Per què la sequera és la nova amenaça per frenar l'espiral de preus dels aliments

La sequera que viu des de fa mesos el sud d'Europa podria tenir una conseqüència inesperada: dificultar la desacceleració de la pujada dels preus dels aliments. Ara que els efectes de la guerra d'Ucraïna sobre la inflació es comencen a suavitzar, la falta d'aigua podria tenir un impacte sobre les collites i pressionar els preus a l'alça.

El govern espanyol i la indústria alimentària han coincidit que no hi ha un horitzó temporal perquè comencin a abaixar els preus i han alertat que la sequera podria frenar aquest descens.

A l'estat, la sequera afecta un 60% del camp i ja ha provocat pèrdues irreversibles en més de 3,5 milions d'hectàrees de cereals de secà, segons dades publicades la setmana passada per la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders.
 

Baixen les matèries primeres, però no la cistella d'anar a comprar

L'índex d'aliments bàsics de la FAO, l'organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, mostra que l'increment de preus de les matèries primeres va tocar sostre l'estiu passat.

Des d'aleshores, l'índex de la FAO fa tretze mesos que baixa i el preu de cereals, carn, olis vegetals o productes làctics s'ha anat moderant.

Tanmateix, al supermercat, el preu del cistell de la compra no para de pujar. I així ho reflecteix l'IPC cada mes.

En la mateixa línia, el mitjà econòmic Bloomberg sosté que, mentre els índexs d'inflació s'estan alentint a tot Europa, els preus no afluixen quan es tracta de l'alimentació.

Per demostrar-ho, utilitza el preu dels ingredients necessaris per cuinar una paella i un "coq-au-vin" a Espanya i a França, respectivament.

Executiu i indústria confien en una rebaixa dels preus aviat

El govern espanyol confia que, "si la sequera no provoca situacions extremes", aviat la moderació del cost es reflectirà en els preus. El secretari general d'Agricultura i Alimentació, Fernando Miranda, ha alertat d'una possible "tendència inflacionista" si la sequera provoca escassetat d'alguns productes:

"En la mesura que l'absència de precipitacions ens impedeixi tenir una collita normalitzada de cereal o determinades produccions farà que l'oferta en determinats productes pugui ser més escassa i això, lògicament, tingui alguna tendència inflacionista."

En unes jornades sobre el sector alimentari, Miranda ha assegurat que l'executiu està "vigilant" el preu dels aliments perquè "les cadenes es comportin com ho han de fer", però ha reconegut que és complicat saber quan començaran a baixar: "No hi ha un dia en concret en què diguem que baixaran els preus."

"Estem en un moment de moltíssima incertesa i cal esperar a veure l'impacte que pugui tenir la sequera."

"A mesura que moltes matèries primeres van moderant els preus, s'observa un decalatge i en alguns sectors es percep una baixada de preus, però depèn molt de la conjuntura de cadascú" explica el secretari general d'Agricultura, que ha remarcat que els preus a Espanya han pujat menys que en 16 països de la UE.

Des de la Federació Espanyola d'Indústries d'Alimentació i Beguda (FIAB), el director general, Mauricio García de Quevedo, ha defensat que les empreses d'alimentació estan fent un esforç enmig d'un context "difícil i complex":

"Sempre hi haurà un decalatge entre una situació que passa avui i com es reflecteix al mercat. Però l'alt nivell de competitivitat de la cadena alimentària i els efectes que té sobre la nostra industria fan que, en el moment que vagin fluctuant els preus, igual que succeeix a l'alça succeeix a la baixa."

La indústria de l'alimentació continua demanant al govern espanyol que ampliï la rebaixa de l'IVA a la carn i el peix. També reclamen que s'ajorni l'impost pel plàstic, que aquest any suposarà uns 600 milions d'euros al sector.

Menys despesa en alimentació que l'any passat

Més enllà del que pugui passar a partir d'ara, l'elevada inflació i el preu dels aliments ha fet que l'any passat els ciutadans gastessin menys a l'hora de menjar.

Durant el 2022, els consumidors van comprar menys aliments i, sobretot, van comprar aliments més barats. El volum de consum ha baixat fins als 66.294 milions d'euros, la qual cosa suposa un 1,1% menys, mentre que la despesa mitjana per persona a la llar ha caigut un 1,8%, fins als 1.427 euros, en relació amb l'any 2021.

L'any 2022, la indústria espanyola d'alimentació i begudes va frenar el creixement i va tancar l'any amb una producció de 144.955 milions d'euros, un 1,5% més respecte al 2021.

L'augment del cost de producció per l'encariment de l'energia, els transports i les matèries primeres, entre altres factors, han limitat la trajectòria del sector.