Per què l'acord de la COP29 no convenç ningú? Una "tireta per a una gran hemorràgia"
Països en desenvolupament i organitzacions ecologistes consideren insuficients els compromisos de la Cimera del Clima de Bakú
Decepció, traïció, insult o broma. Són alguns dels qualificatius que s'ha guanyat l'acord resultant de la COP29. La Cimera del Clima de Bakú ha estat, sens dubte, una de les més caòtiques dels darrers anys i ha conclòs presentant un text que ha deixat els països del Sud Global i les organitzacions ecologistes completament insatisfets, tant pel que fa als objectius de finançament com de mitigació.
Coneguda com la cimera de les finances, un dels grans encàrrecs de l'esdeveniment era fixar un nou compromís de finançament climàtic. Es tracta dels diners que els països desenvolupats han de pagar als països en desenvolupament per compensar el seu paper en l'acceleració de la crisi climàtica.
Després de dues setmanes de negociació, aquesta matinada, s'ha assolit un compromís de finançament de 300.000 milions de dòlars, a partir de 2035. Una xifra que queda lluny de l'objectiu mínim d'1,3 bilions de dòlars que reclamaven els països del Sud Global.
La xifra, encara que sembla immensa per a l'ull inexpert, suposa un greuge important per als països en desenvolupament.
"Aquest document només és una il·lusió òptica, no abordarà la magnitud del repte a què ens enfrontem", ha declarat la delegada de l'Índia durant la presentació de l'acord.
Més contundent ha estat la delegada de Nigèria, que l'ha titllat directament d"insult".
Una tireta per a una gran hemorràgia
Però en l'àmbit pràctic, què suposa aquest infrafinançament? Olga Alcaraz, directora governamental de canvi climàtic de la UPC, descriu l'acord com una "tireta" per fer front a "una gran hemorràgia".
En una entrevista al canal 3/24, l'experta assegura que el text no pot fer front a les necessitats dels països més empobrits: "Un comitè d'experts va avaluar les necessitats actuals dels països en desenvolupament, que actualment ja són de l'ordre de 5 bilions de dòlars anuals. De forma prudent, aquests estats reclamaven 1,3 bilions de dòlars. Al final se'ls ha concedit 300.000 milions de dòlars a partir de 2035".
"A més, l'acord no preveu una revalorització de la xifra en funció de la inflació", apunta Alcaraz.
També és problemàtic el fet que els diners s'han de destinar a projectes de transició energètica, mitigació o adaptació, però no es poden utilitzar per fer front als danys i pèrdues provocats pel canvi climàtic, els quals Alcaraz qualifica d'"immensos".
Alcaraz posa un exemple molt gràfic sobre la xifra acordada a la COP en comparació amb la dana al País Valencià: "Per contextualitzar una mica els números, al País Valencià, els danys provocats per la dana s'estimen al voltant dels 10.000 milions d'euros.
"Estem mobilitzant 300.000 milions de dòlars per a tot el món i a partir del 2035, quan es preveu que aquestes pèrdues encara seran més grans."
Sense acords en matèria de mitigació
Una altra de les mancances de l'acord és el fet que en el text no es parla explícitament de la necessitat de prescindir dels combustibles fòssils.
En aquest sentit, la delegada espanyola i directora de l'Oficina de Canvi Climàtic, Valvanera Ulargui, denunciava a TV3 que la COP29 havia estat "segrestada" pels països productors de petroli:
"L'agenda de mitigació ha estat capturada pels països petroliers, que no ens han deixat avançar en el compromís de Dubai, ni en matèria de transició energètica."
"Hi ha molts països amb inversions importants en combustibles fòssils i que són reticents a fer passos endavant en aquest sentit", ha explicat Alcaraz.
Malgrat que l'experta considera poc probable que les pròximes COP serveixin per posar una data límit a l'ús d'aquests combustibles, creu que els avenços tecnològics acabaran imposant aquesta transició energètica. "La tecnologia està a punt", sentencia.
Tot plegat, l'acord in extremis de la COP29 deixa un regust amarg, que no han dubtat a fer patent les organitzacions ecologistes. Greenpeace ha titllat el text de "gran decepció", mentre que l'Aliança Global per al Clima i la Salut ha qualificat l'objectiu de finançament com a "feble, miop i totalment inadequat".
Més contundent ha estat Javier Andaluz Prieto, coordinador de clima i energia d'Ecologistes en Acció, que ha assegurat que és una "desgràcia per al planeta".
Mira l'entrevista sencera a Olga Alcaraz:
- ARXIVAT A:
- Crisi climàtica