Per què la Terra brilla menys ara que fa 20 anys

Vista des de l'espai, la Terra és menys lluminosa ara que fa dues dècades. I això pot ser una mostra més de l'impacte de l'escalfament global i, a més, intensificaria aquest efecte.

Tots els cossos celestes que no produeixen llum pròpia, com la Terra o la Lluna, reflecteixen la que els arriba del Sol. També reben llum des dels mateixos cossos que no en tenen de pròpia. És a dir, a la Terra hi arriba llum reflectida per la Lluna i a la Lluna hi arriba llum que prové de la Terra.

La llum que reflecteix un astre s'anomena albedo. Com més gran és l'albedo, més brillant es veu aquest astre des de fora.

I l'albedo de la Terra està disminuint, segons un estudi encapçalat per Philip Goode, de l'Institut de Tecnologia de Nova Jersey, i en el qual han participat investigadors de l'Institut d'Astrofísica de Canàries, entre ells el figuerenc Enric Pallé. L'estudi s'ha publicat a la revista Geophysical Research Letters.

Conèixer l'albedo és important, com explica Enric Pallé a TV3:

"És important perquè, quan un mira el planeta com un tot, hi ha tres factors que controlen la temperatura mitjana: la llum que emet el Sol, és a dir, l'energia que arriba a la Terra, quanta d'aquesta energia la Terra absorbeix i quanta en reflecteix, controlada bàsicament pels núvols, i el tercer, quanta n'emet en forma de radiació infraroja, controlada pels gasos d'efecte hivernacle."

Per elaborar models climàtics precisos, cal tenir en compte aquest factor. Per analitzar si ha variat, els autors han fet servir mesures de l'albedo fetes entre el 1998 i el 2017, que determinen amb precisió els canvis diaris, mensuals, estacionals i anuals.

La raó, els núvols

Els resultats indiquen que en aquestes dues dècades hi ha hagut un canvi petit però significatiu i que l'albedo global del planeta ha disminuït 0,5 watts per metre quadrat, un 0,5%.

Aquesta reducció podria tenir a veure amb l'activitat solar, però els investigadors assenyalen que no han trobat cap correlació que indiqui això com a causa. Per tant, la raó ha de ser a la Terra.

La causa més probable, diuen, és que l'escalfament de les aigües del Pacífic oriental hagi reduït la capa baixa de núvols i això hagi fet disminuir l'albedo.

La llum reflectida pels oceans és menys d'un 10% de la que reben. Les zones terrestres reflecteixen molt més, els núvols pràcticament la meitat de la radiació que hi incideix, i els gels encara més.

Les dades publicades coincideixen molt amb les obtingudes pel CERES, un instrument que mesura l'albedo de la Terra des de l'espai i que cobreix tota la Terra dos cops al dia.

Podem veure senzill mesurar l'albedo des de l'espai. Però els autors de l'article ho han fet des de telescopis terrestres: un de situat a la petita població californiana de Big Bear i un altre al Teide, a Tenerife.

Fer servir la Lluna com a mirall

El mètode consisteix a fer servir la Lluna com si fos un mirall. El podem veure en aquest gràfic.

El Sol envia la mateixa quantitat de llum tant a la Terra com a la Lluna. En el nostre satèl·lit, il·lumina la part que podem veure, depenent de quina fase estigui, però no la part fosca.

Però a aquesta última sí que hi arriba la llum reflectida per la Terra. Mesurant-la, els científics saben quanta llum hi envia el Sol i quanta llum reflecteix la Terra, és a dir, l'albedo.

Pallé insisteix que conèixer si l'albedo varia és molt important per als models climàtics, perquè sabem que el Sol és molt constant i també sabem com s'han comportat els gasos d'efecte hivernacle, però ningú no sap si l'albedo ha canviat o no:

"Fins ara s'ha considerat com una cosa estable, que no canvia, i ara veiem que sí que ho fa. I ara cal saber si varia molt a escales de cada vint anys, si té uns cicles, o si canvia a causa del canvi climàtic."

Per això, diu Pallé, cal seguir mesurant "i veure si això és un salt o si hi ha fluctuacions amunt i avall, cosa que faria que l'efecte total a llarg termini fos més petit".

Saber-ho és molt important per fer previsions de com serà el canvi climàtic d'aquí unes dècades, perquè segons com evolucioni l'albedo "pot ser molt més suau o molt pitjor".

Cal tenir en compte, també, la complexitat del sistema climàtic. Els núvols, d'una banda, poden fer que arribi a terra menys radiació solar. Però de l'altra, impedeixen que la reflectida pel sòl torni a l'espai. És el resultat dels dos efectes oposats el que tindrà un efecte positiu o negatiu en la temperatura mitjana.