
Per què la immobiliària xinesa Evergrande no és Lehman Brothers i què pot passar si cau
Alguns analistes parlen d'un "rescat silenciós" i d'altres no descarten que el govern xinès la deixi caure com a "càstig exemplificador" per al sector
El grup Evergrande és la segona immobiliària més gran de la Xina i podria estar a punt de fer fallida. Arrossega un deute de 260.000 milions d'euros, dona feina a més de 200.000 persones i té milers de promocions en marxa (des de pisos fins a blocs d'oficines, magatzems, locals o estadis de futbol), que ara pengen d'un fil.
Es calcula que més d'un milió de famílies li han confiat la construcció dels seus habitatges, unes obres que es paralitzen o s'eternitzen, una rere l'altra.
Tots els mercats borsaris del món n'estan pendents, amb caigudes des de fa dies, tant de les accions del grup constructor i les seves filials (té negocis al sector de l'automòbil, de l'oci o l'alimentari i fins i tot un club de futbol) com de la resta d'immobiliàries xineses, bancs i companyies afins o auxiliars, per l'efecte contagi.
De fet, hi ha qui ho ha comparat amb la caiguda de Lehman Brothers als Estats Units, l'any 2008, que va provocar una crisi financera d'abast mundial. Una similitud que no comparteix Jaume Puig, director general de GS Gaesco Gestió.
"Preveiem una afectació important en la companyia i en qui hi té interessos (bons i accions), però no en tot el sector."
El fet que la majoria d'inversors i creditors siguin xinesos i no mercats internacionals limitarà l'impacte de la caiguda, en el cas que s'arribi a produir, explica Jaume Puig.

Un càstig exemplificador
Alguns analistes creuen que el govern xinès no la deixarà caure i en farà un "rescat silenciós", per les conseqüències socials i econòmiques que podria tenir la seva fallida, el risc que provoqui un esclat de descontentament social al país i el mal que pot fer a la imatge i la confiança internacional en la segona economia mundial.
Jaume Puig no descarta que s'ensorri, però assegura que aquesta caiguda és d'una empresa puntual, amb un nivell d'endeutament molt superior a les altres del seu sector, i que, si es produeix, seria "provocada en origen pel mateix govern xinès, amb una intencionalitat exemplificadora molt clara", per desinflar la bombolla immobiliària abans no esclati.
"El mercat immobiliari xinès porta molts anys pujant d'una manera molt forta, tant en volum (nombre de pisos) com en preus. El sistema s'ha pogut mantenir perquè hi havia una pujada de sous molt forta."
Les famílies tenien capacitat per comprar, continua Jaume Puig, però el govern veia la pujada contínua de preus com un risc, i va decidir intervenir el mercat per refredar-lo.

La fi del boom immobiliari?
Evergrande va néixer l'any 1996 i es considerava un dels pilars de la modernització del país. El ràpid creixement econòmic del gegant asiàtic va comportar una onada migratòria cap a les ciutats i una escalada en les inversions immobiliàries que va anar seguida, com acostuma a passar, d'un creixement desorbitat de preus, que començaven a assolir límits insostenibles.
L'empresa, que havia sortit a borsa l'any 2009 i havia invertit en altres sectors (com els vehicles elèctrics, els parcs temàtics, l'alimentació o el món del futbol), va començar a endeutar-se i a retardar o suspendre pagaments. De fet, fa anys que té uns nivells de deute sense precedents al país.
El mercat, a més, s'ha anat concentrant, fins al punt que actualment el 50% del mercat immobiliari xinès està en mans de 20 empreses.
L'any passat, el govern xinès va anunciar mesures per controlar el mercat (com apujar les hipoteques) i limitar l'endeutament de les immobiliàries, amb l'objectiu de frenar l'escalada de preus. I la pandèmia ha donat l'estocada final a negocis com el d'Evergrande, excessivament endeutats: canvi d'hàbits, fre a la compra d'habitatges, augment de l'especulació i fugida dels grans inversors cap a altres sectors més fiables.
El valor de la companyia a la borsa ha caigut un 90% en l'últim any (un 11% només aquest dilluns), i el del seu deute, un 75% (els seus bons valen una quarta part del que valien fa uns mesos), i ha arrossegat tothom amb qui ha tingut tractes: entitats bancàries i institucions, empreses del sector o de materials de construcció, mercats borsaris de tot el món (de Hong Kong a Wall Street passant per Milà, París i Frankfurt) i fins i tot el iuan xinès.
A la borsa espanyola, a més d'entitats bancàries com el BBVA, el Santander, BNP Paribas, Caixabank i ING, també han caigut valors com Acerinox o Arcelor Mittal, que tenen negocis amb constructores xineses.
Unes caigudes que són puntuals, creu Jaume Puig, que ho considera "la reacció del moment" dels mercats, que girarà d'aquí pocs dies.

El futur d'Evergrande
Evergrande tenia fama de ser la constructora més endeutada del món des de feia anys. Havia arrencat milers de grans projectes gràcies a l'emissió de bons o la captació d'inversors amb la promesa d'alts interessos i guanys. Una espiral de crèdits que ara no pot tornar.
La companyia fa temps que no paga creditors, promotors i proveïdors, i ara ha reconegut que tampoc pot afrontar els interessos del deute que vencen aquesta setmana, i que superen els 300.000 milions de dòlars (260.000 milions d'euros).
Mentrestant, les obres es paralitzen i qui va avançar els diners per comprar un pis, un local o unes oficines veu vèncer els terminis sense que li entreguin res. Alguns han començat a organitzar-se i a protestar als carrers, a les portes de la companyia, a l'espera que el govern actuï, com s'explica en aquest vídeo.
"Els clients segur que no es quedaran desemparats", creu Jaume Puig, que insisteix en la intenció del govern xinès de castigar l'endeutament excessiu d'empreses com Evergrande com a avís a navegants.
Puig recorda que no és l'únic sector en el qual està intervenint recentment. També ho ha fet en indústries tecnològiques, en el sector del joc o en l'educació.
A l'espera d'un moviment del règim
Altres analistes donen per fet que el govern de Xi Jinping no deixarà caure la companyia. També els petits propietaris, com Fan Wanting, que visiten, molt amoïnats, les obres aturades.
"Tenim l'esperança que el govern intervindrà i ens donarà alguna garantia. Encara estem pagant la hipoteca. Els nostres fills van a l'escola aquí a prop. Confiem que es reprenguin les obres aviat i ens entreguin la casa com més aviat millor. Tindríem almenys una garantia de futur."
Però no tothom té la mateixa confiança. Un altre comprador assegura a Reuters que la situació és greu: "Ens han dit que la situació financera no és bona i que no tenen diners. També es diu que Xu Jiayin, el president de la companyia, està a punt de caure. El nostre edifici l'han acabat, però els altres no. Què faran? Els deixaran a mitges per sempre?"
Pagaments en espècie
La companyia busca solucions i ha ofert a alguns creditors propietats i places d'aparcament a canvi de liquidar els seus deutes. Alguns petits inversors els reclamen els seus estalvis cada dia a les portes de la seu del grup, a Shenzhen, on s'apleguen clients, proveïdors i inversors a l'espera d'una explicació.
Molts treballadors no han cobrat des del juliol o han estat despatxats. Altres membres del personal, com venedors o assessors financers de l'empresa, reconeixen que han perdut tota credibilitat i temen que la fallida ensorri també la seva carrera professional.
Un "rescat tranquil"?
Els analistes alerten que les caigudes borsàries poden continuar uns dies per la por de l'efecte contagi, que és la principal amenaça, ara mateix, que ha d'afrontar el món financer. Com a mínim fins que el govern trobi una sortida.
La intervenció de l'executiu xinès es dona per feta, el que no se sap és si rescatarà la companyia, en farà una reestructuració, la liquidarà o ordenarà una flexibilització dels crèdits, com explica l'analista de CMC Markets Singapur Kelwin Wong, que parla d'un rescat tranquil o silenciós que permeti recuperar la confiança dels mercats.
"Crec que més aviat serà un rescat tranquil. No volen dir explícitament: 'Ei, soc aquí per injectar una quantitat de milers de milions als vostres comptes per rescatar-vos', perquè, realment, no volen crear un perill moral per al mercat."
Per què hi ha hagut llavors tant rebombori amb aquesta companyia? Doncs perquè, per una banda, il·lustra la fi de la bombolla immobiliària xinesa i d'un model econòmic basat en el creixement i el consum continuats, que el govern voldria desinflar abans no esclati; i per una altra, per l'impacte que pot tenir aquesta crisi en els preus de les matèries primeres (i, de retruc, un augment de preus i de béns i serveis) i en els nivells d'inflació. És a dir, un possible escenari d'estagflació: estancament de l'economia global amb una inflació pujant descontroladament.
També cal vigilar, conclou Jaume Puig, l'efecte contrari: que el refredament que vol el govern "no se'n vagi massa, que no hi hagi una caiguda forta de preus, perquè el mercat immobiliari xinès té un pes molt fort en el PIB del país i això sí que tindria un efecte de refredament mundial". Però això, afegeix, encara no està passant.
- ARXIVAT A:
- Mercat immobiliariXina