Per què les mares orques s'han de sacrificar més pels fills mascles?

Les orques sacrifiquen energia i aliment per cuidar els fills mascles de l'espècie. Un estudi publicat a Current Biology aquest dimecres conclou que mantenir-los amb vida representa un cost en l'alimentació, un desgast d'energia i de salut que, a més, redueix a la meitat la capacitat reproductiva de les mares per tenir noves cries.

"Fa més d'una dècada que sabem que les orques mascles adultes depenen de les seves mares per mantenir-se amb vida, però no havia quedat mai clar si les mares paguen un cost per fer-ho", afirma Michael N. Weiss, de la Universitat d'Exeter, al Regne Unit, i del Centre de Recerca de Balenes dels Estats Units, un dels autors de l'estudi.

Redueix al 50% les possibilitats de tenir noves cries

Les orques continuen cuidant i proporcionant aliment extra als fills mascles, cosa que no passa amb les cries femelles. "Les mares alimentaran els fills amb part del salmó que capturen", diu Croft, mentre que les filles, quan arriben a l'edat reproductiva, entre els 6 i 10 anys, ja caçaran de manera independent.

L'estudi ha determinat com el comportament de les orques mares amb relació als fills mascles adults comporta que es redueixi a la meitat la possibilitat de tenir noves cries. Estar menys alimentades fa menys viables nous embarassos que, a més, suposarien una nova boca per alimentar dintre del grup.

Les orques tenen la capacitat de tenir una cria cada any. Ara, l'estudi ha descobert que per cada fill viu la probabilitat anual de tenir una altra cria es redueix d'1 a 10, mentre que si la femella no té cap cria mascle per cuidar, la possibilitat de tenir un nou embaràs és d'1 a 5.

La pregunta dels científics és si la baixa taxa de reproducció és una de les causes que posa en perill aquesta població, perquè avantposen la supervivència del fill mascle a tenir noves cries.

Una comunitat matrilineal

Els grups familiars de les orques "residents del sud" són matrilineals, és a dir que "tant els fills com les filles romanen dins del grup de la seva mare durant tota la seva vida", diu el professor Michael Weiss. "Però els fills, especialment, mantenen forts vincles socials amb les seves mares" i tenen més possibilitats de supervivència si la mare és a prop.

"Els mascles són bastant més grans que les femelles, de manera que necessiten més calories i també són una mica menys maniobrables, de manera que poden tenir menys sort agafant peixos", segueix Weiss.

D'altra banda, les cries de les filles es queden en el mateix grup que l'àvia, "mentre que els fills dels mascles normalment neixen en un altre grup matriarcal".

Aquesta organització de la comunitat també es va revelar en un anterior estudi d'aquests investigadors sobre el paper de les àvies orques, que arriben a la menopausa, és a dir, deixen de tenir cries, per dedicar-se exclusivament a tenir cura del grup.

Balança cost-benefici per mantenir l'espècie

Per tant, existeix una raó de supervivència del grup en el fet de protegir els fills mascles. Tot i el cost que representa mantenir els fills mascles vius, també els suposa un benefici evolutiu.

"Si una mare pot aconseguir que el seu fill es converteixi en un gran exemplar de la població, llavors ell és el que engendrarà gran part de la pròxima generació", explica el professor Croft.

Els investigadors consideren que aquesta és la primera prova directa de la inversió que fan les mares al llarg de la vida i que revela una estratègia vital desconeguda fins ara.

"Les femelles obtenen beneficis evolutius quan els seus fills són capaços de reproduir-se amb èxit, i els nostres resultats indiquen que aquests beneficis són suficients per compensar un gran cost directe", afegeix Weiss.

Els científics han estudiat durant 40 anys, entre el 1982 i el 2021, un grup d'orques conegut com la població "resident del sud", una comunitat que actualment té 73 individus, que viuen a les aigües costaneres de l'estat de Washington i la Colúmbia Britànica, entre Vancouver i Seattle.

Es tracta d'una població amenaçada que es va començar a monitorar el 1976, i que és objecte d'un estudi en curs que va extraient noves conclusions sobre la vida de les orques i que ara "ha aportat una nova visió de la complexa vida social i familiar", diu el professor Darren Croft, de la Universitat d'Exeter, un altre dels autors de l'estudi.

Aquests descobriments poden ser, segons els autors de l'estudi, el fonament de futures anàlisis de viabilitat d'aquesta població d'orques i d'altres espècies com les balenes.

Weiss conclou que l'estudi és "una prova més de com n'és d'especial, i potser únic, el lligam mare-fill entre les orques". I se suma al creixent nombre de treballs que demostren la importància dels sistemes socials dels animals per determinar les pautes demogràfiques. L'equip continua els treballs per conèixer millor aquesta població d'orques i ajudar a "conservar eficaçment les espècies amenaçades".

En aquest cas, "l'estrès per trobar aliment" que han detectat en les mares orques de la població dels "residents del sud" ha portat a impulsar la recuperació de la població de salmó reial del qual depenen.