Per què la triple aliança de la dreta italiana pot portar un partit neofeixista al govern

Els tres grans partits de la dreta a Itàlia van escenificar aquest dijous al vespre la seva unió, en el míting final de la campanya de les eleccions legislatives avançades d'aquest diumenge.

La protagonista absoluta va ser Giorgia Meloni, de 45 anys, fundadora i líder del partit neofeixista Germans d'Itàlia, que tots els sondejos preveuen que serà el més votat, amb el 25% dels vots.

Salvini i Berlusconi, teloners de Meloni

Al seu costat, Matteo Salvini, líder de la Lliga, el partit més perjudicat per l'ascens de Germans d'Itàlia, i al qual els sondejos auguren el 12% de vots, acceptant el lideratge de Meloni.

I al mig, el líder de Forza Italia, Silvio Berlusconi, que amb 86 anys amb prou feines pot caminar, al qual li pronostiquen el 8% de suports electorals el diumenge.

Possible majoria molt absoluta

En total, el 45% dels vots que, a causa del sistema majoritari amb el qual es decideix un terç dels escons del Parlament italià, es poden convertir fins al 70% dels diputats de l'hemicicle.

148 escons dels 400 que té el Parlament s'atorguen per aquest sistema majoritari, on guanya el candidat més votat. Això fa preveure que la majoria de circumscripcions caiguin en mans de candidats de dretes. El motiu és que els tres partits es presenten en coalició i els afavoreix el desacord de les esquerres.

L'esquerra es presenta per separat i pot patir per la divisió del seu electorat.

La història es repeteix també en 74 representants dels 200 que hi ha al Senat.

Discurs moderat amb ideari neofeixista

Conscient de tot això, Meloni va insistir en el discurs moderat amb què ha aconseguit l'ascens del seu partit els últims anys, i que amaga el seu ideari neofeixista:

"Construirem un govern sòlid, cohesionat, amb un fort mandat popular que durarà cinc anys, li agradi o no a l'esquerra."

La intenció de Meloni és reformar el sistema polític italià per introduir un estil presidencialista, amb l'argument que això el convertirà en "més eficient": "Serem feliços si l'esquerra vol ajudar-nos a fer més eficients les nostres institucions, però si els italians ens donen els números, ho farem de totes totes."

Per la seva banda Salvini va reiterar el discurs contra la immigració que l'ha fet famós, però també es va cenyir al guió de prometre la unitat d'acció dels tres partits: "Estem aquí per fer una promesa: governar bé i junts durant 5 anys. L'esquerra està dividida mentre nosaltres estem units, sense insultar ni amenaçar."

I Berlusconi va reforçar la idea de la unió de les dretes afirmant que defensen "la Itàlia de la família i de les empreses": "Ens hem aliat per evitar que el nostre país caigui en una deriva autoritària, estatista i justicialista que posaria en greu perill el futur d'Itàlia i de la nostra llibertat."

Un "matrimoni" amb força problemes

El més probable és que les eleccions de diumenge validin el projecte, descrit per molts com un "matrimoni de conveniència", però després caldrà veure com s'ho fan per portar-lo a terme i superar les diferències que els separen.

Que són moltes: per exemple, la intenció de Meloni és revisar i renegociar el pla de recuperació dissenyat pel primer ministre dimissionari Mario Draghi per gestionar els fons europeus extraordinaris, cosa que Berlusconi considera "un greu error".

Un altre punt també de política econòmica és la intenció de Salvini de dedicar 30.000 milions d'euros de diners públics per fer front a la pujada dels preus de l'energia, però Meloni ho rebutja.

El motiu és que considera que serà "un pou sense fons de diners que donarem a l'especulació."

Desacord al Parlament Europeu sobre Hongria

I en política europea, fa només una setmana Germans d'Itàlia i la Lliga van votar en contra de la resolució del Parlament Europeu contra les polítiques "antidemocràtiques" d'Hongria.

Berlusconi, en canvi, va votar a favor, afirmant que tant "les polítiques com la visió d'Europa" del règim de Viktor Orbán estan "molt lluny de les nostres".

La gran incògnita

Però la incògnita més gran és si Meloni, si finalment guanya i governa, mantindrà el to moderat, o recuperarà les línies dures que la van portar a fundar els Germans d'Itàlia, partit hereu de l'MSI, l'històric defensor del llegat de Benito Mussolini.

Una possible resposta a aquesta pregunta la va donar el juny a Espanya, a Marbella, al míting de Vox de les eleccions andaluses en què va participar, dient que "havia canviat el to però no el contingut".

"Déu, pàtria i família"

Aquest contingut està centrat en el lema "Déu, pàtria i família", i inclou admiració i suport tant a Orbán com a Donald Trump i el seu antic ideòleg, Steve Bannon, entre altres personatges de l'extrema dreta internacional.

I en últim terme, està basat en la ideologia mussoliniana que va representar el partit Moviment Social Italià al qual es va afiliar el 1992, amb 15 anys.

Tot això està fent témer als partidaris de l'avortament i del matrimoni homosexual, per exemple, que si governa posi aquests drets socials en perill. De fet a Marbella, lluny d'Itàlia, va cridar:

"Sí a les famílies naturals, no al lobby LGTBI+! Sí a la identitat sexual, no a la ideologia de gènere! Sí a la cultura de la vida, no a l'abisme de la mort!"

En aquest sentit, un dels màxims responsables de Germans d'Itàlia ha atacat fa poc públicament la sèrie de dibuixos animats Peppa Pig perquè en un episodi hi surt una parella de mares lesbianes.

Les esquerres, molt dividides

Al davant de tot això, els partits d'esquerres arriben a les eleccions amb una desavinença que els pot deixar força arraconats al Parlament.

I això malgrat els esforços de l'actual líder del Partit Democràtic, Enrico Letta, que fa un any va tornar del seu exili acadèmic a París per fer-se càrrec d'un partit en hores baixes, i ha aconseguit fer-lo remuntar recuperant ideari d'esquerres.

Els sondejos li auguren entre el 20 i el 24% dels sufragis, és a dir, gairebé segur que serà el segon partit més votat, però no l'acompanyarà cap altra força política per fer front al bloc de dretes.

L'altre gran partit d'esquerres, el Moviment 5 Estrelles que, liderat per Giuseppe Conte, es preveu que obtingui el 12% dels vots, ara mateix està enfrontat amb el Partit Democràtic, després de ser el responsable de la caiguda de Mario Draghi.

Un panorama, doncs, el que tenen a Itàlia que augura un cicle dominat per Giorgia Meloni, una política d'extrema dreta que, monopolitzant l'oposició parlamentària, ha sabut aprofitar el descontentament dels italians amb els governs dels últims anys, i passaria del 4% dels vots fa 5 anys, al 25% que es preveu que aconsegueixi ara.