Per què les dones xineses no volen tenir més fills?

Coincidint amb l'any que l'Índia ha superat la Xina com a país més poblat del planeta, la República Popular ha vist com s'accentua l'envelliment d'una societat que s'ha desenvolupat i enriquit, precisament, gràcies --en bona mesura-- a la gran massa crítica de població. Però els temps han canviat: les dificultats econòmiques s'afegeixen a la creixent independència personal de les dones enfront del paper tradicional de continuadores de la nissaga familiar.

El 2023 la Xina ha perdut 2,08 milions d'habitants, gairebé dos cops i mig la davallada del 2022, que encara va ser un any sota les restriccions de la pandèmia i, per tant, de gran incertesa, poc propici per tenir criatures.

El nombre de naixements es va reduir un 5,6% aquest any passat. Només van néixer 9,02 milions de criatures --la taxa de natalitat més baixa des que van començar els registres el 1949--. I això malgrat que aquest 2023 ja s'havien aixecat tots els controls de moviments establerts per combatre la covid.

La fi de la pandèmia no ha portat una recuperació del dinamisme econòmic que tenia la societat xinesa abans del nou coronavirus, aparegut a finals de 2019.

D'entrada, ningú dubta que són les dificultats econòmiques de les llars el que frena la natalitat al gegant asiàtic.

Bones dades econòmiques que no convencen la gent

La Huang Yufen és una àvia encara jove. Ha sortit a primera hora de la tarda al parc que té a prop de casa amb la nova moda de dur la criatura en un cotxet de pícnic, carregat de joguines.

El seu net, embotit dins d'un anorac gruixut per protegir-lo de les temperatures gèlides d'aquest hivern pequinès, només té onze mesos. La Yufen assegura que no s'espera que tingui germanets o germanetes. Els pares de la criatura estan treballant i una criatura ja és molta exigència.  

"La pressió és molt alta --diu--: un pis és massa car per poder-lo comprar, els salaris són baixos, la feina és inestable i la pandèmia va causar moltes dificultats."

És difícil pronunciar un diagnòstic més precís de la situació en què es troben moltes parelles joves a la Xina.

El mateix dia que es coneixien les dades de la baixa natalitat també es feia públic el creixement del PIB, un 5,2% --per sobre de l'objectiu marcat pel govern--. L'atur està sota control.

Però una cosa és la macroeconomia i l'altra, l'estat d'ànim a peu de carrer. A més, les dades d'ocupació no inclouen els migrants aturats que abandonen les grans ciutats i tornen al poble.

El sector immobiliari, que és el 25% del PIB, està molt tocat. Era un dels motors de la segona economia mundial, però ara les famílies prefereixen estalviar i, per tant, tampoc no s'embarcaran a tenir més fills.  

El Wang Wei és dels pocs pares visibles als parcs xinesos una tarda qualsevol entre setmana --la majoria són mares o avis i àvies--. Coincideix en el fet que la despesa que representa tenir fills és molt alta i que això dissuadeix moltes parelles.

"Jo només en tinc un --assenyala cap al seu fill de sis anys escalant una rocalla del parc--. Abans volia tenir-ne més, però ara ja no. Amb un n'hi ha prou..."

La Violet Fu, mare d'una criatura que ja comença a caminar, confirma les dificultats per compatibilitzar maternitat i feina.  

"Treballant i tenint cura de la meva filla --afirma la Violet-- necessito el suport dels meus pares o haig de contractar una persona que m'ajudi i el cost és molta pressió per a mi."  

La maternitat ja no és una prioritat

Dit d'una altra manera, calen diners o ajuda per poder compaginar ser mare amb el manteniment del lloc de treball, per no haver de renunciar a una vida professional pròpia i passar a dependre del marit.

I aquí intervé la mare de la Violet, que diu que les prioritats de moltes dones ja no són les que eren.

Aquest és el gran canvi social en curs, des de fa uns anys: per a moltes dones la maternitat ja no se sent com una obligació, almenys immediata.

És un factor que va començar a manifestar-se quan el Partit Comunista encara es resistia a abandonar la política del fill únic malgrat que la societat xinesa l'hi reclamava des de feia temps.

Finalment, la va abandonar el 2016 per permetre dos fills. Ara ja són tres, un màxim que arriba quan pràcticament cap família de cap condició vol o pot permetre's fàcilment.

No significa que els canvis socials hagin arribat tan lluny perquè hagi desaparegut la pressió familiar sobre les dones, ni de bon tros. Però sí que el permís oficial per tenir tres fills arriba quan la pressió de l'entorn ja només aconsegueix que moltes dones acceptin tenir un fill, però no més.

Que la mitjana d'edat pugi vol dir més estrès econòmic, sobretot perquè cal més despesa social per garantir l'assistència a la vellesa. Fins ara aquesta tasca de tenir cura d'avis i àvies l'assumien les dones a casa. Però si els dos membres de la parella treballen o un fill únic s'ha d'ocupar de pares grans i fills petits, els comptes no surten.

Poques ajudes directes per a la família

La pregunta és per què el govern xinès, que té recursos, no inverteix més diners en assistència pública i ajudes: escoles bressol, residències per a gent gran, ajudes directes a la família...

Per què no ho fa? Wang Tao, directora gerent d'UBS a Hong Kong, creu que Pequín encara veu com a prioritat bàsicament incentivar l'economia, "en bona mesura perquè els ajuts són una fórmula que no és per a demà mateix, que tinguin efecte requereix temps."

Alguna mesura s'ha pres, no sempre general a tot el país: des de la prolongació de les baixes maternals fins a beneficis fiscals per a famílies que tinguin més d'un fill. Sovint són controvertides perquè no beneficien tothom igual. Una parella urbana pot tenir l'incentiu d'estalviar-se impostos; a una de rural pobra li és indiferent. També es poden interpretar com que es vol incentivar la natalitat entre les famílies benestants i no en general.

Desequilibri entre sexes

L'enginyeria social no és res de nou, la mateixa política del fill únic no té comparació amb les polítiques de natalitat de cap altre país i, de fet, és en bona part la causant dels mals demogràfics actuals, no només per haver contribuït a l'envelliment sinó també al desequilibri entre homes i dones. El feminicidi associat a la preferència tradicional pels nens en detriment de les nenes fa que hi hagi 117 homes per cada 100 dones.

Forçar les dones a casar-se no és fàcil quan moltes, amb més voluntat de progrés personal i social que els homes, no volen vincular-se a un marit que es manté en els valors masclistes que les condemna a quedar-se a casa i tenir fills.
 

L'índex de mortalitat més alt des de la Revolució Cultural

L'envelliment d'aquest 2023 també està en part condicionat per un nombre de morts més alt, el més elevat en cinc dècades, a causa de la covid, que a principis d'any va castigar durament la gent gran. L'increment de defuncions en relació amb el 2022 va ser de gairebé 700.000 persones. No moria tanta gent en un any des del terror de la Revolució Cultural llançada per Mao la segona meitat dels anys 60 del segle passat per desfer-se dels seus rivals.

Episodis històrics excepcionals al marge, els demògrafs no creuen que la tendència al creixement negatiu de la població sigui fàcil d'invertir, un pes més doncs a la baixa per a la segona economia mundial.

Per fer front a la pèrdua de mà d'obra, la Xina aposta per esdevenir una potència en matèria de robots. Per al cost humà de l'envelliment, per frenar-lo, per fomentar la natalitat, no hi ha solucions fàcils, tampoc per a la poderosa Xina, ni per a l'omnipresent Partit Comunista i la seva capacitat d'imposar sense contrapès qualsevol política social.