Per què la pubertat comença abans i com distingir si és precoç

A quina edat li va venir la regla a la mare? Aquesta és la pregunta que la doctora Marta Murillo fa quan a la seva consulta, a l'Hospital Germans Trias i Pujol, hi arriben per primera vegada nenes amb sospites d'haver començat la pubertat. I pot passar que la resposta no sigui del tot clara.

"És una dada que s'extreu dels records i enganya. No ens en recordem exactament i hi pot haver molts biaixos", comenta aquesta endocrinòloga pediàtrica.

Mares i filles biològiques solen repetir un patró a l'hora de l'inici de la pubertat, encara que amb un matís. S'ha demostrat que, des de finals dels anys setanta, el canvi d'etapa, de la infància a l'adolescència, es va avançant.

"Abans de les guerres mundials començava als 16 o 17 anys, però ha baixat a tot el món. El càlcul és que, de mitjana, cada dècada ha començat tres mesos abans la telarquia", afegeix la doctora. Això és l'aparició del botó mamari, la boleta que es nota sota el mugró. És el que va concloure un estudi internacional publicat a la revista Jama Pediatrics el 2020.

Què indica que ha començat la pubertat?

El botó és el primer senyal extern que el cos ha començat la transició. En canvi, l'aparició de pèl púbic o de fluix vaginal no és determinant. A més, cal ser conscients que aquest primer senyal no vol dir que la regla arribi de forma immediata:

"Moltes mares s'espanten quan a la nena li creix el pit i hem de tenir clar que això és un procés. De mitjana, passen dos anys des que apareix el botó mamari fins a l'arribada de la regla."

El creixement del pit és progressiu. Després del botó, creix l'arèola, que en el següent estadi es fa prominent sobre la mama, i, finalment, creix la mama en si, fins que finalment té un aspecte com el de dona adulta. I és llavors quan apareix la regla.

Alguns estudis han conclòs que, tot i que el canvi comenci abans, no sembla que la primera regla s'avanci. S'estaria donant, per tant, una pubertat més avançada i més llarga, tot i que falten més dades per poder ser contundents en aquest punt.

En els nens, el senyal de l'inici de la pubertat és el creixement dels testicles. Aquest tema, però, no arriba tant a les consultes, perquè en els nens és molt més freqüent la pubertat endarrerida. En les nenes és més habitual que arribi abans i, en els nens, que vagi més tard.

La doctora s'ha trobat, de vegades, consultes de famílies preocupades perquè veuen que als seus fills no els creixen els genitals. I el missatge és clar: "Des que neixen fins que comencen la pubertat, no hi haurà canvis en els genitals." Per tant, si s'observen canvis prematurament, cal fer una consulta mèdica.

Quan es considera una pubertat normal i quan no?

Tenint en compte l'avançament esmentat, quan es considera normal l'inici de la pubertat? En nenes, se sol dir que entre els 9 i els 13 anys. I en nens, entre els 10 i els 14, però darrerament els especialistes consideren que si es dona entre els 8 i 9 anys en les nenes i entre els 9 i els 10 en nens ja no es tracta d'una patologia, sinó d'una pubertat avançada:

"Quan passa per sota dels 8 anys en les nenes o dels 9 anys en nens, llavors sí que es considera una patologia."

Si el botó mamari apareix per sota dels 8 anys, "ens haurem de preocupar", apunta l'endocrinòloga pediàtrica. Aleshores es tracta d'una pubertat precoç, que requereix medicació.

Cal diferenciar, doncs, entre pubertat avançada i pubertat precoç, que sí que comporta una intervenció mèdica.

Cada cas és diferent i s'ha d'estudiar amb la família i amb les proves corresponents, però la medicació s'allarga "com a mínim un any" i a partir d'aquí es va valorant si s'ha d'allargar, en funció de factors com la maduració dels ossos, l'edat i l'alçada de la nena.

Quins riscos comporta la pubertat precoç?

El risc principal que comporta la pubertat a edats tan primerenques és que s'estanqui el creixement.

Si és una nena de talla baixa i la pubertat arriba als 8 anys, els metges debatran a partir de diversos factors si s'ha de frenar el canvi o no. En canvi, si la pacient té 5 anys, no hi haurà cap dubte. "Si no la frenem, a part que li vindrà la regla amb 7 anys, no farà l'estirada", avisa la també professora de Pediatria.

El que no és prou clar és si la pubertat precoç està vinculada a una incidència més alta de determinats tipus de càncer, com el de mama, la diabetis de tipus 2, les malalties cardiovasculars o la infertilitat. "Tot això està pendent de més estudis", explica l'especialista del Germans Trias.

Per què s'ha anat avançant la pubertat?

Fa temps que es veu, doncs, que comença abans. Ara bé, per quin motiu? Els experts han conclòs que la millora de les condicions de vida de la gent han portat a aquest canvi. Es va passar de la fam en època de guerra o postguerra a un benestar que, entrats ja en el segle XXI, ha derivat en societats com la nostra en un augment de l'obesitat infantil.

Augmentar ràpid de pes també és un factor a tenir en compte, que s'està investigant. El greix segrega hormones, com la leptina, que té "molt a veure" amb l'arribada de la pubertat:

"Amb més freqüència d'obesitat infantil estem veient un boom d'avançament de la pubertat. L'augment del greix i de l'índex de massa corporal també produeix hormones i, tot i que encara és un misteri com es desencadena, segurament hi té a veure."

Lligat amb aquests dos factors, hi ha les conseqüències del confinament per la covid. "Ens hem trobat més obesitat infantil i més pubertats avançades; obesitat en nens i nenes i pubertat precoç, molt més freqüent en les nenes", afirma Murillo.

Unes circumstàncies que va explicar la també endocrinopediatra de l'Hospital Sant Joan de Déu Lourdes Ibáñez al programa "Planta baixa", de TV3, un any després de l'esclat de la pandèmia a casa nostra.

En el cas de la pubertat precoç, també hi ha altres causes, des de les genètiques fins a tumors que afectin el sistema nerviós central.

Una altra raó que s'hi ha vinculat són els disruptors endocrins, pertorbadors hormonals que tenen efectes adversos en la salut i que són presents en el nostre entorn.

Es calcula que la pubertat precoç afecta 1 de cada 5.000-10.000 infants i té una prevalença de deu a vint vegades superior en les nenes que en els nens.

Quan ve o ha de venir la regla: l'experiència de la Júlia i la Ivet

El cas de la Júlia encaixa totalment dins la normalitat. Li va venir la regla aquesta setmana. Té 10 anys, a punt de fer-ne 11, i fa cinquè de primària juntament amb la seva germana bessona, la Ivet.

No és la primera de la seva classe que ha fet aquest canvi, que no la va agafar per sorpresa:

"Em va venir al col·le. Estava molt preparada. Tenia un necesser amb unes compreses i va ser una mica estrany. Va anar bé, suposo, però és molt rotllo, la regla."

Per això diu que no li agrada que li hagi vingut. Sobretot, el que troba més pesat és haver d'anar mirant cada dos per tres si s'ha de canviar.

La informació que havia rebut de la mare i també a l'escola l'han ajudat a entomar-ho sense que sigui un daltabaix, però sí que ha sentit una mica de vergonya perquè encara no són majoria les companyes de classe que tenen la regla.

Sobre com han reaccionat els nens davant aquest creixement de les companyes, la Júlia explica que nota una diferència. "Crec que es preocupen una mica més. No és com abans. Es preocupen per si estàs bé quan et fa mal o coses així", diu. A més, la mestra els va demanar que tinguessin cura de no atabalar-les.

A la seva germana, la Ivet, no l'apassiona la idea que li vingui la regla. "No vull que em vingui perquè és un rotllo estar-te canviant tota l'estona, que et faci mal la panxa, que estiguis cansada", comenta.

El que té molt clar i reivindica és que el fet que li vingui la regla no la converteix automàticament en una dona: "Sé que ens alguns llocs quan et ve ja et pots casar, però per sort aquí no ens ho fan perquè jo segueixo sent una nena. Perquè tinc 10 anys, no soc una dona dona."