Per què la temperatura corporal normal dels humans ha baixat de 37 a 36,5 ºC?

Ara que ens estem controlant contínuament la temperatura per detectar els casos de Covid-19, una recerca ha donat perspectiva a aquesta dimensió de la salut humana.

El metge alemany Carl Wunderlich va ser el que va establir per primera vegada, a mitjans del segle XIX, que la temperatura corporal normal dels humans era de 37 ºC.

Des de llavors, però, diferents estudis a Europa i als Estats Units han demostrat que aquesta temperatura ha anat baixant a poc a poc, fins a situar-se al voltant dels 36,5 ºC.

En 16 anys

Una recerca científica feta als tsimane, un grup ètnic de l'Amazònia boliviana, ha permès veure com aquest descens pot ser molt ràpid, en pocs anys.

L'ha feta un equip de la Universitat de Santa Barbara, a Califòrnia, liderat per l'antropòleg Michael Gurven, que treballa amb els tsimane des del 2002.

En 16 anys de seguiment i mesuraments la temperatura registrada dels membres d'aquesta ètnia ha passat d'estar per sobre dels 37 ºC a estabilitzar-se en 36,5 ºC.

Canvis sanitaris

Segons Gurven, aquesta baixada és equivalent a la que s'ha registrat en etapes molt més llargues en poblacions occidentals:

"En menys de dues dècades estem veient aproximadament el mateix nivell de baixada que l'observat als Estats Units durant prop de dos segles".

Gurven atribueix en part aquest descens als canvis sanitaris que han experimentat els tsimane en aquestes dues dècades:

"La disminució podria ser deguda a l'augment de l'atenció mèdica moderna i a les taxes més baixes d'infeccions lleus persistents que tenen ara en comparació amb el passat."

Malgrat això, Gurven creu que això sol no explica la baixada, perquè en situacions equivalents de malaltia, als tsimane els pujava més la temperatura al principi de la recerca que ara.

Causes multifactorials

Thomas Kraft, col·laborador de Gurven, considera que, a banda de les millores en salut, els canvis en l'estil de vida també afecten la temperatura corporal:

"Una altra possibilitat és que els nostres cossos no hagin de treballar tant per regular la temperatura interna degut a l'aire condicionat a l'estiu i a la calefacció a l'hivern."

Kraft admet que difícilment això és aplicable als tsimane, però que també han patit canvis socioeconòmics que hi poden haver influït.

En aquest sentit, les conclusions de la recerca, que s'acaben de publicar a la revista Science Advances, assenyalen que el descens no té una explicació simple, i que es pot deure als efectes combinats de diferents factors.

Els tsimane són un grup ètnic d'unes 15.000 persones que viuen al departament de Beni, a Bolívia, dedicats tradicionalment a l'agricultura de subsistència, a més de a la caça i a la pesca.

Hi ha poques imatges seves disponibles, podeu copsar el seu estil de vida en aquest tràiler del documental "Vida tsimane":

Salut cardíaca excepcional

Els tsimane ja van ser notícia fa 3 anys per una altra recerca científica, que va determinar que són una de les societats amb millor salut cardíaca del món.

Segons aquesta altra recerca, publicada a la revista The Lancet, el 85% dels adults tsimane no tenen cap mena de risc de patir malalties coronàries.

Chris Rowan, cardiòleg que va participar en aquesta recerca, va assegurar a la BBC que tenen millors condicions que els japonesos:

"La seva edat vascular general és com a mínim una dècada més jove que la mitjana de qualsevol altra població del món."

"Tenen menys arterioesclerosi que les dones i homes japonesos, que segueixen una dieta extremadament baixa en greixos."

La recerca va establir que les causes d'aquesta bona salut es deuen a l'exercici físic que fan durant tot el dia i a una dieta d'hidrats de carboni amb molt pocs greixos i gens d'aliments processats.

També que els canvis en l'alimentació i l'estil de vida de les últimes dècades els estan empitjorant la salut, per exemple, amb nivells de colesterol en augment.