Per què la derogació de la sedició podria complicar l'extradició de Puigdemont

L'advocat de l'expresident i dels exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, Gonzalo Boye, creu que la reforma del Codi Penal i, sobretot, els arguments que ha utilitzat el govern espanyol per justificar-la, els dona nova munició per defensar que hi ha persecució política.

Això ho exposarà divendres que ve davant la justícia europea en la vista clau que ha de decidir si se'ls manté o no la immunitat com a eurodiputats. Aquesta immunitat els protegeix, de moment, davant de qualsevol acció del Tribunal Suprem espanyol, que vol extradir-los per jutjar-los a Espanya.

Divendres 25 de novembre, 9.30, Luxemburg. En aquesta hora arrencarà una vista transcendental en la causa de l'expresident Carles Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí.

El Tribunal General de la Unió Europa (TGUE) estudiarà la seva demanda en contra del suplicatori aprovat pel Parlament Europeu el 8 de març del 2021. Amb aquella votació, se'ls retirava la immunitat, a petició del Tribunal Suprem espanyol, per poder seguir la tramitació de les euroordres a Bèlgica. La defensa dels exiliats va recórrer. I la immunitat se'ls va tornar, de forma cautelar, fins que la justícia europea resolgui la qüestió.

Gonzalo Boye, l'advocat de Puigdemont, Comín i Ponsatí, ha presentat una llarguíssima demanda. 69 pàgines amb més de 10.000 documents ordenats en més de 130 annexos. Allà exposa els arguments amb què vol que s'anul·li aquella votació del Parlament Europeu.

Quins són aquests arguments?

Persecució política

És la gran denúncia dels exiliats i el que intentaran demostrar davant del TGUE, tot i que són conscients de la dificultat perquè prosperi. Segons l'advocat Gonzalo Boye, l'anunci de la derogació del delicte de sedició i, sobretot, els arguments amb què el govern espanyol l'ha justificat els dona nova munició per defensar que hi ha persecució política.

Boye recorda que, des del novembre del 2017, hi ha hagut tres euroordres del Tribunal Suprem en què es reclamava els exiliats per delictes diferents. Primer, rebel·lió. Després, sedició. I si ara la sedició desapareix, la justícia espanyola els haurà de perseguir per un altre delicte que sí que existeixi.

Per a Boye, a tots aquests canvis, cal sumar-hi les declaracions amb què, els últims dies, el govern espanyol ha justificat la supressió de la sedició.

Segons la vicepresidenta espanyola Nadia Calviño, "aconseguir l'extradició de Puigdemont és l'objectiu".

Per al president espanyol Pedro Sánchez, Puigdemont "haurà de retre comptes pels delictes comesos".

I Patxi López, portaveu dels socialistes al Congrés, ha assegurat que "no tornarà a haver-hi santuaris per als atemptats contra l'ordre públic".

Boye insisteix que, tot plegat, confirma la seva versió que hi ha persecució política. Si el TGUE comprés això, el suplicatori s'anul·laria i Puigdemont, Comín i Ponsatí mantindrien la immunitat.

Falta d'imparcialitat

Quan el Suprem va demanar formalment al Parlament Europeu l'extradició de Puigdemont, Comín i Ponsatí el febrer del 2020 per poder-los jutjar a Espanya, la petició va passar a la Comissió d'Afers Jurídics de la cambra europea, presidida per l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez.

Aquesta comissió va ser l'encarregada d'estudiar la petició i de preparar l'informe legal a favor d'aixecar-los la immunitat, que després va votar el Parlament Europeu. Per a Boye, aquesta comissió no va treballar de manera imparcial. Fins i tot, assegura que hi ha pronunciaments de la justícia europea que ja li han donat la raó.

Si el TGUE acceptés aquesta versió, el suplicatori s'anul·laria i Puigdemont, Comín i Ponsatí conservarien la immunitat. Si el Suprem mantingués les euroordres, les hauria d'estudiar una Comissió d'Afers Jurídics del Parlament Europeu amb una composició diferent.

Falta de competència del Suprem

Boye afirma que el jutge instructor de la causa del procés al Suprem, Pablo Llarena, no és competent per actuar contra eurodiputats.   

Boye exposarà aquests i altres arguments al TGUE, en la vista de divendres que ve. Ho farà davant de representants del Parlament Europeu i d'Espanya, que defensen que la tramitació i la votació del suplicatori en què se'ls va retirar la immunitat es van fer correctament.

Amb tota aquesta informació, els magistrats del TGUE hauran de decidir. La sentència s'espera d'aquí a uns dos o tres mesos i encara no serà ferma. Es podria recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).