Per què les universitats públiques tenen més suspesos que les privades

Aprovar a la primera o encadenar convocatòries, frustracions i recàrrecs. L'experiència universitària pot ser un camí de roses o un viacrucis no només en funció de quins estudis es cursin sinó del centre on un es matricula. 

La Universitat Politècnica de Catalunya és la universitat més "dura" del país. Els estudiants de primer, de mitjana, aproven el 75,5% dels crèdits matriculats o, dit d'una altra manera, suspenen entre dues i tres assignatures.

A banda, als centres públics, la matrícula s'encareix quan no s'aprova una matèria. A grans trets, una segona matrícula duplica el preu de cursar l'assignatura i una tercera el triplica. 

A l'altre extrem del rànquing hi ha la Universitat Internacional de Catalunya, on els alumnes superen gairebé el 93% dels crèdits matriculats. El centre privat vinculat a l'Opus Dei té la ràtio d'aprovats més alta de tot el sistema universitari català.

A les universitats privades s'hi pot entrar amb un 5 a les PAU, però cal passar una prova d'admissió que organitzen els mateixos centres.

La Universitat Oberta de Catalunya té una casuística especial en ser l'única universitat a distància del país. Ara bé, tot i que és de gestió privada, és el Departament d'Universitats qui en fixa el preu dels crèdits.

En qualsevol cas, la taxa d'aprovats de la UOC és del 78,1%, d'entre les més baixes de Catalunya. És una taxa semblant a la d'altres universitats a distància, com l'Open University del Regne Unit.
 

Millor finançament per a uns millors resultats

Més enllà del prestigi social dels graduats en carreres exigents, la dificultat d'un grau està molt vinculada al seu cost. Allargar els estudis endarrereix l'entrada al món laboral i un grau especialment exigent entorpeix la possibilitat de compaginar estudis i feina.

El professor de Pedagogia de la UB Enric Prats remarca que les matrícules elevades dels centres privats els permeten reduir les ràtios a les aules, "i faciliten un millor acompanyament personalitzat", entre altres avantatges.

Helena Troiano, professora del Departament de Sociologia de la UAB i del grup de treball d'educació i recerca GRET, coincideix a destacar que la posició econòmica de la família és clau:

"El perfil d'alumnat a les privades, sovint d'origen social més alt, també influeix en el millor rendiment, ja que compten amb més recursos de suport, com acadèmies privades o menys necessitat de treballar durant els estudis."

Així, per assegurar un millor acompanyament de l'alumnat, l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) proposa assolir un finançament públic de 1.400 milions d'euros per als centres públics l'any 2025 i un compromís per arribar a l'1% del PIB català el 2030.
 

Per què a la privada hi ha més aprovats

Les estadístiques indiquen que les universitats privades --excloent la UOC-- ofereixen una probabilitat d'aprovar estadísticament més alta.

Marina Elias, professora de Sociologia de la UB, hi veu dues explicacions. Per una banda, el perfil socioeconòmic de l'estudiant de les universitats privades: "Sabem que famílies amb situacions més privilegiades se'n surten millor en el sistema educatiu. Això es veu des de primària i a la universitat passa el mateix."

El professor de Pedagogia de la UB Enric Prats se suma al diagnòstic: "El codi postal intervé molt més que no pas el codi genètic en el rendiment acadèmic."

D'altra banda, Elias assenyala que la "relació clientelar" entre la universitat privada i l'estudiant, també podria explicar el baix nombre de suspesos en aquests centres.

"Qui paga més es creu amb més dret. Com que tu pagues, saps que pots exigir una sèrie de coses i una de les coses és tenir un títol al final i, per tant, que no se t'allarguin els estudis".

Cristina Monforte, vicerectora de la UIC, nega cap relació clientelar: "Són estudiants i el rol que tenen els estudiants quan venen a la universitat és un rol d'estudiants."

"Totes les universitats de Catalunya, públiques i privades sense ànim de lucre, tenim un mateix sistema de garantia de qualitat avaluat per una agència de qualitat, AQU Catalunya", explica Monforte.

En aquest sentit, atribueix l'alt nombre d'aprovats de la UIC a una ràtio professorat-alumne per sobre de la mitjana i un programa de mentoratge personalitzat per cada alumne.

"Jo sempre dic que l'aprovat hauria d'estar prohibit. Volem formar estudiants amb la màxima excel·lència professional".

Mateix grau, diferents expectatives 

L'anàlisi dels percentatges d'aprovats dels més de 600 graus que s'ofereixen a Catalunya tenen una lectura clara: la pública és més "exigent". La ràtio d'aprovats d'un mateix grau gairebé sempre és més alta als centres privats que als públics.

Al primer curs del grau en Dret de la UVic-UCC (8.560 euros de matrícula), els estudiants suspenen una assignatura, mentre que a la Universitat de Lleida, on costa 1.061 euros, en suspenen quatre.

La diferència d'aprovats entre la pública i la privada es repeteix en estudis de tota mena, com Administració i Direcció d'Empreses o Medicina. De fet, entre els 100 graus amb més aprovats n'hi ha 30 d'universitats privades, mentre que entre els 100 graus amb més suspesos només n'hi ha 8. 

Entre les universitats públiques també hi ha dissemblances importants. Per exemple, un alumne tipus d'Arquitectura del Campus de la UPC del Vallès aprovarà gairebé tots els crèdits a primer curs, mentre que un estudiant d'Arquitectura de la URV o la UPC a Barcelona suspendrà, de mitjana, tres assignatures.

Prats considera que, tot i que els plans d'estudis dels graus són bastant homogenis, les condicions materials no ho són. "Les infraestructures, les ràtios i la preparació del professorat poden marcar diferències", apunta.

"El professorat hauria d'entendre millor les necessitats i capacitats dels estudiants per adaptar la seva metodologia i recollir millor les expectatives".

El portal 324.cat ha rebut, a través d'una petició d'accés a la informació pública, el nombre de crèdits aprovats per cadascun dels més de 600 graus de les universitats públiques i privades. Aquesta taula interactiva permet cercar el percentatge de crèdits aprovats per grau, branca d'estudi i universitat.