

Podeu veure en color lila les zones on estadísticament hi ha inundacions cada 10 anys, i en les de color rosa cada 50 anys, que inclouen grans zones de l'Horta Sud, on s'han ampliat molt les zones residencials.

És a dir: ja se sabia que en aquestes zones l'aigua baixarà amb força torrencial i s'inundaran un dia o un altre, però malgrat això s'hi ha seguit construint al llarg de les dècades.

La riuada del 1957 va ser enorme i va afectar molt la ciutat de València, on van morir desenes de persones, i per això es va desviar el curs del riu Túria, que abans passava pel mig de la ciutat.

I ara el nou curs, al sud, està "protegit" per la ronda V-30, que ha fet de barrera de manera que a València ciutat hi ha hagut relativament poca afectació, però això ha agreujat els efectes de les riuades a les poblacions de l'Horta Sud, perquè l'excés d'aigua ha anat cap allà.

 

ARXIVAT A:
País Valencià
NOTÍCIES RELACIONADES
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut