Per què les embarassades tenen antulls? La resposta, el mecanisme neuronal de recompensa

Moltes dones embarassades senten de vegades un impuls irrefrenable de menjar determinats aliments, i no precisament dels més sans. Gelats, dolços, xocolata. No és cap llegenda urbana, els antulls gestacionals existeixen i ara un equip d'investigadors de l'Idibaps, l'institut de recerca de l'Hospital Clínic, n'ha identificat el mecanisme gràcies a una recerca feta amb ratolines.

Aquest mecanisme passa per una reordenació de diversos circuits neuronals que hi ha durant la gestió. Com explica el cap de Grup Control Neuronal del Metabolisme d'aquest institut, Marc Claret, afecta concretament "el sistema de la recompensa, que té com a finalitat proporcionar plaer davant certs estímuls, com per exemple un aliment altament saborós".

El mecanisme en el cervell és molt similar al de les addiccions, però no del tot. Entre altres coses, perquè és transitori i quan acaba la lactància ja ha desaparegut.

Més de la meitat d'embarassades tenen antulls

Els antulls són molt freqüents. Als Estats Units s'ha estudiat que els experimenten el 90% de les dones embarassades. En el nostre entorn, amb hàbits alimentaris diferents, creuen que el percentatge deu ser menor, però que en tot cas són més de la meitat de les gestants. El punt àlgid arriba cap a la meitat de l'embaràs.

També es produeix un augment de la sensibilitat pel gust dolç i augmenten les ganes de consumir-ne. Tot plegat, deu tenir un sentit evolutiu, com a mecanisme per acumular energia en un moment de molta necessitat.

Però avui en dia, amb l'abundància de menjar ric en greixos i carbohidrats, pot aconseguir l'efecte contrari. La investigadora de l'Idibaps Roberta Haddad-Tóvolli avisa que aquests aliments "poden comprometre el patró alimentari de la mare i afectar el desenvolupament i la salut de l'embrió".

Ara bé, afegeix: "No és que estiguin prohibits. Si tens aquest desig de menjar alguna cosa dolça o amb un gust especial, pots fer-ho, però vigila de no passar-te."

En aquesta línia, Marc Claret apunta:

"Quan aquests antulls gestacionals es tenen de manera recurrent i excessiva, això té un efecte negatiu per a la progènia, per a la descendència, en el sentit que aquests desenvolupen malalties metabòliques, malalties cognitives i psiquiàtriques, tant a l'edat adulta com també a l'adolescència."

El que sí que és una llegenda urbana és la creença que si aquests antulls no se satisfan el nadó tindrà una taca a la pell amb la forma de l'aliment en qüestió. O, com a mínim, això la ciència no ho ha demostrat.

L'estudi de l'Idibaps s'ha publicat a la revista Nature Metabolism.