Per què les orques ataquen velers: joc, venjança o supervivència?

El passat mes de maig un grup d'orques van atacar un iot a l'estret de Gibraltar que es va enfonsar quan el remolcaven al port de Barbate. És la tercera embarcació enfonsada per l'atac de les orques a les costes d'Espanya i Portugal. Durant el mes de maig d'aquest any s'han comptat més d'una vintena d'aquests atacs, el primer dels quals es va registrar fa tres anys. Des de llavors, s'han anat repetint cada cop amb més freqüència.

Els atacs tenen trets en comú: els fan un grup petit d'orques que s'acosten des de popa per colpejar i mossegar fins a destrossar el timó o fins que la nau s'atura, després perden l'interès i el grup s'allunya.

No hi ha explicació de per què ho fan, però sí algunes hipòtesis que l'equip que fa seguiment i estudia el comportament d'aquestes orques han publicat a la revista "Marine Mammal Science". 

Alfredo López Fernández, biòleg de la Universitat d'Aveiro a Portugal i representant del Grup de Treball Orca Atlàntica (GTOA) i un dels investigadors d'aquest estudi apunta que pot ser que les orques hagin inventat una nova moda, cosa que se sap que fan alguns grups d'aquests membres de la família dels dofins.

L'altre és que un esdeveniment traumàtic pot haver provocat un canvi en el comportament d'una orca, que la resta de la població ha après a imitar.

"Les orques ho fan a propòsit, és clar, no sabem l'origen ni la motivació, però que una conducta defensiva davant d'un fet traumàtic potser l'origen de tot això, cada vegada agafa més força", ha dit López Fernández en una entrevista a Live Science.

El cert és que "és un comportament poc freqüent que només s'ha detectat en aquesta part del món", diu l'investigador.

La venjança de Gladis Blanca

Els experts sospiten que una orca femella que anomenen Gladis Blanca va patir un "moment crític agònic" --una col·lisió amb un vaixell o atrapada durant la pesca-- que va provocar aquest comportament. "Aquesta orca traumatitzada és la que va iniciar aquest comportament" i va començar a atacar vaixells similars.

L'estudi, revisant els vídeos i recollint els testimonis, ha identificat un grup de 31 exemplars en aquesta zona que va des de l'estret de Gibraltar a les costes de Galícia. Entre els quals 9 individus han interactuat amb vaixells. Aquest grup se'ls ha anomenat Gladis, entre els quals Gladis Blanca és una femella adulta que se suposa va iniciar els atacs.

Segons la teoria, altres orques adultes van aprendre d'ella, tornant-se més agressives amb vaixells similars. I ara, sembla que les cries d'aquestes femelles també ho han après.

"No interpretem que les orques estiguin ensenyant a les joves, però el comportament s'ha estès per imitació i després entre les cries perquè interpreten que és important pel grup", apunten. 

Testimonis dels atacs

Els testimonis dels tripulants dels vaixells atacats semblen donar suport a aquesta teoria.

"Hi havia dues orques més petites i una més gran", diu el patró Werner Schaufelberger, del vaixell que les orques van enfonsar el 4 de maig a l'estret de Gibraltar, a Live Science.

"Els petits van sacsejar el timó del darrere mentre el gran feia marxa enrere repetidament i va emvestir el vaixell amb tota la força des del costat. Les dues orques petites van observar la tècnica de la més gran i amb una lleugera acceleració, també van xocar contra el vaixell."

El capità Dan Kriz, amb més de 20 anys d'experiència, s'hi ha trobat dues vegades, segons explica a Newsweek. La primera vegada el 2020. "Estava navegant amb la meva tripulació a través de l'estret de Gibraltar quan un grup de 8 orques va envoltar el iot, empenyent el vaixell durant aproximadament una hora", recorda.

"Vam ser un dels primers vaixells que va experimentar aquest comportament tan inusual d'orques"

Tres anys després, el 15 d'abril de 2023, va ser la segona; "Mentre lliurava un catamarà per a l'empresa Catamaran Guru, el mateix grup d'orques va aparèixer del no-res", diu Kriz.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Catamaran Guru (@catamaranguru)

López Fernández assegura que la majoria de les trobades han estat inofensives.

"En més de 500 casos d'interacció registrats des del 2020, hi ha tres vaixells enfonsats. Calculem que les orques només toquen un de cada cent vaixells que naveguen per una ubicació". Però, segons l'estudi, a gairebé el 20% d'aquests atacs, les orques van causar danys suficients per aturar els vaixells.
 

Joc o moda passatgera

A l'estudi també es té en compte que les orques són criatures socials que poden aprendre i reproduir fàcilment els comportaments realitzats per altres, i tal com passa amb els humans, també adopten modes que solen protagonitzar les més joves, diu López.

Hanne Strager, cofundadora del Centre de balenes d'Andenes, a Noruega, considera que els atacs de les orques no tenen una intenció malèvola, com suggereix el concepte de venjança. "Crec que és igual de raonable pensar que ho fan perquè poden, perquè és divertit", ha dit a National Geographic.

De fet, argumenta que els atacs se centren només en els vaixells, cap orca ha mostrat interès en les persones a bord, ni quan han hagut de pujar als bots salvavides. 

Luke Rendell, biòleg que estudia el comportament i la comunicació entre mamífers marins a la Universitat de St. Andrews, no descarta la teoria que es tracti d'una moda passatgera.

Recorda, en una entrevista a The conversation, altres precedents com el cas dʼun grup dʼorques que durant un temps portava un salmó mort al cap, i un altre, que imitaven els cants dels lleons marins. Comportaments que van deixar de fer al cap d'un temps --quan se'n van cansar-- sense cap motiu adaptatiu que ho expliqués.

En perill d'extinció

L'orca ibèrica (Orcinus orca) --també anomenada Orca de l'Estret de Gibraltar i Golf de Cadis-- és un cetaci que habita les costes atlàntiques de la península Ibèrica i el Marroc, des de Tànger fins a Astúries, aproximadament. Aquesta subpoblació està en risc d'extinció, ja que la seva alimentació depèn d'una presa també en perill: la tonyina vermella de l'Atlàntic. 

L'últim cens complet d'aquesta subpoblació d'orques va ser el 2011, amb un recompte de 39 individus, i està declarada "en perill crític" dins de la Llista Vermella d'espècies en perill d'extinció de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

L'estudi considera que el comportament també pot ser el resultat d'una combinació de factors, com l'esgotament de les preses, el trànsit de vaixells i la interacció amb els pesquers, que posen en perill el seu  benestar i el seu hàbitat.

El govern espanyol va aprovar l'any 2017 un pla de conservació d'aquesta subpoblació, però el mateix estudi alerta que la majoria de les mesures "encara estan per implementar", mentre la població tendeix al descens.

Els atacs poden anar a més

Els investigadors no descarten que "més individus aprendran aquest nou comportament, interactuant amb els vaixells, i que probablement la situació s'agreujarà", diuen a l'estudi, ja que ja s'han registrat contactes entre les orques i altres vaixells com els d'observació. 

"Si aquesta situació continua o s'intensifica, podria convertir-se en una preocupació real per a la seguretat del mariner i un problema de conservació per a aquesta subpoblació d'orques en perill d'extinció."

Els biòlegs temen que les orques es fereixin més en els atacs o "els mariners protegint els seus actius", sobretot en les regions amb un intens trànsit marítim com l'estret de Gibraltar, i on la tonyina vermella entra-i-surt del Mediterrani. Reclamen més investigació per entendre el comportament d'aquests animals i mesures per mitigar-ne les conseqüències.

En aquest sentit, a través de la ràdio marítima s'avisa de la presència de les orques als mariners. La col·locació, fa 10 dies, d'una balisa en una de les orques del grup dona informació via satèl·lit sobre la seva ubicació. 

En les èpoques de més concentració, Seguretat del Trànsit Marítim a Espanya també va prohibir la navegació costanera a les embarcacions de vela petites.

El Grup de Treball Orca Atlàntica (GTOA) disposa d'una aplicació per localitzar la situació de les orques i informar de les interaccions.