Per què la descoberta d'aigua gelada a Mart facilitarà l'exploració de l'espai
No és la primera vegada que se'n localitza, però sí que és la quantitat de gel d'aigua més gran detectada fins ara
Mart és el planeta del sistema solar més semblant a la Terra. Per això, no és forassenyat pensar que algun dia els humans s'hi traslladin a viure.
En els últims anys tant la NASA com l'Agència Espacial Europea (ESA) hi han fet diverses missions espacials en la recerca d'indicis de vida. La Sonda Mars Express, de l'ESA, fa vint anys que explora el planeta vermell, i entre les seves troballes hi ha la descoberta de llacs subterranis al pol sud.
Ara se n'hi ha de sumar una altra, la de dipòsits d'aigua gelada en una regió de l'equador, anomenada Medusae Fossae.
L'astrofísic i investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai-CSIC, Josep M. Trigo Rodríguez, assegura que "el descobriment és de gran magnitud" i afegeix que "només en la regió que s'ha pogut escanejar hi ha la quantitat suficient per omplir el Mar Roig".
La descoberta és una part petita de tota la superfície i subsol de Mart, però és de gran rellevància perquè aquesta aigua facilitarà l'exploració espacial. Trigo explica que com que "de l'aigua se'n pot obtenir hidrogen i oxigen, en les missions tripulades, a banda de tenir aigua per beure, en un futur es podrà dissociar aquesta aigua per poder respirar". I en conseqüència els astronautes hi sortiran guanyant:
"El fet que puguem utilitzar recursos in situ ajudarà a estalviar moltíssim. Serà molt més fàcil enviar astronautes a explorar Mart, perquè no caldrà que portin tot aquest oxigen i tota l'aigua que necessitin".
Un planeta amb potencial hídric
La regió de Medusae Fossae està a prop d'una zona volcànica coberta amb una quantitat important de cendra. Es creu que l'aigua que s'hi ha trobat no es podrà beure per la seva acidesa, però sí que es podrà aprofitar per a altres usos.
Com Medusae Fossae, en altres zones marcianes hi ha un potencial hídric. "Per exemple, al pol sud on les masses d'aigua són grans", apunta Trigo. I afegeix que "hi podria haver suficient aigua per cobrir tot el planeta amb desenes metres de profunditat, perquè no només hi ha aigua en forma de gel, sinó també en minerals hidratats".
Tanta presència d'aigua en diferents estats explicaria per què a Mart l'anomenem planeta vermell: "Precisament pel rovell, perquè tota la superfície està rovellada, per tots aquests anys d'accions oxidants", assenyala l'astrofísic. De fet, Trigo apunta que "podria ser que, en un principi, proporcionalment Mart tingués més aigua que la mateixa Terra".
Amb certa cautela
En futures missions tripulades els experts recomanen anar-hi amb certa consciència i amb les idees ben clares:
"Hem d'anar amb peus de plom perquè potser ens trobem vida a la qual no estem preparats i, fins i tot, trobem virus o altres substàncies".
I alerten que "s'ha d'evitar importar microorganismes cap a la Terra".
