Per què l'aigua del mar és salada i com la salinitat dels oceans influeix en el clima

Que el mar és salat és tan sabut com que l'aigua mulla.

Una glopada a la platja després d'una onada traïdora ens fa estremir més que queixalar una llimona.

Però què fa que l'aigua del mar sigui tan salada? I per què els rius i els llacs no ho són? 
 

La sal del mar ve dels rius

Quan l'aigua dolça cau dels núvols en forma de pluja, comença a captar sals i minerals de les roques amb què es troba una vegada arriba a terra.

Els rius i conques fluvials van acumulant aquests minerals del terra i els acaben duent al mar, quan hi desemboquen.

Per tant, encara que sembli paradoxal, l'aigua del mar és salada perquè els rius hi aboquen sal.
 

Una qüestió de milions d'anys

El que fa que l'aigua del mar sigui salada i la dels rius no és la diferència entre el temps de renovació d'aquesta aigua.

Una vegada l'aigua arriba al mar, pot arribar a quedar-s'hi durant milions d'anys.

La geòloga Isabel Cacho, catedràtica de la Universitat de Barcelona, explica en una entrevista al 324.cat que "les sals de l'aigua són elements conservatius; no passen per cap procés biològic ni reacció química i, per tant, no s'evaporen".

Per tant, la salinitat dels oceans és el resultat de milions d'anys de sals vessades pels rius i de l'evaporació d'aigua --dolça--, que es torna a precipitar a terra i a captar més minerals, seguint el cicle de l'aigua.

L'aigua dels rius i els llacs, en canvi, es renova de forma molt més ràpida que la dels mars i oceans, fet que en manté la salinitat baixa.

L'exemple del mar Mort

"Qualsevol conca on no hi hagi una renovació ràpida de l'aigua va concentrant les sals", diu Isabel Cacho.

Per això, el mar Mort és un bon exemple de l'efecte que la falta de renovació té en la salinitat de les masses d'aigua.

El mar Mort té una salinitat de més del 33%. És a dir, un terç de l'aigua d'aquest mar és sal.

Aquesta xifra és més de nou vegades superior a la de la resta de mars o oceans, que tenen una salinitat mitjana del 3,5%.

Els altíssims nivells de salinitat del mar Mort s'expliquen perquè és un mar sense cap sortida --no hi ha renovació de l'aigua-- i en una zona molt àrida --amb nivells elevats d'evaporació.

Aquests mateixos factors expliquen que el mar Mediterrani sigui més salat que l'oceà Atlàntic: el Mediterrani està rodejat de continent (molts rius hi aporten salinitat) i només té sortida a l'oceà a través de l'estret de Gibraltar.

La salinitat varia segons la zona del planeta

De la mateixa manera que la poca renovació de l'aigua i l'evaporació augmenten la salinitat dels mars i oceans, també hi ha factors que contribueixen a reduir-la: l'aigua dolça de la pluja i el desglaç dels casquets polars.

El desgel dels pols, a causa de l'escalfament global i la crisi climàtica, fa que l'aigua dels oceans que els envolten sigui cada vegada menys salina.

A la vegada, les zones pròximes als tròpics registren més sal a l'aigua, ja que les temperatures més elevades fan que hi hagi més evaporació.

Ara bé; com s'explica que la salinitat dels oceans a l'equador sigui més baixa que als tròpics? La resposta de la geòloga Isabel Cacho és senzilla: "hi plou molt".

"És la zona de convergència intertropical; on plou més del planeta. A l'equador hi tenim molta insolació, molta evaporació, però aquest aire molt càlid i molt humit puja, es refreda, es condensa i precipita."

A aquestes circumstàncies naturals s'hi suma, també, el factor humà. Per exemple: els litorals acostumen a estar densament poblats i hi ha una forta activitat industrial, fet que augmenta la demanda d'aigua dels rius i redueix la quantitat d'aigua dolça que arriba als mars.

L'amenaça de la crisi climàtica

L'escalfament global i el desequilibri en la salinitat dels oceans que aquest escalfament provoca podrien arribar a tenir efectes severs sobre el clima, entre d'altres.

Isabel Cacho explica que l'Atlàntic nord és "un punt estratègic del sistema global de connexió de corrents dels oceans".

Aigües menys salades equivalen a aigües menys denses. Per això, la dulcificació de l'Atlàntic Nord --i especialment els mars de Groenlàndia i del Labrador-- alenteix la creació d'aigües profundes i afecta els corrents d'aigua.

Aquests corrents són responsables de moderar el clima europeu, especialment els hiverns a les latituds nord del continent.

Per tant, una baixada important en la salinitat a l'Atlàntic nord podria fer que els hiverns a Europa siguin més freds.

"Sabem perfectament que si es produeix aquest fenomen, repercuteix en el refredament també de la península Ibèrica i, sobretot, en l'augment de l'aridesa."

Aquesta situació també provocaria més estacionalitat, amb més diferències entre els hiverns i els estius.

Però més fred a l'hivern no ajudaria a combatre l'escalfament global: "Si hi ha una zona del planeta que no s'escalfa tant, vol dir que n'hi ha d'altres que s'escalfen més", explica Cacho.