Per què la Xina no cedeix davant els EUA: "Sap ocupar els buits en el sistema internacional"

La Unió Europea finalment ha decidit entrar de ple en l'escena de guerra comercial, però ha triat el paper del moderador. Aquest dimarts Brussel·les ha demanat a la Xina que treballi per a una "solució negociada" amb els Estats Units, que eviti una escalada.

Però lluny d'aquest escenari, Beijing ha decidit apujar els aranzels als productes nord-americans. De la seva banda, la Casa Blanca ha anat més enllà i ha incrementat encara més les tarifes a les importacions xineses, amb aranzels del 125%.

La investigadora del Cidob Inés Arco, especialitzada en Àsia Oriental i política xinesa, n'ha parlat al "Catalunya migdia" i ha analitzat com pot evolucionar aquest escenari i què hi ha darrere els posicionaments d'aquests actors internacionals.

Per què Donald Trump ataca l'Àsia amb aquesta agressivitat? 

Aquí hem de tenir molt present dos punts. El primer és que molts d'aquests països tenen un superàvit comercial d'exportacions amb els Estats Units. I realment a l'Àsia el que trobem són diferents països que tenen un model de creixement basat en l'exportació i, per tant, tenen un paper clau en la producció manufacturera mundial.

En són un exemple el Vietnam o Cambodja, que han rebut uns aranzels de més del 45%, i que han estat claus en el procés de deslocalització d'empreses. Primer, quan han augmentat els costos de producció a la Xina, i després, amb la primera ronda d'aranzels cap a aquest país asiàtic en la primera administració Trump.

Aquests països tenen un superàvit perquè s'han convertit en hubs de manufactura internacional, però també perquè són països en desenvolupament i amb uns PIB per càpita baixos. Això limita molt el consum que tenen sobre productes nord-americans. Hi ha un buit entre el que poden absorbir dels Estats Units i el que ells produeixen.

Així doncs, un dels motius dels aranzels tan alts a aquests països és que la Xina no els pugui fer servir per esquivar aranzels?

Exacte. En el moment que es comencen a aplicar aranzels a la Xina, moltes empreses han vist que la forma d'escapar-ne era deslocalitzar la producció, i han escollit països com el Vietnam o Tailàndia.

En aquesta reordenació del comerç internacional, en què molts països han optat per intentar negociar amb Washington, com s'explica que la Xina hagi decidit optar per anar al xoc i replicar tots els aranzels que se li apliquin?

La Xina ho fa sobretot per demostrar que és una nació al mateix nivell que els Estats Units i que no s'amagarà en aquest element econòmic, ha de respondre a la seva població.

I el que és especialment perillós és que cap de les dues parts vol negociar. L'increment de les tensions, ara és mitjançant aranzels, però els pròxims moviments de la Xina poden implicar trencar la cooperació en qüestions com pot ser la lluita contra el fentanil, o fins i tot anant a buscar les bases de votants de Trump.

I mentrestant veiem com la Unió Europea intenta fer de mitjancera en aquesta negociació. Es pot creure en el seu rol mediador, tenint en compte que també tenen contenciosos específics amb la Xina? 

La Xina veu en Europa una finestra d'oportunitat. Fa mesos, fins i tot anys, que intenta acostar i remeiar la relació amb la Unió Europea, que en molts casos ha estat danyada pel paper de la Xina en el conflicte d'Ucraïna.

Sí que poden acceptar aquesta proposta de mediació i apropar-se a la Unió Europea. Però no oblidem que la Xina ha de respondre a la seva economia i als seus ciutadans, i els seus interessos nacionals seran prioritaris.

Una informació que s'ha dit en mitjans d'arreu del món és que si ara la Xina deixa de poder vendre massivament als Estats Units, tot el que produeixen haurà d'anar a alguna banda. Quins efectes pot tenir això a Europa? 

Hem de tenir en compte les mesures que està posant Brussel·les per garantir la seva seguretat econòmica. Hi ha un joc interessant, perquè, tot i aquest acostament amb la Xina, també s'estan posant en marxa algunes d'aquestes accions, com per exemple la protecció amb aranzels del vehicle elèctric europeu. 

Per tant, hi ha una mà estesa, però sempre tenint en compte els interessos europeus. I si la Xina no ho respecta, és probable que la finestra d'oportunitat s'acabi tancant. 
 

Amb mesures com l'aplicació d'aranzels, veiem com els Estats Units es van tancant en ells mateixos. La prioritat és produir dins i no fer cas del que passa fora. Ho veiem en altres àmbits, com ara amb l'OTAN. I també veiem que la Xina no té un interès especial a frenar aquesta dinàmica. És perquè pensen que ells poden ocupar aquests espais? 

Això és un punt clau. La Xina és un país que en molts casos sap captar i sap ocupar molt bé els buits que es creen en el sistema internacional. Ara bé, el que veiem ja no és una competició entre dos pols, sinó que hi ha molts actors intentant jugar-se aquestes cartes.

La Unió Europea el que fa és diversificar. Hi ha molts buits de lideratge i veurem com els diferents actors es van posicionant. Hi ha la Xina, que ara tracta d'agafar la imatge de defensora del lliure comerç --tot i la contradicció que pugui semblar--. Però també altres països com l'Índia, que denuncia el que suposarà aquest fet per als països del Sud Global i en vies de desenvolupament.

Aquesta setmana Pedro Sánchez està de gira per l'Àsia i, evidentment i no és casual, les destinacions són Vietnam i la Xina. Com s'ha de llegir aquest missatge? 

Forma part d'aquest element de diversificació. El Vietnam és una de les economies amb més creixement internacionalment avui dia, amb un objectiu de creixement del PIB de vora el un 8%. Però tota la zona del sud-est asiàtic està experimentant un desenvolupament d'una classe mitjana, que econòmicament interessa. I amb la Xina, també reflecteix la posició que han pres altres països europeus com França o Itàlia, d'intentar crear una relació comercial més equitativa.